Iran no és un país amb bona fama internacional. Uns fanàtics religiosos, l’eix del mal, terroristes, … son algunes coses que hem sentit a dir. Aquesta és la imatge que la majoria de mitjans de comunicació ens han estat venent d’aquest país. Deixant de banda el que puguin fer o dir els seus dirigents, us podem dir que el poble iranià són una gent meravellosa. Nosaltres portem 25 anys viatjant pel món i, sens dubte, Iran és el país on ens hem sentit més a gust amb la seva gent.
El tracte envers nosaltres, els turistes, és sensacional. Tenen moltes ganes d’agradar i que marxem contents a casa nostra. I entre ells, el tracte és de molt respecte i educació. No hem vist ningú escridassant-se, ni cap baralla o agressió al carrer. Bé… Hauríem de deixar a part l’iranià que circula dins d’un vehicle de quatre rodes. Aquí es transformen i es converteixen en uns éssers perillosos disposats a acabar amb la vida de tot el que els envolta i d’ells mateixos. Però el transit ja el tractarem en un post a part.
Ens han passat coses tan sorprenents com que un venedor de catifes perdi mig dia per ensenyar-nos el basar, dinar amb ell i xerrar de qualsevol cosa. O que una dona que anava asseguda al costat nostre al tren, després d’estar parlant una estona, ens acompanyi fins a la parada de taxis i ens pagui el trajecte que ens portarà de l’estació fins al nostre hotel. O entrar a un restaurant (fora d’hores) només per prendre un refresc, i que al sortir no ens vulgui cobrar. O que, hores després d’un checkout, tornis a l’hotel a esperar el taxi i el senyor del taulell t’ofereixi la seva pròpia habitació perquè t’estiris a descansar mentre no es fa l’hora. O que una noia s’apropi a tu (a les 13:00 a 45ºC) i t’ofereixi portar-te a l’hotel en cotxe perquè no passis tanta calor pel carrer. Digueu-me algun lloc del món on us hagin passat aquestes coses.
Els botiguers et conviden a entrar als seus comerços i en cap moment et pressionen perquè compris. I si t’interesses per unes catifes de seda de 2000€, dient prèviament que no tens diners per comprar-les, te les ensenyen totes i te les deixen desplegar i tocar tant com vulguis.
És habitual que t’aturin pel carrer i et preguntin d’on ets i què penses d’Iran i dels iranians. Tenen moltes ganes d’agradar i de conèixer gent estrangera.
El millor moment per interactuar amb la gent local és al capvespre, quan la calor baixa i ja es pot sortir fora de casa. Llavors, els iranians envaeixen tots els parcs i, parlen, juguen, canten i fan pícnic. Si volguessis, podries sopar cada dia amb una família diferent. Tothom t’ofereix seure amb ells i també menjar. Els més joves practiquen anglès amb tu i tradueixen als més grans.
Si hi ha una cosa que ens preocupa als occidentals, és la vestimenta. Si viatges a Iran, s’ha de vestir seguint unes normes. En el cas dels homes, poden anar amb màniga curta però amb pantalons llargs. Les camisetes sense mànigues i els pantalons curts no estan permesos. En el cas de la dona és una mica més complicat. S’ha de portar mocador islàmic, màniga llarga i faldilla llarga o pantaló llarg. Si es porta pantaló, la camisa ha de tapar el cul, perquè no es vegi la forma.
Si hem de ser sincers, a dia d’avui, aquesta vestimenta s’està relaxant una mica. Les noies joves porten el mocador cada cop més enrere, veient-se més de la meitat de cabell. Les mànigues llargues s’han convertit en mitja màniga, i els vestits amples són cada cop més ajustats.
Ens va sobtar l’obsessió que tenen per operar-se el nas. Els perses (per norma general) tenen un nas mida XL, i es veuen moltes noies amb el nas operat i moltes altres amb un esparadrap al nas que denoten l’operació recent. També hi ha nois que s’operen, però en són menys.
En tot el viatge no hem patit cap intent de robatori ni cap estafa. Això si; els taxistes són com a tot el món. En pots trobar de molt legals, però n’hi ha que no ho són tant. Sempre s’ha de pactar el preu abans de pujar o podeu tenir discussions a l’arribada.
Volem agrair a tots els iranians que ens hem anat trobant pel viatge: la seva ajuda, l’amabilitat i la simpatia. Gràcies per ser com sou, no canvieu mai!
Deixa un comentari