GUIA DEL SUD D’ITÀLIA

Pràcticament tothom coneix la bellesa del patrimoni cultural i artístic d’Itàlia, però sovint s’oblida la Itàlia que està més al sud de Roma. Des de la barreja de bellesa i caos de Nàpols, passant per les estranyes cases d’Alberobello o l’extraordinària ciutat de Lecce, plena de monuments barrocs. I els petits pobles costaners, on el temps passa a un altre ritme. Qui tingui l’oportunitat d’anar-hi, que no ho dubti. I a més, tan a prop de casa nostra!

INFORMACIÓ PRELIMINAR

Documentació-necessàriaÚnicament es necessita el DNI per als ciutadans de la Unió Europea.

No hi ha vacunes obligatòries. Es recomana tètanus, diftèria, polio i Hepatitis B. Encara que estiguem a Europa, val la pena tenir una assegurança de viatge. Nosaltres us recomanem IATI. Si contracteu clicant a la imatge de sota, tindreu un 5% de descompte i ens ajudareu a mantenir aquest lloc web.

DinersItàlia és un país car, però el sud té uns preus més assequibles. Podríem dir que són una mica més econòmics que a Barcelona. Us recomanem que feu una ullada a Numbeo per fer-vos una idea més exacta dels preus.
La moneda oficial és l’euro. Per veure el canvi i l’evolució respecte altres monedes us recomanem que visiteu Xe.

ClimaClima mediterrani, que permet visitar el país durant tot l’any. La millor època és entre abril i juny, quan les temperatures són més agradables. Juliol i agost són molt calurosos i és millor evitar-los.

MenjarLa cuina a Itàlia és una religió. Començant per les famoses pizzes i la pasta, les varietats culinàries són infinites. A qualsevol ciutat, per petita que sigui, tindran la seva especialitat. Itàlia és un paradís pels amants de la cuina.

TransportEl sud d’Itàlia no té unes infraestructures de primer nivell pel que seria un país europeu. La xarxa ferroviària és molt limitada, i és aconsellable llogar un cotxe per desplaçar-se. D’aquesta manera es pot arribar més fàcilment a tots els racons interessants que ofereix el país.

AtractiusPobles costaners amb encant, arquitectura barroca a Lecce, vida quotidiana a Nàpols i pobles d’interiors singulars.

ITINERARI

L’itinerari que us proposem és el que vàrem fer nosaltres un mes d’agost (molta calor). Hi vàrem estar 12 dies, però aquest temps es pot allargar fàcilment si aprofundeixes més, i dediques més temps als diversos pobles amb encant, tant a la costa com a l’interior.

DIA 1

Vàrem arribar a Nàpols a migdia, i ja teníem un cotxe de lloguer reservat a l’aeroport. D’allà vàrem anar directament a Pompeia, sense entrar a Nàpols amb el cotxe. Ens feia por entrar a la ciutat, perquè tothom diu que és un caos. Pompeia està a només 30minuts de trajecte. I al voltant de l’entrada hi ha un munt d’aparcaments (de pagament) on deixar el cotxe. Si esteu allotjats a Nàpols i preferiu anar-hi amb transport públic, hi ha tren. Però aneu molt en compte amb els carteristes, perquè n’hi ha moltíssims.
Les runes de Pompeia són el lloc més visitat de tota Itàlia. És un jaciment molt ampli i molt ben conservat, que degut a que va quedar sota la lava de l’erupció del Vesuvi permet veure com era una ciutat de l’imperi Romà i la seva vida quotidiana. És realment com si caminessis per una ciutat de fa 2000 anys. A dia d’avui encara es continuen fent excavacions i es descobreixen noves cases.

home-petrificat-a-Pompeia

DIA 2

Després de 3h de trajecte s’arriba a Matera. Aquesta petita ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1993, i és un dels llocs més sorprenents d’Itàlia.
Està habitada des del paleolític, i conserva encara algunes cases excavades en coves, i avui encara habitades. Són els anomenats Sassi, i la principal atracció de Matera. Donar un volt per la ciutat, entrant a dins d’un sassi i observar els frescos de les esglésies és una experiència fantàstica. 

Sassi-de-Matera

Sortint d’aquí, vàrem agafar el cotxe per anar cap a Bari. Nosaltres vam aprofitar que teníem cotxe per fer “couchsurfing” a un poble proper a Bari (Mola di Bari). Però si preferiu reservar un hotel, ho podeu fer des del banner de sota.

[bdotcom_bm bannerid=”3163″]

DIA 3

Aquest dia el vàrem dedicar a recórrer la ciutat de Bari. El casc històric és molt petit i fàcil de visitar. Hi destaca la catedral i la basílica de Sant Nicolau, a més del castell.
Els mercats al carrer i la gent la fan una ciutat molt agradable. També hi ajuda el fet de ser poc turística.

carrers-de-Bari

DIA 4

Sortint de Mola di Bari, arribem a Alberobello en una hora. Aquest poble es caracteritza per les cases construïdes amb pedra seca, de forma circular, que s’anomenen trulli. És un lloc molt fotogènic però que, dedicat totalment al turisme, ha perdut la màgia de la quotidianitat. Si voleu ampliar informació, mireu el nostre post aquí.

Alberobello

Molt a prop hi ha dos pobles situats sobre turons, que es poden visitar en una tarda i que es caracteritzen per les seves cases blanques, combinades amb balcons i portalades de pedra; Locorotondo i Ostuni. Per tornar des d’Ostuni a Bari no es tarda més d’una hora i mitja.

DIA 5

Aquest dia el vàrem dedicar a recórrer una part de la costa de l’Adriàtic per acabar arribant a Lecce. Els dos pobles més remarcables són Polignano a Mare i Monopoli. El primer, destaca pel seu casc antic enfilat a un penya-segat davant del mar, que ofereix unes vistes espectaculars.

Polignano a Mare

Monopoli és un poble fortificat amb un ambient tranquil i amb un port de pescadors. Un d’aquells llocs on t’hi sents bé. Des de Monopoli hi ha un trajecte d’una hora i quart fins a Lecce, on també vam fer “couchsurfing” a un poble proper: Lequile.

DIA 6

Lecce és una ciutat que està plena de monuments d’estil barroc, fets amb una pedra calcària originària de la zona, que permet formar ornaments molt elaborats. Dubto que hi hagi un lloc al món on hi hagi tants edificis barrocs en tant poc espai. A més, al nostre parer, és un barroc molt equilibrat. I això no és gens fàcil!

Basilica-de-Santa-Croce-Lecce

DIA 7

Vàrem fer una ruta per la costa adriàtica fins a la “punta del taló”, tornant per l’altra banda. La costa adriàtica és molt escarpada i ofereix uns paisatges molt bonics, fins arribar a Santa Maria di Leuca, amb una platja curiosa.

Tornant per la banda del mar Jònic s’arriba a Gallipoli. El casc antic és una illa unida per un pont al continent, on hi destaquen multitud d’edificis d’estil barroc i la muralla del segle XIV. Quan hi vàrem anar nosaltres hi havia un mercat de peix al carrer, al costat del port, que donava un ambient especial i molta vida.
Tornar fins a Lecce són 45 minuts en cotxe.

DIA 8

Sortint ben d’hora al matí, arribem a Maratea després de tres hores i mitja, amb l’única intenció de passar el dia relaxats a la platja. La zona de Maratea està plena de petites cales de sorra negra, rodejades de penya-segats de roca. És el lloc ideal per un dia de descans, en unes platges diferents a la resta i amb una aigua cristal·lina.

DIA 9

Aquest dia el vàrem dedicar a tornar cap a Nàpols, però passant amb el cotxe per tota la costa Amalfitana. A qui no li agradi conduir per carreteres estretes de corbes impossibles, no li recomanem.
Per fer-vos una idea més exacta, el trajecte entre Salerno i Pompeia per la costa són tres hores, mentre que per l’autopista són trenta minuts.
Als qui esteu disposats a assumir el repte, us podem assegurar que val la pena. Els pobles enganxats a la muntanya són una meravella, i les vistes des de tot arreu són extraordinàries. Si feu aquest trajecte de tres hores, aneu parant a diferents pobles i admireu les vistes. Dediqueu-hi tot el dia, però penseu a sortir de la costa abans que es faci fosc. Tornar per la carretera de nit, no m’ho vull ni imaginar.

costa amalfitana

La primera cosa que vàrem fer en arribar a Nàpols va ser anar a l’aeroport sense entrar dins de la ciutat. I tornar el cotxe de lloguer. El transit dins de Nàpols és caòtic i sense massa respecte a les normes. No recomanem a ningú que entri allà dins, o li costarà sortir sense cap incident.

DIA 10-11

Nàpols és d’aquelles ciutats que t’encanta o l’odies. No hi ha terme mig. Nosaltres formem part dels que els hi encanta. Hi ha qui diu que té moltes similituds amb Barcelona, i potser tenen raó. Però no a la Barcelona d’ara. S’assembla a la Barcelona preolímpica. És una ciutat costera amb un front marítim desaprofitat, amb edificis meravellosos molt mal conservats, un patrimoni excepcional i un caos total de trànsit i de botigues ocupant les voreres i els carrers.

2011-08-29 (botiga Nàpols)

Per a nosaltres hi ha dues coses imprescindibles que no us podeu perdre, la catedral amb el famós San Gennaro i la capella de San Severo amb l’impressionant escultura del Cristo Velato.
De tota manera, Nàpols és una ciutat que s’ha de viure, més que veure. Perdre’s pels carrerons del centre històric és una experiència inoblidable. Els carrers amb roba penjada de banda a banda, botigues de qualsevol cosa ocupant mig carrer, motos amb tres o quatre persones i sense casc,…

Napoli

I menjar-se una “vera pizza napolitana” amb uns ingredients molt senzills però d’una qualitat extraordinària. Nosaltres no hem tastat mai a la vida un tomàquet tant bo com aquell.

Per tenir-ho més clar, vam fer un post amb els 5 imprescindibles de Nàpols. Mireu-lo aquí.

DIA 12

El dia de tornada el vàrem aprofitar per donar una altra volta per la ciutat, abans d’agafar un taxi per portar-nos a l’aeroport. Crec que és una experiència que també s’ha de tenir a Nàpols.
El taxista anava a tot drap, saltant-se els semàfors, discutint amb tothom a crits amb mig cos per fora de la finestra. I quan decideix parar a un semàfor, s’acosta un personatge que no ven mocadors; ven estampetes de Joan XXIII! En fi…Això és Nàpols. Ciao amici!


Translate »