Tempelhof és un aeroport, però no té avions. L’any 2008 van deixar d’aterrar i d’enlairar-se, perquè havia quedat petit i la densitat urbana no permetia ampliar-lo. Els avions més grans no el podien utilitzar i va passar a ser deficitari. A dia d’avui, és el parc públic més gran de Berlín. Però aquest no és un aeroport qualsevol. Com passa amb totes les coses a Berlín, té una història fascinant. Es va inaugurar l’any 1923 i als anys 30 era un dels aeroports amb més transit del món. La seva terminal era l’edifici més gran construït mai, fins que es va fer el Pentàgon. Però va arribar la II Guerra Mundial i Tempelhof, en mans de l’exèrcit nazi, va ser utilitzat per feines logístiques militars, tot i que no es va utilitzar com a aeròdrom.
Les tropes soviètiques el van ocupar l’any 1945, però els pactes postguerra el van deixar en zona americana. Així doncs, va quedar sota control de l’exèrcit americà, convertint-lo en una base militar de l’USAF.
Però la història encara tenia reservada una nova feina a l’aeroport. El 20 de juny de 1948 la Unió Soviètica va bloquejar totes les connexions terrestres i fluvials de Berlín Occidental, amb la intenció que els americans cedissin la zona controlada per ells. La reacció americana va ser utilitzar l’aeroport per subministrar tot el necessari a la població, que en aquell moment era de dos milions i mig de persones. Es va establir un pont aeri a Tempelhof, Berlin-Tegel i a un petit aeròdrom controlat per l’aviació britànica, arribant a fer 1400 vols diaris, que suposaven un vol per minut a cadascun dels aeroports. La demostració de força va ser tan contundent que, el 30 de setembre de 1949, la Unió Soviètica finalitzava el bloqueig. I per tant, també s’acabava el pont aeri.
Es va continuar utilitzant com aeroport comercial fins a l’any 1975, que va tornar a ser base militar. Tots els vols comercials es van traslladar a Berlín-Tegel.
L’any 1990, després de la caiguda del mur, tornava a ser un aeroport comercial, però era el menys utilitzat dels tres que té Berlín. La clausura definitiva, com us dèiem abans, va ser l’any 2008.
En aquell moment, us podeu imaginar les possibilitats que oferia un immens “solar” en mig de Berlín. Però afortunadament, la pressió popular va aconseguir que l’any 2010 es convertís en un parc, amb el nom de “Tempelhof feld”. I us preguntareu…Què hi podem trobar si hi anem?
A dia d’avui, Tempelhof és un parc obert a tothom. Les terminals s’han utilitzat de manera puntual per a congressos, fires i diversos esdeveniments. I actualment s’hi acullen refugiats de la guerra de Síria que han arribat a Alemanya.
A la zona de pistes s’hi practiquen esports. Hi veureu gent corrent, patinant o en bicicleta, mentre que a la gespa dels voltants hi ha berlinesos fent picnics, gent passejant i gossos corrent lliurement. També hi ha una part del terreny on s’han segmentat unes parcel·les que s’han convertit en horts. Tempelhof és un parc per a gaudir del temps lliure. Un lloc diferent. Us espai de llibertat per als berlinesos i per a tot aquell que arribi de fora.
Molt interessant. A mi m’agraden molt els espais abandonats. tot i que aquest ja no estigui abandonat, algun dia hi aniré!
A nosaltres també ens agraden els llocs abandonats. En aquest cas podríem dir que és un canvi d’ús. Té la seva gràcia veure gossos i bicicletes per una pista d’aterratge.