Introducció
Sicília és una illa amb molts atractius. El primer a tenir en compte és la seva grandària. D’una punta a l’altra té més de 300km i la seva superfície és similar a la de Catalunya. Per tant, si la voleu conèixer mínimament, necessitareu més d’una setmana. Però qui vulgui aprofundir necessitarà 3 setmanes.
Hi trobareu de tot. Ciutats fascinants, un llegat grec extraordinari, pobles costers encantadors i castells enfilats a dalt de les muntanyes. Sense oblidar el seu principal símbol, l’Etna.
I tot això, immersos en la vida de l’Itàlia més tradicional. I acompanyats de la, sempre present, ombra de la màfia.
Nom oficial del país: República Italiana
Població: 60.782.897 hab (2014). Palerm 800.000 hab.
Idioma: italià.
Religió: 88% catòlics.
Règim polític: república parlamentària
PIB per càpita: 30.971 euros
Inflació: 0,1%
Hora local: UTC+1
Electricitat: 220V/50Hz
Únicament es necessita el DNI per als ciutadans espanyols.
No hi ha vacunes obligatòries. Es recomana tètanus, diftèria, polio i Hepatitis B.
Itàlia és un país car, però Sicília té uns preus més assequibles. Els preus són lleugerament més econòmics que a Barcelona. Us recomanem que feu una ullada a Numbeo per fer-vos una idea més exacta dels preus.
La moneda oficial és l’euro. Per veure el canvi i l’evolució respecte altres monedes us recomanem que visiteu Xe.
Clima mediterrani, que permet visitar el país durant tot l’any. La millor època és entre abril i juny, quan les temperatures són més agradables.
La gastronomia de Sicília es basa, com a la resta d’Itàlia, en la pasta. La fan amb multituds de variants, i les més destacades són les que inclouen: peix espasa, sardines o cloïsses.
La pizza també és omnipresent a taula però, al nostre parer, és d’una qualitat estàndard. No perdríem el cap per una pizza siciliana. La pizza napolitana és infinitament millor.
Si hi ha un plat que es pugui dir que és típicament sicilià, aquest és l’arancina. Es tracta d’una bola d’arròs (de vegades té forma cònica) arrebossada i farcida de carn i formatge. A l’arròs s’hi afegeix safrà, que li dóna un to lleugerament ataronjat. D’aquí ve el seu nom. Les més bones les trobareu a Catània a la pastisseria Savia.
També tenen molta tradició en els postres, destacant per sobre de la resta els cannoli. Són uns canelons de galeta amb farcit de ricotta al que s’hi afegeix: xocolata, pistatxo, o qualsevol altre cosa que el pastisser cregui oportú. En trobareu per tot arreu de Sicília. Segurament és el postre més popular.
Si teniu calor, el més apropiat és beure una granita. Estaria al punt mig entre un granitzat i un sorbet. En fan de multitud de gustos i també se’n pot trobar a tot Sicília. Diuen que el millor el fan a Nonna Vincenza a Catània.
I també tenen bon vi. A Sicília hi ha un denominació d’origen protegida que utilitza raïms autòctons, i últimament també d’importats.
Les infraestructures a Sicília són bastant bones. Els transports públics funcionen correctament, tot i que en alguns casos les opcions horàries són molt limitades. Nosaltres vàrem llogar un cotxe, i això ens va donar més llibertat de moviment. De tota manera, el lloguer de cotxe surt bastant car. Al preu normal d’un lloguer (40-45€/dia) hi heu d’afegir 50€ per retornar-lo a un lloc diferent (normalment es lloga a Palerm i es torna a Catània). I si voleu anar més tranquils, l’assegurança a tot risc és de 20€/dia. Heu de tenir en compte que sense aquesta assegurança extra, la franquícia per danys o robatori és de 1.000€ a la majoria de companyies.
Pobles costaners amb encant, arquitectura àrabo-normanda, runes gregues, l’Etna i paisatges mediterranis.
És difícil fer una recomanació que agradi a tothom, ja que la diversitat de llocs d’interès que té l’illa permet un itinerari adaptat als gustos de cadascú. Però si voleu veure una mica de tot, us recomanem l’itinerari de 10 dies que vàrem fer nosaltres.
En el nostre cas, vàrem llogar un cotxe 5 dies, però després d’anar-hi creiem que també ho haguéssim pogut fer gairebé tot en transport públic. Evidentment, amb transport públic el temps de trasllat és més llarg, però també surt més econòmic.
Vueling té un vol de Barcelona a Palerm el divendres i un de Catània a Barcelona el diumenge. Aquesta és la combinació ideal i la que la gent utilitza normalment.
Nosaltres vàrem arribar el divendres a la tarda a Palerm i hi vàrem passar 4 nits, 1 nit a Agrigento i 4 nits més a Catània.
Palerm
Palerm és una ciutat on impera l’anarquia. Els cotxes circulen per tot arreu i aparquen on volen. Les voreres estan plenes de cotxes mal aparcats, o ocupades per comerços que estenen els seus negocis al carrer. Però, a banda d’això, és una ciutat fascinant. El Patrimoni arquitectònic és excepcional, els mercats són molt vius i la gent molt agradable.
Si arribeu el divendres amb el vol de Vueling us donarà temps a veure una mica del centre. Podeu començar amb Quattro Canti. És una cruïlla de carrers, on cadascuna de les cantonades té una façana monumental que data del segle XVII i estan dedicades a les quatre santes de la ciutat, les quatre estacions de l’any i quatre reis de Nàpols i Sicília dels segles XVI-XVII (que també eren reis d’Espanya).
Baixant per Via Maqueda s’arriba ràpidament a la plaça Pretòria, on hi destaca la descomunal Fontana Pretoria. Ocupa gairebé tota la plaça i, inicialment, va ser construïda per uns jardins de Florència. Però la ciutat de Palerm la va comprar i la va col·locar aquí. Potser per això, tot i la seva gran bellesa, sembla una mica desmesurada per la plaça. A l’època se la va anomenar la “font de la vergonya” per considerar que es mostrava una nuesa excessiva.
Travessant un petit carrer posterior s’arriba a la Piazza Bellini. Aquí hi ha l’església de La Martorana, que data del segle XII. Inicialment es va projectar com a mesquita, però el 1433 va passar a mans d’unes monges benedictines que van fer vàries modificacions. El 1935 va retornar als ortodoxes grecs. Exteriorment no té gaire interès, però l’interior té uns mosaics bizantins excepcionals. L’entrada val 2€. No us l’heu de perdre.
Sortint d’aquí es pot anar a sopar a la Vucciria, concretament a la Piazza Caracciolo, on la vida bull com a pocs llocs. Durant el dia s’hi fa el mercat de menjar i a la nit es transforma en un espai on s’hi pot menjar entrepans, prendre una copa o sopar a una pizzeria. Tot plegat en un ambient sorollós i atapeït de gent.
El dissabte el podeu dedicar a veure els mercats de carrer pel matí (recordeu que el diumenge no hi ha mercat). A nosaltres ens va agradar molt el mercat de Ballarò. És petit però molt actiu. Però abans d’entrar al mercat heu d’anar a la Chiesa del Gesù, que està al costat. El seu interior és d’un barroc (portat a l’extrem) que us deixarà bocabadats. Si us queden ganes de veure mercats, podeu anar al mercat de Capo i al de la Vucciria.
El més destacat de Palerm és, sens dubte, la Cappella Palatina que s’ubica a l’interior del Palazzo dei Normanni. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de l’ Unesco, conjuntament amb la catedral de Cefalù i Monreale. L’entrada val 12€ i també permet la visita als apartaments reials. Al tractar-se del monument més destacat, és un lloc al que hi van tots els tours turístics. Recomanem anar-hi al voltant de les 13:00, quan aquests tours massius se’n van a dinar. Així només hi trobareu el turista que va per lliure i podreu veure la Cappella amb més tranquil·litat.
La Cappella Palatina data del segle XII i està feta amb el característic estil àrab-normand sicilià. Els mosaics que cobreixen les parets són sensacionals i combinen perfectament amb uns paviments de marbre molt treballats. També és extraordinari el sostre de fusta amb mocàrabs (estalactites de fusta) que recorden més a una mesquita que a una església.
Després de dinar, queda per veure la Catedral de Palerm, que està realitzada en diversos estils ja que s’hi van anar fent intervencions entre els segles XII i XV. La resta de la tarda la podeu passar voltant pels barris de la Vucciria i La Kalsa, perdent-vos pels petits carrers.
Monreale
Està a 8km. de Palerm i s’hi pot arribar en transport públic. El bus surt de davant del Palazzo dei Normanni (en un interval entre 45min i 1 hora). El bus és el nº 389 i val 1,40€. El trajecte és de 30-40 min.
A Monreale hem de veure la catedral i el claustre del monestir benedictí que hi ha adossat. Si seguiu el nostre itinerari, la visita la fareu el diumenge. I això vol dir que el claustre tanca a les 13:00 i ja no obre a la tarda. A la catedral no està permès fer-hi visites turístiques mentre s’estan fent celebracions. Per tant, no hi podreu accedir entre les 10:00 i les 14:30.
Tot el conjunt data del segle XII i va ser encarregat pel rei de Sicília Guillem II, amb la intenció de superar en bellesa i grandiositat a la catedral de Palerm i la de Cefalù. I podríem dir que ho va aconseguir. Probablement, la Catedral de Monreale sigui el més extraordinari dels monuments d’estil àrab-normand sicilià.
L’interior està decorat amb mosaics daurats d’estil bizantí que reprodueixen escenes de l’antic i el nou testament. A l’absis central hi ha un extraordinari mosaic d’un crist pantocràtor, mentre que la divisió entre la nau central i les laterals està feta amb pilars i capitells coronats amb arcs d’estil àrab.
El claustre benedictí és un quadrat de 47 m de costat, d’estil romànic, però amb ornamentació de tipus àrab als arcs i les columnes. En total hi ha 229 columnes dobles, totes diferents, amb gravats de tipus arabesc o amb incrustacions de mosaics. Els capitells, també són tots diferents i representen escenes de la Bíblia.
Tant la catedral com el claustre són dos llocs carregats de petits detalls, que conviden a fer una visita relaxada. Potser hi haurà gent que cregui que la visita es pot fer en un matí, però nosaltres aconsellem dedicar-hi el dia sencer.
Cefalù
Està situat a 80km. de Palerm. És un poble medieval de la costa nord, extraordinàriament turístic, on hi destaca per sobre de tot la seva Catedral d’estil àrab-normand sicilià. Molt més austera que la de Monreale o la Cappella Palatina de Palerm, però amb molt encant.
Baixant des de la catedral, en direcció mar, arribarem a Via Vittorio Emanuele. Allà, baixant una escala de pedra corba, hi trobarem uns safareigs del segle XVI construïts sobre d’un manantial.
I si seguim per Via Vittorio Emanuele fins al final, acabarem sortint a una meravellosa platja on sembla que el temps s’hagi aturat. És molt petita i amb les cases del poble a tocar. Prendre un bany o veure l’ambient des d’un banc de la petita escullera, val la pena. De fet, alguns recordareu aquesta platja perquè s’hi van rodar escenes de la pel·lícula Cinema Paradiso.
A Cefalù s’hi pot arribar en tren des de Palerm. La durada del trajecte és de 50 min., costa 5,60€ i hi ha un tren cada hora.
Si disposeu de cotxe, podeu aprofitar per visitar el Parco delle Madonie, del que Cefalù també en forma part.
Segesta
Està a 77km. a l’oest de Palerm i té un parc arqueològic amb un temple i un teatre en molt bon estat de conservació. Era el centre del poble elimi, originari de Sicília, que amb els anys es va anar barrejant amb els grecs.
L’accés al Parc arqueològic costa 6€ i dóna accés al temple i al teatre. El temple està en un petit turó al costat de l’aparcament i l’entrada, mentre que per arribar al teatre s’ha de seguir un camí ascendent d’1 km. També hi ha l’opció de pujar-hi amb un bus, que té un cost addicional. Però nosaltres recomanem pujar-hi a peu per poder observar amb tranquil·litat el paisatge i poder veure des de la distància el temple.
S’hi pot arribar en transport públic. Els horaris els teniu aquí
De tota manera, nosaltres vàrem fer la visita anant-hi en cotxe i això ens va permetre optimitzar més el temps, seguint la visita cap a Erice, continuant amb les salines de Marsala i arribant a dormir a Agrigento.
Erice
Es tracta d’un poble medieval, molt ben restaurat, al cim del mont Éryx (750 m). El més destacat són la seva església matriu i el castell normand. També és molt turístic, i a l’entrada hi ha un ampli aparcament per a autocars que acostuma a estar força ple. La seva privilegiada situació, ofereix unes vistes extraordinàries de la costa, incloent la ciutat de Trapani que està als seus peus.
Salines de Marsala
La zona costera entre Trapani i Marsala està dedicada a la producció de sal. Aquesta sal està considerada la millor d’Itàlia i, a dia d’avui, continua recol·lectant-se a mà. Per veure aquesta zona és recomanable anar-hi amb cotxe propi, ja que és interessant anar parant a diferents llocs per observar els antics molins dispersats entre multitud de salines. Els paisatges i els colors que es veuen són excepcionals. Nosaltres, sortint d’aquí, vàrem continuar fins a Agrigento. però si hi tornéssim, buscaríem un lloc per dormir en una zona propera a les salines. Així podríem veure els canvis de color que es produeixen a última hora de la tarda i fins que el Sol s’amaga.
Agrigento
La zona arqueològica d’Agrigento, Valle dei Templi, està situada a 3km de la ciutat moderna. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de l’Unesco i és el jaciment grec més important de Sicília. A la part oriental estan els temples més ben conservats, i és la zona més interessant. L’entrada al parc val 10€, i recomanem entrar per l’accés oriental. Un cop dins, el primer temple que es troba, a dalt d’un turó, és el temple de Juno. Data del segle V aC i està parcialment destruït. Com a punt important, cal destacar que encara es conserva l’altar on es feien els sacrificis. Seguint el camí, s’arriba en uns 500m a un dels temples grecs més ben conservats del món. Es tracta del temple de la Concordia. També del segle V aC, és una de les obres dòriques més perfectes. El fet de trobar-se en tan bon estat es deu a que l’any 597 es va transformar en església catòlica i, també, per trobar-se col·locat sobre d’una roca assentada en un terreny argilós que li ha donat una bona resistència als terratrèmols.
Si continuem pel camí, s’arriba al temple d’Hèrcules, del que només queden dretes 8 columnes. I seguint el camí s’ha de travessar el pont per sobre de la carretera que ens acaba portant a la part occidental. Aquesta part té restes de diversos temples, però molt castigades pel pas dels segles i els terratrèmols. A no ser que sigueu uns grans aficionats de l’arqueologia, no ho trobareu tan interessant com la part oriental.
Sortint de Valle dei Templi hi ha un trajecte de dues hores en cotxe fins arribar a Catània. Si aneu en transport públic tardareu unes tres hores en bus, i us costarà 13,40€. Surt un bus cada hora, aproximadament.
Nosaltres teníem llogat un apartament d’Airbnb a Catània i vàrem arribar a mitja tarda, així que encara ens va donar temps a donar un volt pel centre.
Catània
És una ciutat encantadora, amb un centre històric molt petit. La història de la ciutat està lligada al volcà Etna, que es troba a 30km. L’erupció de l’any 1669 va destruir una part important de la ciutat i l’abundància de lava va provocar que la ciutat quedés en dos nivells diferents. També es va guanyar terreny al mar, creant-se un nou barri i deixant el castell sense la seva funció de vigilància al quedar envoltat de terra ferma.
El punt neuràlgic és la Piazza del Duomo, ocupada en un dels seus costats per la Catedral de Sant’Agata, d’estil barroc i amb intervencions diverses al llarg de la seva història. Sobretot amb posterioritat a l’any 1693, que Catània va patir un fort terratrèmol.
Al centre de la plaça hi trobem la Fontana dell’Elefante que data de l’any 1736, està feta amb lava. L’elefant, curiosament, és el símbol de la ciutat de Catània.
En un dels extrems de la plaça s’hi ubica la Fontana dell’Amenano com a tribut al riu Amenano, que avui està soterrat. Antigament, aquest riu circulava per la superfície, i va ser el motiu pel qual els grecs varen decidir fundar la ciutat de Katane. Aquesta font és el punt d’entrada al mercat de La Pescheria, que els dies laborables està instal·lat en aquesta zona oferint fantàstiques imatges de parades de peix fresc amb els seus peculiars i cridaners venedors. Als carrers del voltant també s’hi munten parades on s’hi pot comprar fruites, verdures, carn i qualsevol altre producte de menjar. Sens dubte, és el millor lloc per comprar queviures si teniu llogat un pis a Catània.
Si tornem a la plaça i enfilem cap al nord, hi trobem la Via Etnea. És el carrer més comercial de Catània, i els dies clars es pot veure, en la llunyania, l’Etna. També hi trobareu l’edifici de la Universitat en una plaça que es forma a la mateixa Via Etnea, molt propera a la Piazza del Duomo. Si continueu uns 500m més amunt, arribareu a la Piazza Stesicoro. A la part esquerra d’aquesta plaça hi ha l’anfiteatre romà, que com que està soterrat, només se’n pot veure una part. No s’ha de pagar entrada perquè es visible des del mateix carrer. Avui dia està bastant deteriorat, però al segle II aC podia acollir a 16.000 persones.
De retorn al centre, paral·lela a Via Etnea hi ha la Via Crociferi. Probablement sigui el carrer més bonic de tot Catània. Hi trobareu multitud d’esglésies barroques, gairebé una al costat de l’altre. És un lloc molt tranquil.
Una mica més allunyat del centre hi ha la Piazza Dante amb l’església de San Nicolò all’Arena. És l’església més gran de Sicília, però està inacabada degut a la interrupció forçada pel terratrèmol de 1693. Annexa a l’església hi ha el Monestir de San Nicolò all’Arena, construït a la segona meitat del segle XVI i amb diverses modificacions fins a finals del segle XVII, degut a la gran erupció del 1669 i al terratrèmol de 1693. Actualment està integrat a la universitat de Catània. Si voleu veure’l podeu optar per entrar-hi lliurement, però només podreu veure els claustres des de l’exterior i no podreu accedir a zones subterrànies. Nosaltres no acostumem a recomanar les visites guiades, però en aquest cas és la millor opció. Les explicacions són molt bones i permet veure les zones que normalment no són accessibles. Val 7€ i es compra al punt d’informació que hi ha al costat de l’entrada principal.
Per veure tota la ciutat és una mica just si només hi esteu 1 dia, però si agafeu la ciutat com a base per Siracusa, Etna, etc., podeu aprofitar hores d’aquests altres dies per complementar la visita de Catània.
Etna
És el símbol de Sicília i probablement el més conegut per tothom, a banda de la màfia. El punt d’accés de la banda sud és el Refugio Sapienza, on hi ha l’aparcament, restaurants i botigues de souvenirs. Està a 1923m d’alçada i des d’aquí es poden fer les excursions que vulgueu. Si teniu ganes d’arribar més amunt, hi ha un telefèric que us porta fins a 2500m, però val 27€. Com que quan hi vam anar nosaltres no hi havia activitat, vam decidir fer una excursió a peu des del Refugio Sapienza i estalviar-nos el telefèric. Concretament vàrem pujar a un dels cràters que estan a mitja hora a peu, el Monti Silvestri Superiore. Des d’aquí dalt, la vista és espectacular. Es té una visió de tot el volcà i també es veu Catània a la llunyania.
Si arribeu a l’Etna amb cotxe, el podeu deixar a l’aparcament per un preu de 3€, però també s’hi pot arribar en transport públic. El bus surt de Catània a les 8:15 i tarda dues hores en arribar. El de tornada surt de Rifugio Sapienza a les 16:30.
Siracusa
Va ser la ciutat grega més important de Sicília. El més destacat per al viatger es concentra a Ortígia, que és una illa unida a terra ferma per un pont. Es pot recórrer tota a peu, perquè no fa més d’un quilòmetre de llargària. Està molt ben restaurada i, tot i ser molt turística, és molt agradable de visitar.
El més destacat és la seva catedral, que està (evidentment) a la Piazza del Duomo. Exteriorment, la façana del segle XVIII no dóna gaires pistes del qui hi trobareu a dins. Un cop dins, te n’adones que va ser construïda sobre d’un temple grec del s. V aC. Les columnes dòriques estan totalment intactes i visibles. Nosaltres no som uns experts en arquitectura grega, però probablement no hi hagi gaires llocs al món on poder veure unes columnes tan ben conservades. Si sortiu a fora i agafeu el carrer de l’esquerra de la catedral, veureu que les columnes també estan parcialment a la vista des del carrer, perquè la façana lateral es va fer entremig de les columnes.
A banda de la catedral, és interessant voltar pels carrers i carrerons d’Ortígia, perquè està plena de places i palaus espectaculars per tot arreu.
Taormina
Si us interessa la jet-set, no us podeu perdre aquest lloc. A dalt d’un turó i amb un centre històric compacte i preciós. Això sí, és molt turístic i els comerços estan orientats a persones que tenen un alt nivell adquisitiu. A destacar la plaça del Duomo i el teatre grec. Hi trobareu artesania interessant però a preus prohibitius (eps, al menys per a nosaltres).