A tan sols 60 km de Kashan (Iran) hi ha un fantàstic desert. No és, ni molt menys, un dels llocs més visitats del país. Nosaltres, ni tant sols el coneixíem abans d’anar-hi. Ens van oferir un tour en taxi, combinat amb altres visites, i va ser tot un encert contractar-ho.
Sortint de Kashan a primera hora de la tarda, arribes en 20 minuts al poble de Nushabad. Aquí hi trobareu una ciutat subterrània (Ouee), descoberta fa pocs anys i, que data de l’època sassànida (s.III-s.VII). Es va construir sota del poble, excavada a la roca, i connectada a les cases per uns pous dissimulats en un fals forn. La intenció era que, en cas d’atac, la població pogués amagar-se sota terra. L’invasor es pensaria que la gent ha marxat i abandonaria el poble. Estava pensat de manera que hi pogués estar tota la gent del poble diversos dies, i compta amb un enginyós sistema de ventilació que permet respirar aire renovat contínuament. És un lloc curiós de visitar, al que s’accedeix per unes escales que, antigament, eren l’accés a un dipòsit d’aigua. L’entrada val 200.000 rials (5 €).
Sortint d’aquí, a escassos 6 km, hi ha el poble d’Aran Va Bidgol. Aquí es pot visitar un Imamzadeh (santuari) molt popular. El més destacat es troba a l’exterior, on les famílies resen pels seus morts. Hi ha multitud de fotografies de nois joves, morts a la guerra entre Iran-Iraq, que no deixen a ningú indiferent.
Quan el sol comença a baixar, i ja fa menys calor, és hora d’anar cap el desert de Maranjab. Els primers 15 km són asfaltats, però després es passa a una pista de sorra. Fins a arribar al destí són 35 km, que comencen amb un desert pedregós amb multitud de camells que campen lliurement. Després, arribem a una zona de dunes de sorra fina. Aquí, val la pena fer una parada i pujar dalt d’una de les dunes per gaudir de les fantàstiques vistes.
La següent parada, des d’on es pot veure la posta de sol, és un desert de sal. Es tracta d’un llac que, a l’hivern, té aigua. Però a l’estiu l’aigua s’evapora totalment i queda una capa superficial de sal que el converteix en un desert diferent al que estem acostumats a veure.
Molt a prop d’aquest desert de sal hi ha un caravanserrall, on s’hi pot sopar i dormir. S’ha de reservar amb antelació. No espereu trobar-hi cap luxe. De fet, el sopar és molt senzill i es dorm a una plataforma amb catifes al mig del pati. A les 23:00 aturen el generador elèctric i tot queda a fosques. Quan hi vam anar, vàrem coincidir amb uns turistes holandesos que no es van quedar a dormir. Nosaltres vam ser els únics que ens hi vam quedar, al mig del pati, mirant les estrelles. I això no és un luxe? I tant que si!
Deixa un comentari