El mur de Berlín és un dels símbols de la ciutat que va dividir entre el 1961 i el 1989. Però si volem que fets així no es tornin a produir, el millor que podem fer és explicar-los. I a Berlín ho han sabut fer de manera respectuosa i molt didàctica. Si aneu a la ciutat hi trobareu records del mur per tot arreu. Des de línies al terra fetes amb llambordes que indiquen on era, passant per la galeria d’art “East Side Gallery”, o l’extraordinari museu a l’aire lliure Gedenkstätte Berliner Mauer.
La història
Acabada la Segona Guerra Mundial, la ciutat es va dividir en quatre sectors: URSS, USA, UK i França. Cadascun d’aquests sectors era controlat i administrat pel país al que se li havia adjudicat. Començava la Guerra Freda entre el bloc capitalista i el comunista. Amenaces militars i bloquejos s’anaven succeint i la tensió anava creixent.
El 1949 es creaven les dues alemanyes: la RDA (comunista) i la RFA (capitalista). Molta gent de la RDA va començar a marxar a la RFA, travessant a Berlín Oest. Era una frontera difícil de controlar, en mig d’una ciutat, i es calcula que 2,6 milions de persones van passar a l’altra banda. Això era un greu problema per a la RDA, ja que molts dels que marxaven eren joves amb formació superior i comprometien l’avenç econòmic del país.
La mesura que va prendre el bloc comunista, va ser contundent. La nit del 12 d’agost de 1961 desplegaven 15.000 persones, entre policia i milícies populars, i tancaven les connexions viàries de Berlín Oest. Començava l’encerclament de la zona capitalista. Inicialment es va fer un tancament amb filferro espinós, que es va anar substituint pel mur de formigó que coneixem, de 3,75 m d’alçada.
Amb el temps es va anar “millorant” la seguretat, afegint doble tanca metàl·lica de 2m, espai intermedi il·luminat amb vigilància policial i gossos, torres de vigilància i cavalls frisons anti-tanc. Acabada aquesta frontera, era pràcticament impossible passar a l’altra banda. Tot i així, molta gent ho va provar i molts d’ells van deixar-hi la vida. En alguns casos van ser abatuts per la policia de l’RDA i en d’altres van patir accidents fatals. No se sap del cert quanta gent va morir intentant passar el mur (degut a l’opacitat de l’RDA), però es creu que va superar el centenar de persones.
A finals dels 80, el bloc comunista trontollava i començaven a succeir-se fets que feien difícil que tot continués igual a Berlín. Molta gent de l’RDA passava a l’RFA a través d’ambaixades occidentals que estaven a països de l’Europa de l’Est, i hi havia manifestacions multitudinàries demanant la lliure circulació. Finalment, el 9 de novembre de 1989, es feia públic un comunicat permetent la lliure circulació. Però, per error, encara no s’havia comunicat als comandaments fronterers. Això va provocar aglomeracions als passos fronterers i un cert desconcert fins que, definitivament, a les 23:00, s’obrien les barreres i ja es podia dir ben alt: el mur havia caigut!
L’actualitat
Si voleu veure com era aquest mur, i fer-vos una idea del que van viure els berlinesos en aquells 28 anys de tancament, heu d’anar a Gedenkstätte Berliner Mauer. S’hi arriba amb S-Bahn, estació Berlin Nordbahnhof.
Aquí trobareu l’única porció completa del mur, incloent la tanca metàl·lica, els fanals, els camins interiors i una de les torres de vigilància. Es pot veure des de les dues bandes i comprovar el que suposava intentar travessar-lo. També hi ha un centre de documentació, situat en un edifici just davant, que té una exposició permanent dedicada a la història del mur i a la vida a la ciutat en aquell temps que va estar en peu. A més, hi ha una terrassa a una alçada d’uns 12 m que permet veure “a vista d’ocell” el tros de mur que s’ha conservat.
A banda d’això, a continuació del mur original, s’ha fet un parc en memòria a les víctimes, que també val la pena veure. Si aneu a Berlín, el Gedenkstätte Berliner Mauer és un dels llocs de visita imprescindible. I recordeu que l’entrada és lliure. Sempre és d’agrair que no es faci negoci amb l’horror de l’ésser humà.
Deixa un comentari