Uzbekistan és un país cada cop més conegut, però no està de més saber algunes coses abans d’anar-hi. Us en diem 10.

1- Tràmits d’entrada al país

Des de febrer de 2019 ja no és necessari visat per a la ciutadania de nacionalitat espanyola, juntament amb la d’altres països. Potser per això també s’han reduït els tràmits d’entrada. Ja no cal omplir formularis, ni declarar els diners que portes (sempre que sigui menys de 2000$). Tampoc s’han de declarar els medicaments, però millor portar la recepta mèdica. Nosaltres no vam trigar ni 5 minuts en passar els controls. Abans t’hi podies passar més de dues hores.

2- Diners

Hi ha pocs caixers automàtics al país i sovint no funcionen. A més, són pocs els llocs que accepten targeta de crèdit per a fer el pagament. Nosaltres no hem pogut pagar amb targeta a la majoria d’allotjaments i encara menys als restaurants.

El més recomanable és portar una bona part dels diners en efectiu, que podràs canviar al banc o a oficines de canvi. Per altra banda, a molts hotels accepten els pagaments en euros o dòlars.

Tot i així, si tens la possibilitat de portar dòlars en comptes d’euros, molt millor. El canvi és més favorable en comparació. Les coses canvien, però nosaltres vam aconseguir el millor canvi al Asaka Bank. És el que té una petita oficina a l’aeroport, a la zona de recollida de maletes. Així que, a diferencia de la majoria de llocs, l’aeroport és un bon lloc per canviar diners.

Per últim, si heu escoltat que és possible fer canvi en negre al carrer, dir-vos que ja no val la pena. Des del 2017 el preu al carrer i als bancs està pràcticament igual.

3-Registre als hotels

És obligatori disposar d’uns petits fulls que et fan a l’hotel, hi posa el dia d’entrada i el de sortida. És un sistema de control governamental per assegurar-se que no has estat dormint a llocs no autoritzats. Té pinta que això desapareixerà aviat però, de moment, val la pena estar a l’aguait. Aquests papers els has de guardar tots, perquè és possible que te’ls demanin al control de l’aeroport quan marxis del país. I també pot ser que quan arribis a un hotel et demanin el full de l’hotel anterior (ens va passar un cop). Normalment, no us donaran el paper fins que no feu el check-out. Penseu sempre a demanar-lo.

4-Seguretat

Com sempre, la seguretat és una preocupació que tenim a l’hora de viatjar. Si et roben la cartera o la càmera et foten enlaire les vacances.

Podem dir que Uzbekistan és un país molt segur. No hem tingut cap problema, ni tampoc la sensació de que algú ens pogués intentar robar, sinó al contrari. El primer dia, a l’arribada a l’aeroport, vam haver d’agafar un taxi per canviar de terminal, i ens vam oblidar la càmera de fotos al terra del seient del darrera. Una hora més tard ens en vam adonar i vam demanar al personal de seguretat per sortir i tornar a la terminal internacional, però no va fer falta. Ells mateixos van contactar amb l’altra terminal i van donar veus entre els taxistes que havien portat algun turista a la terminal domèstica. I 30 minuts més tard, venia el taxista amb la nostra càmera.

5-Internet

Funciona bastant malament a tot el país. I encara que la majoria d’allotjaments ofereixen wifi, és de baixa velocitat. Si vols continuar connectat amb el món, t’hauràs de comprar una SIM uzbeca. A nosaltres ens van recomanar Beeline i no ens ha anat pas malament. Tot i així, penseu que a Uzbekistan hi ha moltes zones poc habitades i/o desertiques que no tenen cobertura. La nostra targeta de 3Gb i uns quants minuts de trucades ens va costar només 30000 som (3€). Per altra banda, tindreu número de telèfon uzbec i això us permetrà donar-vos d’alta a les app dels taxis que us expliquem al següent punt.

6-Transport urbà

Pels trajectes curts, evidentment, el millor és anar a peu. No hi ha cap opció més bona per conèixer una ciutat que recórrer-la a peu, però de vegades les distàncies són massa llargues. Llavors hi ha l’opció econòmica que és el bus i minibús, però amb la dificultat que és difícil de saber on agafar-los i on van. Majoritàriament no hi ha parades. La gent l’atura on vol, tant per pujar com per baixar. El preu però, és ridícul. No pagareu més de 1500 som (0,15€) per trajecte.

L’altra opció, més cara, però més fácil, és el taxi. A Uzbekistan, qualsevol cotxe és susceptible de ser un taxi. No cal que porti cap indicatiu. Sempre haureu de regatejar, i rara vegada aconseguireu un preu inferior a 10.000 som (1€). Hi ha dues excepcions. A Tashkent fa poc que funciona l’app Yandex. És el mateix que Uber. Podeu contractar taxis sabent el preu per anticipat, i pagareu en efectiu al taxista. A Margilon hi ha l’app Onlinetaxi que, en aquest cas, et dóna un preu orientatiu. Quan pugeu al cotxe es posarà en marxa un taximetre al móvil del taxista, que el tindrà a la vista.

I a Tashkent hi ha Metro. Està fet a l’estil moscovita. Les estacions són espectaculars i val la pena aturar-se i baixar a veure-les. Malauradament, no cobreix tota la ciutat, i les parades estan molt espaiades. Així que, sovint, l’haureu de combinar amb altres transports. Només val 1.200 som (0,12€). A cada estació hi ha una taquilla on venen les fitxes de plàstic que serveixen per entrar a l’andana.

7-Transport interurbà

Uzbekistan és un país allargassat i no es pot fer un recorregut circular. Així que la millor opció és volar fins al punt més a l’oest només arribar. En el nostre cas va ser a Nukus. I des d’allà, vam anar tornant per terra. El vol es pot reservar a la web d’Uzbekistan airways.

Tenen via fèrrea des de Nukus a Taskent i d’aquí fins a Andijan, però en qualitats diferents. De Tashkent a Samarkanda i Bukhara hi ha tren ràpid. Un Talgo de fabricació espanyola que circula entre 150 i 200qm/h. Aquesta és la millor opció, però s’ha de reservar amb antelació perquè s’esgota. Hi ha la possibilitat de reservar via web, però nosaltres no ens en vam sortir. Les taquilles físiques estan a l’estació, però en un edifici annex separat. Cal portar el passaport per comprar el bitllet.

Els trens normals que circulen de dia també estan força bé, però són una mica més lents. I els que heu d’evitar són els nocturns, encara que la vostra part del recorregut no sigui nocturna. Són antics trens russos molt deteriorats, on no funciona l’aire condicionat i es converteixen en una autèntica sauna.

Una altra bona opció entre ciutats és el taxi. No és gaire més car i et deixa a la porta de l’hotel on vagis. El problema és que has de ser hàbil en el regateig.

8-Religió

El 88% són de religió musulmana sunita i un 8% són ortodoxes rusos. No es pot dir que siguin gaire practicants, tot i que veureu gent a les mesquites. Exceptuant la vall de Fergana (Margilan i Andijan), a la resta del país trobareu alcohol a botigues i restaurants, amb clara presència de cerveza i vodka (pel passat soviètic). Si heu estat a altres països de majoria musulmana, ja sabeu que això no és habitual.

Pel que fa a la vestimenta, tampoc heu de patir. Podeu vestir a l’estil occidental sense cap problema. Només es demana cert respecte als llocs sagrats, com és normal.

9-Idioma

L’idioma propi del país és l’uzbec. És una llengua d’origen turc que fins a principis del segle XX s’escrivia amb caràcters àrabs. Sota la Unió Soviètica va passar a escriure’s amb alfabet ciríl·lic, i amb la independència van passar a l’alfabet llatí actual.

Per altra banda, el rus també és una llengua molt utilitzada. La majoria de la població també la parla i és habitual que a llocs públics la informació estigui també en rus. Així doncs, haureu de donar una ullada a l’alfabet ciríl·lic abans d’anar a Uzbekistan.

10-Menjar

Si sou carnívors, a Uzbekistan us hi trobareu molt a gust. Però els que busquin opcions vegetarianes ho tindran una mica més complicat. A banda de les habituals amanides que posen d’entrant, la resta de plats acostumen a portar carn, encara que només sigui una mica. Els pintxos de qualsevol tipus de carn són omnipresents a qualsevol restaurant.

El plat nacional és el plov. Es tracta d’un arròs fregit amb força oli, acompanyat de vegetals, ou dur i petits trossos de carn.

Si us han agafat ganes de conèixer aquest país, us deixem l’enllaç a Skyscanner perquè comenceu a buscar dates.