GUIA D’ARGENTINA

Dades generals

Argentina és un país molt extens. Abasta una distancia de més de 4.000 km des del desert de Salta fins a les zones glaçades d’Ushuaia, al Sud.
Si us agrada la natura, podreu gaudir d’una diversitat excepcional. Des de les espectaculars cascades de l’ Iguaçú, passant per l’estepa patagònica i els pingüins i balenes de la Península Valdés, o el pic més alt de Sud-amèrica (l’Aconcagua), arribant a les glaceres del sud (Perito Moreno). I no s’ha de deixar de banda la riquesa cultural de la cosmopolita Buenos Aires.
És difícil trobar una persona que no quedi fascinada per aquest país.

Nom oficial del país: República Argentina
Població: 41.343.201 hab (Buenos Aires 2.890.000 hab, àrea metropolitana 12.400.000 hab)
Capital: Buenos Aires 2.890.000 hab (Àrea metropolitana 12.400.000 hab.)
Nacionalitats i ètnies: 97% d’origen europeu, 3% població indígena.
Idioma: castellà.
Religió: 76% catòlics, 9% protestants, 11% ateus, 4% altres.
Règim polític: república federal
PIB per càpita: 13.300 euros
Inflació: 23%
Hora local: UTC-3
Electricitat: 220V, 50Hz

picto passaport 2
Passaport amb 3 mesos de validesa mínima a l’entrada. No fa falta visat per a ciutadans espanyols en viatge turístic, si l’estada és inferior a 90 dies.
Les autoritats podrien exigir als turistes espanyols el següent:
– Bitllet d’avió d’anada i tornada.
– Comprovant de mitjans econòmics suficients, estimats en 50$/dia (targeta de crèdit, efectiu, altres).
– Assegurança mèdica que cobreixi un mínim de 20.000$.  Nosaltres us recomanem IATI. Si contracteu clicant a la imatge de sota, tindreu un 5% de descompte i ens ajudareu a mantenir aquest lloc web.


Recordeu comprovar sempre aquesta informació, abans de sortir, a la web del Ministeri d’Assumptes Exteriors.

injection 2
No hi ha vacunes obligatòries. Es recomana la febre groga si es té previst viatjar a les regions del nord o a Iguaçú.
Recordeu de fer la visita a una de les Unitats de vacunació internacional amb 30 dies d’antelació a la sortida.

picto diners
Els preus a Argentina són molt variables, degut a la forta inflació que pateix el país. De tant en tant, el govern devalua la moneda. En aquest moment és quan és més barat viatjar-hi.
Recomanem que feu una ullada a Numbeo per fer-vos una idea més exacta dels preus.
La moneda oficial és el “peso argentino”. Per veure el canvi i l’evolució respecte l’euro us recomanem que visiteu Xe.

picto clima
Està a l’hemisferi sud, i per tant, les estacions són oposades a les d’Europa.
Entre desembre i febrer és la millor època per visitar la Patagònia i la costa. Al nord i a Buenos Aires les temperatures són molt altes.
Entre març i maig o entre setembre i novembre les temperatures són més temperades i són les millors èpoques per visitar tot el país.
Entre juny i Agost és la temporada alta d’esquí i el fred és generalitzat a tot el país, amb temperatures molt baixes a la zona del sud, Andes i Patagònia.

picto restaurant
La gastronomia destaca per la utilització de la carn de vedella, que és una de les millors del món. També hi ha molta influència de la cuina europea, principalment d’Itàlia i d’Espanya.
Els vins també són una part essencial de la seva gastronomia.

picto bus
Les infraestructures són molt variables, depenent de la zona del país. Però majoritàriament són d’una qualitat acceptable. La millor manera de moure’s pel país és en autobús. Són moderns, ràpids i confortables. Els trajectes llargs és millor fer-los de nit, en bus-llit.

picto foto 2
Les extensions patagòniques, la fauna de la Península Valdés (balenes, lleons marins, etc), glaceres al sud, cascades d’Iguaçú al nord.


L’itinerari que us proposem és el que vàrem fer nosaltres l’agost de l’any 2007. Han passat uns quants anys però, al tractar-se principalment de natura, no ha canviat gens. Hi vàrem estar 28 dies, però és un país tant gran que us hi podríeu passar tres mesos i encara us faltaria molt per veure.
Penseu que el mes d’agost és ple hivern a Argentina, i les temperatures són molt baixes. És molt important anar ben equipat. I penseu a reservar alllotjament amb antelació, perquè estar buscant lloc per dormir amb aquest fred no és gens agradable.

Una bona manera de reservar és amb Booking. Si ho feu des del banner de sota, ajudareu a mantenir aquest blog.

DIA 1

Després de 13 hores d’avió arribem a Buenos Aires i ens dirigim cap a l’estació de bus, però és massa tard per sortir cap a Puerto Madryn. Així que anem a un hotel proper a passar la nit. És una sensació estranya, ja que fa molt fred, i fa menys d’un dia estàvem a Barcelona passant molta calor.

DIA 2

Ens llevem aviat i anem a fer un volt pel barri de Retiro, mentre no hem d’anar a l’estació de bus.
A mig matí agafem el bus que ens portarà en 19 hores fins a Puerto Madryn. És la primera experiència en un bus-llit, i estem contents. Els busos tenen uns seients molt amples que es poden reclinar fins deixar-los gairebé horitzontals. A una banda hi ha dos seients junts i a l’altra un de sol. Seria l’equivalent a una primera classe d’avió. Ens donen menjar en safata com si d’un vol es tractés i ens van posant pel·lícules per distreure’ns. Al vespre parem a un restaurant i ens donen sopar, que també està inclòs al preu del bitllet.
Després de sopar tornem a pujar al bus i continuem la ruta.

DIA 3

Arribem a Puerto Madryn a les 6 del matí i anem directament al Hostel La Tosca a veure si podem deixar les motxilles. Hem dormit molt bé al bus, i no estem gens cansats.
El primer que fem és anar cap al port i ens quedem al·lucinats. Les balenes es veuen a simple vista des del port i tot i el fred terrorífic que fa, ens quedem una bona estona observant-les.
Després de dinar, anem bordejant la platja a peu fins a arribar a l’Ecocentro, que està a uns 4 km.
L’Ecocentro és un museu dedicat al coneixement de la fauna del Mar Patagònic, organitzat d’una manera interactiva, i que està situat en front de l’oceà dalt d’un penya-segat. Les vistes són extraordinàries, i és una visita imprescindible per a entendre i conèixer la Península Valdés.

Ecocentro
Pot semblar que no hem fet gran cosa però, veure balenes en el seu habitat natural tan de prop, és una experiència que no oblidarem mai.

DIA 4

Ens llevem aviat perquè hem contractat un tour que ens portarà a visitar la Península Valdés durant tot el dia, i que inclou l’avistament de balenes des d’una llanxa. Però ens hem llevat preocupats, perquè la càmera de vídeo no funciona bé. Sembla que les temperatures sota zero l’han espatllat. Així que li preguntem al noi de l’hotel si coneix algun lloc on puguin donar-li una ullada. Ens diu que s’hauria d’enviar al servei tècnic a Buenos Aires i nosaltres li diem que tenim previst continuar cap al sud, i potser serà més fàcil trobar un servei de reparació a un altre lloc. I ell ens contesta amb una d’aquelles frases que defineixen Argentina; “Dios está en todas partes, pero atiende en Buenos Aires”. O sigui, que esperem que sigui el fred i que en realitat la càmera no estigui espatllada.
Al minibús del tour hi anem nosaltres dos, un anglès, un holandès, dos francesos i tres catalans més!
Pel camí, el guia ens explica amb molt detall la fauna i flora que anem veient i ens situa molt bé a la zona on som. De camí fem una parada a una platja que té un desnivell a l’entrada a l’oceà que fa que la fondària sigui molt gran. Aquí les balenes s’acosten molt a la platja i se les pot veure molt de prop.
En arribar a Puerto Pirámides, agafem una llanxa que ens porta mar endins. Aquí podem veure les balenes passant per sota nostre i fins i tot alguna d’elles treu el cap a una distància de menys d’un metre de la llanxa. És espectacular!

balena austral
Després de dinar continuem la ruta, passant per unes salines, veient multitud d’animals, i arribant a Punta Cantor. Allà hi veiem lleons marins i foques, però no hi ha pingüins perquè no és l’època. Un altre dia inoblidable!

Punta Cantor

DIA 5

El matí el dediquem a visitar el “chalet Pujol”. Es tracta d’un museu sobre la fauna i flora de la Patagònia i la relació entre el home i el mar. L’edifici té 100 anys d’antiguitat i va pertànyer a un comerciant català.
Després de dinar tornem a agafar l’equipatge i anem cap a l’estació per agafar el bus que ens portarà en unes 18 hores a Río Gallegos. No es pot dir que les distàncies en aquest país siguin curtes.
Els dies a Puerto Madryn han estat molt intensos, i ara ens dirigim cap a la zona de les glaceres.

DIA 6

A les 10:30 del matí arribem a Río Gallegos. Aquí no hi ha res a fer, a banda d’agafar un altre bus que ens porti fins al nostre destí final; El Calafate. I així ho fem. Després de fer un brunch, agafem un bus de la companyia “El pingüino”; amb aquest nom ja no fa falta que us diem quines temperatures fa per aquí.
Cinc hores més tard arribem a El Calafate i anem directament al Hostel del Glaciar Libertador. De moment, és el millor lloc on dormirem. Allà mateix contractem un tour per al dia següent que ens portarà a veure la glacera Perito Moreno. L’hem contractat aquí perquè ens han dit que fan el recorregut a la inversa de la resta de tours de la zona, i per tant, estarem sols a pràcticament tot arreu.
I res més. A sopar i a dormir, que portem més de 24 hores de viatge.

DIA 7

De bon matí pugem al minibús, amb un francès, un italià, un neozelandès, el conductor, el guia i nosaltres dos.
El trasllat cap al Perito Moreno és molt tranquil, parant a varis llocs per observar la fauna i el paisatge. I a l’arribada, anem a les passarel·les que permeten tenir una vista excepcional de la glacera. És immensa i d’un color blau sensacional. Tenim la sort de veure un parell de trencaments de glaç i ens fem un fart de fer fotos i vídeo. Sí, també fem vídeo! La càmera funciona a estones i podem gravar alguna cosa.

Perito Moreno

Perito Moreno
No ens han donat gens de pressa, i quan ja estem tots d’acord a continuar, ens dirigim al llac per agafar el vaixell que ens aproparà a la glacera des de l’aigua.
Efectivament, tothom està de camí a les passarel·les, i els vaixells estan buits a aquesta hora. L’hem encertat!
La vista des de l’aigua encara impressiona més, perquè et fas una idea més exacte de la grandiositat de la glacera. Estem convençuts que el Perito Moreno és un d’aquells llocs als que s’hi ha d’anar com a mínim un cop a la vida.
Quan tornem a El Calafate, tenim gana. I anem a sopar al restaurant “La Tablita” on mengem una parrillada acompanyada d’un ví de Mendoza. Boníssim!

DIA 8

Aprofitem el matí per donar un volt per El Calafate, i passejar per la vora del Lago Argentino, mentre pensem el nou recorregut que haurem de fer per tornar cap al nord.
Al migdia tornem a agafar un bus que ens porta fins a Río Gallegos, i d’allà un altre que ens portarà per la nit fins a Comodoro Rivadavia. És molt recomanable agafar els busos nocturns per moure’s per Argentina, ja que són molt còmodes i arribes descansat al matí, estalviant-te la nit d’hotel.



DIA 9

Comodoro Rivadavia és un nus de comunicacions sense cap interès turístic. Edificis alts, centres comercials i botigues diverses… Passem el dia més avorrit de tot el viatge. Hauria estat molt bé poder agafar el vaixell pels canals patagònics per arribar a Bariloche, però les dates no van coincidir. Tornem a agafar un bus-llit que ens deixarà al matí a Bariloche.

DIA 10

Arribem ben d’hora al matí a Bariloche i fa un sol espectacular. La sensació és com si estiguéssim a Suïssa. És molt turístic i hi ha un munt de botigues de material d’esquí, venda de xocolata i restaurants que fan fondues.
A mitja tarda desapareix el Sol i comença a nevar considerablement. Anem a l’oficina de turisme i ens diuen que la previsió és que continuï nevant tres dies i s’han anul·lat els viatges de la “Ruta de los 7 lagos” que volíem fer nosaltres. Així que no tenim res més a fer aquí, i decidim que si quan ens llevem al matí continua el temps igual, marxarem cap a Mendoza.

DIA 11

Ens hem llevat al matí i tot el poble està cobert de neu. Així que decidim agafar el bus-llit al migdia, que ens deixarà a Mendoza després de 19 hores de viatge.

DIA 12

Arribem a Mendoza a les 8 del matí i anem a buscar un alberg cèntric. Aprofitem el dia per visitar la ciutat, dedicant gran part del dia al Parque General San Martín. És un Parc immens, amb molta zona arbrada, un llac artificial i fins i tot un estadi de futbol. També hi ha el zoològic, el museu de ciències naturals i diverses facultats universitàries. A banda d’aquest parc, no hi ha gaire coses més interessants a la ciutat. El realment interessant està fora de la ciutat, i això és el que farem els propers dies.

DIA 13

A les 7:30 pugem al minibús que hem contractat per anar a visitar les zones andines properes a Mendoza. També venen amb nosaltres dues noies portugueses, dos austríacs i una brasilera. Fa un dia assolellat, però el guia ja ens adverteix que anirà canviant a mesura que ens apropem als Andes.
La carretera va resseguint el Riu Mendoza, i després de dues hores de camí entre muntanyes espectaculars, arribem al Puente del Inca. És una formació geològica que forma un pont natural per sobre el riu a un indret on hi neixen aigües termals, que confereixen un color daurat a tot el conjunt. El paisatge està tot nevat i ofereix unes fantàstiques vistes.

Puente del Inca
Continuem un tros més per la carretera fins arribar a un lloc on podem veure l’Aconcagua; el pic més alt de tot Sudamèrica. Com que el dia és molt clar, el podem veure nítidament.
En aquest punt comencem el camí de tornada, i tenim la sort de veure un còndor en acció. No és fàcil veure’ls, i menys al terra de tan a prop. El guia ens diu que sembla que l’animal ha menjat molt i té dificultats per tornar a emprendre el vol.
Mentre tornem, veiem que hi ha moltes petites capelles, i ens diu el guia que estan dedicades a la difunta Correa, que era una dona que va viure a mitjans del segle XIX, i que va morir de set travessant el desert de San Juan amb el seu nadó. Volia retrobar-se amb el seu marit que havia marxat a la guerra, i diu la llegenda que el seu fill va sobreviure alimentant-se de la llet de la seva mare ja morta. Per això, la gent deixa ampolles d’aigua a aquestes capelles. No està reconeguda per l’església catòlica, i és una devoció molt popular a l’Argentina.

DIA 14

Mendoza és molt coneguda pels seus vins, així que agafem el bus i anem al poble de Coquimbito i visitem la Bodega “La Rural”. Les explicacions estan força bé, però el tast que ens ofereixen no val gaire la pena. Aprofitem el matí per passejar pels camps de vinyes abans de tornar a la ciutat.
Com que el tast no ens ha convençut, hem decidit anar a dinar a un bon restaurant del costat de l’alberg. És el restaurant Azafrán; hi mengem molt bé i bevem un vi fantàstic.
A la tarda marxem de Mendoza i anem cap a San Juan de la Frontera, que serà la base per poder visitar el Valle de la Luna.

DIA 15

Sortim a les 7 del matí amb el bus i arribem a San Agustín del Valle Fértil a les 11. Allà contractem un tour que ens portarà a visitar el Parc d’Ischigualasto (Valle de la Luna), però tenim mala sort perquè esperem força estona a l’agència sense que vingui ningú a buscar-nos El problema és que hem d’estar de tornada abans de les 5 per poder agafar el bus cap a San Juan.
Així que finalment el propietari de l’agència decideix que ens portarà ell mateix amb un Fiat Uno tronat i ens garanteix que estarem de tornada a l’hora. La carretera és molt dolenta i no triguem gaire en tenir una punxada i haver de canviar la roda. Però continuem, i ara no tenim cap altra roda de recanvi. Arribem tard al Parc, però ens deixen afegir-nos a un altre grup saltant-nos les dues primeres parades.
Ha valgut la pena. El Parc és una zona protegida de 275.000Ha a on es poden observar formacions geològiques de 250 milions d’anys d’antiguitat. La manca de vegetació i la diversitat de colors és el que li dóna el nom de Valle de la Luna.

Valle de la Luna

Valle de la Luna
Quan hem acabat la visita, teníem el temps molt just per tornar, i el conductor s’ho ha agafat com un repte. Hem tornat a tot drap per les pistes de terra com si estiguéssim fent un rally i, per sort, no hem tingut cap punxada. Això si, hem arribat a temps d’agafar el bus de tornada a San Juan.

DIA 16

Ens va picar la curiositat sobre tota aquella llegenda de la Difunta Correa, així que hem decidit anar a Vallecito. Està molt a prop, i s’hi ubica el Santuari al lloc on se suposa que va morir.
És un dels llocs més “freaks” on hem estat mai. La devoció és brutal, i s’hi venen multitud de records. La gent fa ofrenes de tot tipus per demanar un desig, o deixen alguna cosa en agraïment al desig complert. És un autèntic caos amb multitud d’objectes barrejats sense cap ordre ni sentit.
Al·lucinats amb la visita, tornem a San Juan per agafar el bus-llit que ens deixarà demà a Córdoba.

DIA 17

Arribem de bon matí a Córdoba i anem directament al Córdoba Backpackers. No és cap meravella, però està molt ben situat.
El matí el dediquem a voltar pel centre i visitem la catedral i el museu del Cabildo que estan a la plaça San Martín. Córdoba és una ciutat bastant gran i amb un ambient universitari que la fa molt dinàmica.
A la tarda, anem a veure el mercat d’artesania, que té la fama de ser el millor de tota Argentina. Està força bé, i a més dels artesans hi ha música i espectacles de carrer.

DIA 18

Ens llevem aviat i anem cap a la Manzana Jesuítica, que és una illa de cases catalogada com a Patrimoni de la humanitat i que inclou el Col·legi Nacional Montserrat, l’església de la companyia de Jesús, l’antiga Universitat Nacional de Córdoba i la residència.
Hem tingut sort i ens ha tocat una guia que ens explica amb molta passió la història del lloc, i dels jesuïtes. Ens comenta que els jesuïtes van fer una gran feina a l’Argentina i que van ser molt hàbils amb els guaranís, oferint-los la possibilitat de conèixer la cultura europea i accedir a una bona educació, però respectant i valorant la seva pròpia cultura. Segurament això va fer que Carles III els expulsés del país.
A la tarda hem agafat un colectivo que ens ha portat fins a Alta Gracia. Allà hi ha una estancia jesuítica que està molt ben conservada i dóna una idea de com era la vida en una d’aquestes estancias del segle XVII.
També hem visitat la Casa-museu del “Che” que està a la casa que va ser propietat de la seva família, i a on hi anaven a passar llargues temporades per veure si al “Che” li millorava el problema d’asma que tenia. El museu està molt ben organitzat, mantenint la casa intacte tal i com era quan hi vivia el “Che” i amb moltes explicacions que permeten conèixer bé qui era ell i en quin entorn vivia.

DIA 19

A mig matí agafem el bus-llit que ens portarà a San Ignacio. Són 18 hores de viatge , escoltant música, llegint, dormint,… Un dia de trasllat.

DIA 20

Arribem a les 5:30 del matí a San Ignacio, però el bus continua el seu trajecte. Així que ens deixa a la carretera a 1,5km del poble. De nit, i carregats amb les motxilles, anem cap al centre del poble on encara està tot tancat i no hi ha ningú pel carrer. Davant de les runes de la missió jesuítica hi ha un restaurant on podem esmorzar i que també ens guarda les motxilles per poder fer la visita sense la càrrega.
El guia ens explica com funcionava una missió d’aquest tipus, que permetia que ambdues parts es beneficiessin una de l’altra i poguessin viure conjuntament amb una bona relació.
L’espai que conforma la missió és un lloc amb molta calma i molt agradable. De fet, ens hi hem passat tot el matí fent vida contemplativa.

Misiones
A la tarda hem agafat el bus que ens ha portat fins a Iguaçú en tres horetes. Hem baixat directament al Hostel Inn Iguaçú que està a la carretera, abans d’arribar al poble. És un lloc molt tranquil i amb una piscina espectacular. Sembla que no pugui ser. Fa pocs dies estàvem sota zero davant d’una glacera, i demà ens farem un bany a una piscina a més de 25ºC.

DIA 21

Avui tenim un dia intens. Hem sortit molt d’hora de l’alberg per arribar a l’entrada del Parc els primers, i així poder fer la visita sense massa gent. Caminem per un circuit marcat dins de la selva i anem veient diversos animals; tucans, tapirs, coatís… Poc a poc ens anem apropant a les cascades i a mesura que anem arribant hi ha menys gent, perquè els turistes en tour organitzat marxen a migdia. Quan les veiem per primer cop ens quedem impressionats. Aprofitem per fer un bany a una zona tranquil·la, prop de les cascades. Fa una calor i una humitat molt elevada.
Deixem pel final la visita a les passarel·les que estan dalt del salt d’aigua més gran. Quan hi arribem, el vapor d’aigua que hi ha a l’ambient ens mulla per complert i el soroll de l’aigua és bestial. És una demostració de poder de la natura sensacional i inoblidable. Un altre d’aquells llocs que s’han de visitar un cop a la vida.

Iguazú

Iguazú
Al final ens hem passat 10 hores caminant i gaudint del Parc d’Iguaçú i estem rebentats, però ha valgut la pena.

DIA 22

Ens agafem un dia relaxat i anem a Puerto Iguaçú a canviar diners, comprar el bitllet de bus i a voltar pel poble. Aprofitem per fer un bon dinar al restaurant Aqua. De tant en quant ens permetem un luxe d’aquests. Després de dinar anem al lloc on s’uneix el riu Paranà amb el riu Iguaçú, i que coincideix amb l’anomenat punt de les tres fronteres. Allà limita l’Argentina amb Brasil i amb Paraguai.
Tornem a la tarda a l’alberg i avui, sí. Ens fem un bany a la piscina i descansem, perquè demà tornem a tenir trasllat cap a Rosario.

DIA 23

Pel matí agafem el bus cap a Posadas, perquè no hi ha directe fins a Rosario. En teoria eren 6 hores de trajecte, però es converteixen en 9 hores, perquè el bus que teníem d’agafar estava avariat i hem hagut d’anar amb un bus que fa més parades. Arribem cansats a Posadas, però no és problema, perquè agafem un bus-llit que ens deixarà demà al matí a Rosario.

DIA 24

Arribem a Rosario pel matí, i després de deixar les motxilles anem a visitar la ciutat. Ens havien dit que Rosario era una ciutat molt bonica, i ens quedem una mica decebuts. Potser és cosa nostra i no hem sabut trobar-li l’encant, però amb el dia d’avui ja en tindrem prou i preferim passar un dia més a Buenos Aires, així que demà marxarem.

DIA 25

Ens agafem un dia tranquil i a mig matí agafem un bus que ens deixa en quatre hores a Buenos Aires. Anem cap a Palermo i ens allotgem a un Hostel de Palermo.
La tarda l’aprofitem donant un volt per Palermo.

DIA 26

Aquest primer dia sencer a Buenos Aires el dediquem a veure el centre de la ciutat. El primer lloc a on anem és a la Plaza de Mayo, on crida l’atenció els mocadors de les mares pintats a terra.
La plaça no és especialment bonica, però la història que hi guarda és molt gran. Hi ha l’Ajuntament, la Casa Rosada on s’hi ubiquen les oficines del President de la República, i la Catedral que hi alberga la tomba del General San Martín. A més, és el lloc de reunió de les mares que busquen els seus fills desapareguts durant la dictadura. La història recent d’Argentina està present a la Plaza de Mayo. Tot el centre és vibrant i recorda bastant a una capital europea.

Plaza de Mayo
A la tarda anem a Puerto Madero, que és el barri més modern de Buenos Aires i també un dels més cars. Està al costat del riu, i els edificis portuaris restaurats alberguen multitud de botigues i restaurants.

DIA 27

Avui és un dia de contrastos. El matí a Recoleta i la tarda a Boca.
Recoleta és el barri més exclusiu de Buenos Aires, on s’hi pot veure la gent més adinerada i les botigues més exclusives. Però el realment interessant del barri és el cementiri, amb multitud de tombes i panteons adornats amb magnífiques escultures. Aquí hi són enterrats: presidents, herois militars i polítics i personalitats nacionals. Hi destaca la tomba de ”Evita” Perón. T’hi pots estar hores donant voltes com si es tractés d’un museu.

A la tarda hem canviat totalment i hem anat al sud, al barri de Boca. És el barri obrer de la ciutat, on hi viuen els immigrants que arriben a la ciutat. La principal atracció és “Caminito”. És un carrer que s’ha convertit en atracció turística per la combinació dels colors de les façanes.
A dia d’avui és una mica artificial, però antigament les cases es pintaven amb les pintures que sobraven de pintar les barques del port, i això feia que cada façana tingués un color diferent i de vegades molt estrident. És un lloc de visita obligada.

Caminito

DIA 28

És l’últim dia de viatge, i el matí l’hem dedicat a voltar pel barri de San Telmo. Aquest barri de cases baixes i carrers estrets era el barri de classe alta al segle XIX fins que una epidèmia de febre groga va fer que la gent rica marxés cap a barris del nord. Moltes de les cases es van dividir en habitatges i van passar a viure-hi la gent pobre de la època. Avui són tallers d’artistes i residències de classe mitjana.
A la tarda hem anat pel centre a fer algunes compres per endur-nos a casa. Ví, alfajores,… I això és tot. Gairebé un mes visitant un país extraordinari, i amb ganes de tornar-hi en època d’estiu austral.

Translate »