Madagascar és l’illa més gran d’Àfrica i la quarta del món. Són més de 1.500 km de nord a sud. Està separada del continent africà pel canal de Moçambic i envoltada per l’oceà Índic. Aquest aïllament del continent ha permès que es conservin especies animals i vegetals úniques al món. De fet, el 90% de la flora i el 80% de la fauna són endèmiques. No hi ha cap lloc al món que superi Madagascar. La regió central és muntanyosa, amb una alçada superior als 1000m. Mentre que les zones properes a la costa són baixes.

En els últims anys, l’acció destructiva de l’home, ha accelerat la desforestació posant en perill moltes especies úniques. Tot i així, el principal atractiu del país són els seus parcs naturals. No hi trobarem grans edificis ni ciutats espectaculars. La natura és el més important en aquest viatge.

Nom oficial del país: República de Madagascar

Població: 22.924.851 hab (2013)

Capital: Antananarivo (2.610.000 hab.)

Nacionalitats i ètnies: 18 ètnies. (Merina 26%, Betsileo 12%)

Idioma: malgaix i francès

Religió: 52% animistes, 41% cristians, 7% musulmans

Règim polític: República

PIB per càpita: 357 euros (2015)

Principals recursos econòmics: cafè, vainilla, marisc, sucre, derivats del petroli.

Inflació: 9,2%

Principals socis comercials: França, Estats Units, Xina, Sud-Àfrica.

Hora local: UTC+3

Electricitat: 220V/50Hz

Passaport amb 6 mesos de validesa mínima a l’entrada. Fa falta visat per a ciutadans espanyols en viatge turístic.

El visat es pot aconseguir a les representacions diplomàtiques malgaix a Europa i també a l’aeroport d’Antananarivo. El cost per a un visat fins a 30 dies és de 25€. Entre 31 i 60 dies son 32€. I entre 61 i 90 dies son 42€. Aquests preus son de l’any 2017.

Recordeu comprovar sempre aquesta informació abans de sortir a la web del Ministeri d’Assumptes Exteriors

És obligatori estar vacunat de la febre groga si el vol d’entrada procedeix d’un país on aquesta malaltia sigui endèmica. Es recomana estar vacunat de tètanos, febre tifoidea, diftèria, poliomelitis, tuberculosi i ràbia. Els serveis sanitaris són molt deficients al país, així que val la pena tenir una assegurança internacional que inclogui la repatriació en avió medicalitzat.

Nosaltres us recomanem IATI. Si contracteu clicant a la imatge de sota, tindreu un 5% de descompte i ens ajudareu a mantenir aquest lloc web.

Madagascar no és un país car de visitar. Està en el rang mitjà-baix. Però hem de tenir en compte que el vol des d’Europa si que té un cost considerable. El pressupost que us detallem a continuació està elaborat en base al que ens va costar a nosaltres el passat juliol-agost de 2017. El canvi de moneda utilitzat és de 1€=3.300 ariary, però penseu que els canvis varien i la inflació també puja i baixa. Així que, abans de preparar un viatge a Madagascar val la pena donar una ullada a www.xe.com.

Primer de tot us donarem uns preus orientatius d’aquelles coses d’ús quotidià per a un viatger:

1 ampolla d’aigua d’1,5 l a botiga – 0,60€. Als restaurants 1€.
1 cervesa a botiga – 0,60€. Al restaurant – entre 1,00 i 1,60€.
1 esmorzar continental a l’hotel – entre 2,00 i 3,00€.
1 plat complet a restaurant estàndard – entre 3,00 i 5,00€. També podeu menjar a petits restaurants molt bàsics, anomenats hotelys, per menys d’1,00€.
1 transport en taxi-brousse (bus interurbà) de 200-300 km. – entre 4,00 i 6,00€.
1 taxi de centre ciutat a l’aeroport d’Antananarivo – 15,00€.
1 entrada a Parc Nacional. Entre 15,00 i 20,00€.
1 guia obligatori del Parc. Entre 15,00 i 20,00€ (preu per a grup fins a 4 persones).
1 nit d’hotel senzill (motxiller) en habitació doble – entre 15,00 i 20,00€ l’habitació.

Després d’aquesta ullada general, us resumim les despeses que hem tingut en cada concepte en una infografia:

infografia Madagascar

Resumint, heu de comptar que un dia de viatge per Madagascar pot sortir per 35€ per persona. Això seria utilitzant transport públic i puntualment vehicle 4×4. Menjars en restaurant estàndard i dormir en hotel senzill (motxiller) en habitació doble. El preu del vol no està inclòs, ja que és molt variable en funció de l’època de l’any i les escales. Nosaltres vam aconseguir un bon preu (770€) amb Etiopian Airways, fent escala a Roma i Addis Ababa.
Com podeu veure, Madagascar és una destinació molt atractiva per preu, i us podem dir que a nivell de fauna i paisatge és sensacional.

Hi ha possibilitat d’allotjament per a tots els rangs de preus. I nosaltres hem optat per hotels senzills i que estiguessin ben comunicats. En la majoria dels casos no són habitacions normals, sinó que es tracta de bungalous. En funció del tamany i dels acabats, els preus són diferents.

Val la pena reservar amb antelació, sobretot a la capital (Antananarivo), ja que és habitual que els hotels de la capital més buscats pels motxillers estiguin plens.

El nostre viatge va ser entre juliol i agost de 2017 i, en el període de juliol, no vam tenir problemas d’allotjament. Però, quan va començar l’agost, vam trobar-nos que uns quants hotels ja estaven plens.

Els preus són fixes, però varia en funció de la qualitat de l’habitació. Sovint, el preu més car és per a les habitacions més noves. I en algun cas, us podeu trobar que les habitacions més barates són millors que les cares. Val la pena donar una ullada, abans de decidir.

Els nostres allotjaments en aquest viatge han estat els següents:

Antananarivo – Madagascar Underground (a l’arribada al país).

Ubicació: cèntric.

Nivell de neteja: acceptable.

Habitació: gran i amb equipació bàsica

Wifi: bona a tot l’edifici

Menjar: disposa de restaurant amb molta varietat de plats. Bona qualitat i preu elevat.

Preu: 20€ (hab. doble amb bany).

–Hotel Tana-Jacaranda (a la sortida del país)

Ubicació: cèntric.

Nivell de neteja: acceptable.

Habitació: petita i amb equipació bàsica

Wifi: deficient

Menjar: disposa de restaurant senzill. S’ha d’encarregar el menjar amb antelació.

Preu: 15€ (hab. doble sense bany).

Fianarantsoa – Hotel Petit Bouffe.

Ubicació: allunyat del centre

Nivell de neteja: bo.

Habitació: gran i ben equipada.

Wifi: deficient.

Menjar: restaurant molt bo a la planta baixa. Cuina tradicional.

Preu: 16€ (hab. doble amb bany).

Manakara – Hotel Les Delices.

Ubicació: situat davant l’antic port.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou gran.

Wifi: no en té.

Menjar: restaurant bó però bastant car.

Preu: 15€ (bungalou amb bany).

Ranomafana – Hotel Manja.

Ubicació: a 500m del poble.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou petit.

Wifi: acceptable però només a les zones comunes.

Menjar: tenen el millor restaurant de la zona.

Preu: 21€ (bungalou amb bany).

Ambalavao – Hotel aux Bougainvillées.

Ubicació: molt cèntric, en front de l’estació de bus.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou gran.

Wifi: regular, només a zones comunes.

Menjar: restaurant acceptable.

Preu: 18€ (bungalou amb bany).

Ranohira – Hotel Orquidée.

Ubicació: cèntric.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou molt bàsic.

Wifi: regular, només a zones comunes.

Menjar: restaurant bo, a preu raonable.

Preu: 14€ (bungalou amb bany).

Ifaty-Mangily – Bamboo Club.

Ubicació: allunyat del centre però a la mateixa platja.

Nivell de neteja: molt net.

Habitació: bungalou gran i confortable.

Wifi: acceptable, però només a zones comunes.

Menjar: restaurant excessivament car.

Preu: 17€. (bungalou amb bany).

Morombé – Chez Katia.

Ubicació: davant de l’oceà.

Nivell de neteja: molt net.

Habitació: bungalou ampli i confortable.

Wifi: acceptable, però només a les zones comunes.

Menjar: restaurant excel·lent.

Preu: 24€ (bungalou amb bany).

Manja – Hotel Manja.

Ubicació: cèntric.

Nivell de neteja: bastant brut.

Habitació: cabanes molt bàsiques.

Wifi: no en té.

Menjar: restaurant acceptable.

Preu: 12€ (bungalou amb bany). És l’única opció que hi ha al poble. Tothom ha d’anar a parar aquí.

Morondava – Morondava Beach.

Ubicació: allunyat del centre però al costat de la platja.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou molt gran.

Wifi: només a zones comunes.

Menjar: restaurant senzill.

Preu: 18€. (bungalou amb bany).

Bekopaka – Orquidée du Bemaraha.

Ubicació: allunyat del poble (en una zona boscosa).

Nivell de neteja: bo.

Habitació: bungalou petit.

Wifi: només a zones comunes.

Menjar: restaurant bo, però excessivament car.

Preu: 18€. (bungalou amb bany).

Antsirabe – Pension de famille “Sulby”.

Ubicació: cèntric.

Nivell de neteja: bo.

Habitació: molt gran.

Wifi: no en té.

Menjar: no té restaurant.

Preu: 8€. (hab. doble amb bany).

Ahhh! També vàrem dormir a una cabana molt bàsica i amb seriosos problemes de neteja el dia que vam arribar a Morombé a les 12 de la nit. Per 3€ la cabana no es podia demanar gaire més.

La gastronomia malgaix és molt variada. L’origen asiàtic dels primers habitants de l’illa és evident en els plats, i es barreja amb la influència de la colonització francesa. La base és l’arròs i s’acompanya amb carn, peix i llegums.

Destaca el cebú com la carn més utilitzada. Aquest animal d’origen asiàtic és molt semblant al bou en gust i textura. Normalment s’acompanya d’arròs o patates fregides. Però en algun cas, també l’acompanyen de verdures com podeu veure a sota. Aquest plat de la foto és del millor restaurant on vam menjar a Madagascar. És el “Mad Zebú” de Belo sur Tsiribihina. Si aneu a madagascar no us podeu perdre aquest restaurant. De camí als Tsingys heu de passar per aquí.

Mad Zebú

A la costa, el peix i el marisc són el més habitual, i a un preu molt econòmic. Si voleu menjar llagosta, és un bon lloc. Però nosaltres us recomanem el peix a la brasa. El fan boníssim.

Si parlem de begudes, com a tot arreu, tenen dos o tres marques de cervesa nacional. També tenen a tots els restaurants el que anomenen “rom arrangé”. És un rom blanc que deixen macerar en una ampolla amb fruites i/o espècies. De vegades està bo, però altres cops no val res. Es fa de manera cassolana, i quan l’ampolla comença a buidar-se la reomplen. Per tant, és una loteria.

Rom arrangé

Però el més sa són els sucs de fruita. En tenen de molt bons i no hi afegeixen aigua (majoritàriament).

BUS

El bus és el mitjà de transport més habitual pel país. Se l’anomena taxi-brousse i consisteix en unes furgonetes més o menys grans que omplen fins a rebentar. La comoditat és inexistent, però és l’opció més econòmica i on es pot tenir un contacte més estret amb la gent local. De vegades, massa estret. Un recorregut de 200km no costa més de 4€, però es pot tardar entre 4 i 6 hores, depenent de les parades. Sempre és millor preguntar abans si va directe o fa parades, tot i que sovint menteixen i acabes pujant al més lent de tots. Habitualment, les estacions de bus estan a les afores de la ciutat i s’hi ha d’arribar en taxi o pousse-pousse (ja us explicarem què és més endavant).

TAXI

En principi, si viatgeu low cost, només l’utilitzareu per anar i tornar de les estacions de bus. El trajecte fins al centre us pot costar més car que el trajecte de 200km en bus. I si voleu utilitzar taxi per anar d’una ciutat a l’altra, els preus son desorbitats. Pel trajecte Morondava-Antsirabe ens demanaven 400€ i en bus val 12€. De totes maneres, en llocs de difícil accés com Morombé pot ser una bona opció llogar un taxi 4×4. És fàcil trobar a algú a l’hotel que vagi en la mateixa direcció i podreu compartir despeses.

TREN
La xarxa de tren fa anys que ha deixat de funcionar i únicament està en servei una línia que va de Fianarantsoa a Manakara. És un tren destartalat però, a la vegada, sensacional. És un trajecte que no us podeu perdre. A l’apartat de l’itinerari us donem més detalls.

AVIÓ
Els vols interiors són molt cars i no creiem que siguin necessaris, si feu una bona planificació de l’itinerari.

POUSSE-POUSSE

El pousse-pousse és el mitjà de transport més habitual a dins de les ciutats. Es tracta d’un carret portat per un home (a peu o en bicicleta), similar a un rickshaw indi. Com a europeus, ens fa una mica de mal utilitzar aquest tipus de vehicle de tracció humana però, un cop ets allà, entens que és una manera digne com una altra de guanyar-se la vida. Els de bicicleta els vam fem servir diverses vegades.

pousse-pousse

A PEU

Les ciutats i pobles no estan pensats per al vianant. Les voreres (on n’hi han) tenen desnivells i esvorancs. A més, acostumen a estar ocupades per cotxes o extensions de les botigues. No és un país agradable per al passeig urbà. No cal dir que per a persones amb mobilitat reduïda no és una destinació adequada.

Madagascar té dues temporades diferenciades: la seca i la humida. La temporada humida, calorosa i amb pluges intenses, va de novembre a març. Els monsons i els ciclons són freqüents i les infraestructures terrestres poden patir fortes inundacions i estar impracticables. Es pràcticament impossible en aquesta època accedir a la zona dels Tsingys.

La temporada seca va d’abril a octubre. Poca pluja i temperatures més fresques. És la millor època per a visitar el país. Podreu visitar tota l’illa sense problemes.

Abans d’anar a Madagascar no sabíem res dels malgaixs. I podem dir que ens hem sentit molt a gust amb la gent local. En general, hem trobat gent amable, treballadora  i força honesta. On hem tingut algun petit enfrontament ha estat a la capital. És, sens dubte, el lloc més agressiu del país. Tot i així, no ha passat del típic intent de prendre’t el pèl o algú que et segueix amb intencions de ficar-te la mà a la butxaca. En cap cas hem tingut problemes de violència.

El principal atractiu del país son la fauna i la natura. Els paisatges dels parcs naturals i els animals endèmics, com els lèmurs, són el més atractiu a l’hora de fer fotos.

L’itinerari que us proposem és el que vàrem fer nosaltres el juliol-agost de l’any 2017. Hi vàrem estar 28 dies en total, incloent els vols d’anada i tornada. El recorregut el teniu en el següent mapa.

ANTANANARIVO

És la capital del país, i té més de 2.600.000 d’habitants. És un absolut caos de circulació, amb embussos a tothora. No és una ciutat gaire agradable per a passejar.

Nosaltres només vam estar-hi com a punt d’entrada i sortida del país, i no vam dedicar gaire temps a visitar-la. Només vam anar a visitar el Palau Rova, situat dalt d’un dels turons que envolten la ciutat, però no considerem que sigui una visita imprescindible. De fet, l’any 1995 es va incendiar i, actualment, només es pot veure l’exterior. Probablement, el millor d’Antananarivo són els seus restaurants. N’hi ha de molt bons i a bon preu per a l’estàndard europeu.

FIANARANTSOA-MANAKARA (el tren de la selva)

El tren de la selva és un viatge magnífic. Us l’expliquem en aquest post que tenim publicat.

MANAKARA

A banda de ser el punt d’arribada del tren de la selva, Manakara és una ciutat amb edificis colonials on val la pena passar-hi un parell de dies de descans.

El principal atractiu és el Canal de Pangalanes, de 450 km navegables. El van construir els francesos  entre el 1896 i el 1904, paral·lel a l’oceà Índic. El motiu principal va ser que les aigües de l’oceà en aquesta zona són molt perilloses per a la navegació. Amb la construcció del canal s’aconseguia una navegació segura i eficaç. A Manakara s’ofereixen passejades en piragua pel canal, visitant algun poblat i destil·leries de rom. És una bona opció, però nosaltres recomanem que també es faci la passejada a peu, des de Manakara en direcció nord, resseguint el canal. Es passa per algun petit poblat on no estan acostumats a veure turistes i on flueix l’autèntica vida rural.

Canal de Pangalanes

I a la tarda, val la pena acostar-se a l’antic port (ara en desús), des d’on les postes de sol són espectaculars.

Manakara

La sortida més habitual de Manakara és amb bus. És important anar abans de les 8:00 a l’estació, perquè la majoria de bus surten abans de les 9:30, i s’ha de comprar el bitllet abans no s’ompli. Més tard, pot ser difícil de sortir. El trajecte fins a Ranomafana (4€) és de només 4 hores per una carretera força acceptable.

RANOMAFANA

El dia d’arribada no dóna temps a visitar el parc, però es pot aprofitar per fer un bany a la piscina termal que hi ha al poble. L’entrada només costa 1,5€ i és el lloc on s’hi apleguen tots els nens i joves del poble. No us espereu un balneari. És només una piscina d’aigua calenta. Abans d’entrar doneu una ullada des de fora, perquè es pot donar el cas que estigui una mica bruta. En funció del color, decidiu vosaltres mateixos. Nosaltres vam tenir sort i estava força bé quan hi vam anar.

Però a Ranomafana no s’hi va per les aigües termals. El motiu de la visita és el Parc Nacional de Ranomafana. Està a 6km del poble i s’hi pot arribar en qualsevol dels taxi-brousse que van en direcció Fianarantsoa. En arribar al parc s’ha de pagar l’entrada i el guia (obligatori). Els preus del guia són fixes. L’entrada costa 55.000 ar (16,50€) i el guia per al recorregut de 3-4h costa 75.000 ar (23€) per a un màxim de 4 persones.

Aquest parc és dels més visitats al país, degut a la facilitat d’accés des de Fianarantsoa o Manakara. És el primer lloc on podreu veure algunes espècies de lèmurs i també uns frondosos boscos primaris (molt antics). L’avantatge d’anar amb guia és que ells coneixen on acostumen a estar i és més fàcil veure’ls. Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per l’Unesco.

Ranomafana

A Ranomafana recomanem anar a menjar al restaurant de l’Hotel Manja. Podreu gaudir de plats tradicionals, molt ben elaborats i a bon preu.

Degut a que l’estació de bus està al centre del poble, val la pena comprar el bitllet de sortida cap a Fianarantsoa el dia abans de la sortida. Així podreu demanar que us asseguin al costat del conductor, que sempre és més còmode que anar “apinyat” dins de la furgo. El trajecte fins a Fianarantsoa és de només 2 hores i costa 5€. Un cop arribats allà, i sense sortir de l’estació, s’ha de comprar un altre bitllet per anar fins a Ambalavao. El trajecte és de poc més d’1 hora i costa 3€.

AMBALAVAO-RESERVA D’ANJA

Ambalavao és un poble petit que destaca per les seves cases de fusta d’estil colonial. Tot i així, no el vam trobar gaire interessant. Però és el millor punt base per a la visita de la Reserva d’Anja. Si hi tornéssim a anar, intentaríem contractar un taxi que ens portés el mateix dia a la Reserva i després cap a Ranohira a fer nit.

La Reserva d’Anja està a 12 quilòmetres d’Ambalavao i s’hi pot arribar en qualsevol taxi-brousse que vagi en direcció sud.

Aquesta petita reserva es propietat de la comunitat local i va sorgir per la iniciativa d’un lider d’Anja, que va convèncer als seus veïns dels beneficis que els podia portar conservar el territori i obrir-lo al turisme. Això va frenar la desforestació de la zona i els lèmurs, que havien marxat, van tornar a habitar la zona. Avui dia, aquesta comunitat viu dels ingressos que genera la reserva.

S’hi poden fer diferents circuits, i el preu del guía (obligatori) dependrà del circuit i del nombre de persones del grup. Nosaltres vam escollir la ruta de 2-3 hores que et permet veure un gran nombre de lèmurs de cua anellada i algun camaleó. Pel camí, puges fins a una roca que et permet gaudir d’unes espectaculars vistes, i de tornada passes per unes antigues tombes de l’ètnia Betsileo. Segurament, en aquesta reserva és on es poden veure més quantitat de lèmurs de cua anellada de tot el país. N’hi ha per tot arreu.

lèmur

Per tornar a Ambalavao només s’ha d’anar fins a la carretera i aturar el primer taxi-brousse que passi per allà.

RANOHIRA-PARC NACIONAL D’ISALO

El trasllat d’Ambalavao a Ranohira costa 20.000 Ar (6€) i va ser un dels pitjors del viatge. Vam tenir la mala sort d’anar amb un taxi-brousse que parava a tot arreu, i a mig camí ens van canviar a un altre taxi-brousse encara més lent. Així que el trajecte de 5 hores es va convertir en 8 h inacabables. Però aquestes coses passen, i la il·lusió de veure Isalo fa passar ràpid l’emprenyament.

Ranohira és una ciutat amb bastants hotels. És la base per a la visita del Parc Nacional d’Isalo i això fa que es respiri un ambient “guiri”. La ciutat no ofereix res interessant a fer, excepte comprar l’entrada del parc i contractar el guia.  És el parc més car del país. L’entrada costa 65.000 Ar (20€) i el guia també depèn del nombre de persones. A nosaltres ens va sortir per 30.000 Ar (9€) per persona.

Vam escollir el recorregut de 16 km que dura tot el dia. És un recorregut molt complet que permet veure paisatge, piscines naturals, fauna i flora. Sens dubte, és el millor parc dels que vàrem visitar a Madagascar. Imprescindible en qualsevol viatge al país.

Isalo

Vam tenir molta sort i vàrem veure multitud de lèmurs de diferents espècies. El més espectacular és el blanc sifaka de la foto.

Sifaka

Si voleu saber les possibilitats que té el parc, no us avorrirem amb explicacions copiades d’un altre lloc. Entreu aquí

IFATY-MANGILY

El trasllat de Ranohira a Tulear costa 25.000 Ar (7,5€) i transcorren durant 5 hores per una carretera en força bon estat. És interessant veure com el paisatge muntanyós i verd d’Isalo es va transformant poc a poc fins arribar a un paisatge desèrtic a mesura que anem baixant cap al sud. Un cop a Tulear, per anar fins a Ifaty-Mangily s’ha d’agafar un altre taxi-brousse, però l’estació de bus no és la mateixa. Està a l’altra punta de la ciutat. La millor manera d’anar-hi és en pousse-pousse.

Si porteu una guia sense actualitzar us dirà que el trajecte és de 2 hores per una infernal pista de terra, però això ha canviat. Ara només és mitja hora per una carretera amb un asfalt perfecte. No és que el govern malgaix hagi decidit llençar la casa per la finestra. La carretera l’ha fet una empresa xinesa a canvi de permetre’ls fer unes plantacions d’algues en aquesta part de Canal de Moçambic.

Un cop a Ifaty-Mangily recomanem un allotjament prop de la platja. Nosaltres vam estar molt bé a un dels bungalous del Bamboo Club. Aquesta zona de Madagascar és un d’aquells petits paradisos que encara queden pel món. De fet, la barrera de corall està qualificada com a Reserva de la Biosfera per la Unesco.

Bamboo Club

Les activitats que es poden fer aquí són diverses i us permeten ocupar perfectament un parell de dies. Nosaltres vam fer un dia snorkel a la barrera de corall i un altre dia vam fer avistament de balenes i un passeig en carreta per la Reserva Natural de Reinala. Si aneu justos de temps, es pot combinar l’avistament de balenes i l’snorkel en un matí. Però, sobretot, no deixeu d’anar a fer l’avistament. I feu-lo amb una piragua tradicional, sense motor. No hi ha cap necessitat d’estressar els animals amb soroll.

Tots aquests tours us els oferiran a l’hotel, però és millor contractar-ho a gent local. Si doneu un volt per la platja, segur que se us acosta algú per oferir-vos el servei. Us sortirà més barat a vosaltres i el que ho fa cobrarà més diners que si treballa per a l’hotel. És el que es diu un win-win.

MOROMBÉ

La majoria de gent, després d’estar-se a Ifaty-Mangily decideix retornar pel mateix camí per arribar a Morondava. Al nostre parer, és un gran error. Tothom us dirà que recórrer la costa oest és una bogeria, perquè no hi ha carreteres asfaltades i perdreu molt temps. Tot això és cert però, feu aquesta bogeria!

El trajecte d’Ifaty-Mangily a Morombé es fa en camió-brousse. És el mateix sistema que el taxi-brousse però amb grandiosos i vells camions Mercedes. Van carregats de gent i mercaderies fins al capdamunt i es mouen per unes pistes de terra i sorra infernals. Intenteu subornar al cobrador del camió perquè us deixi anar a la cabina del conductor. Les primeres 3 hores es passen volant, gaudint del paisatge àrid, baobabs de formes capritxoses i petits poblats enmig del no res. Us sentireu com si estiguéssiu fent el París-Dakar en la categoria de camions. Però a partir de la quarta hora ja en tindreu prou, i pel cap baix us quedaran vuit hores més. Es fa molt pesat, però és una experiència de les que es recorden tota la vida. Penseu a portar aigua i alguna cosa de menjar, perquè la majoria de parades que fa són a llocs molt remots on no hi ha cap botiga. A més, és fàcil punxar i el trajecte s’allarga.

Però un cop a lloc, i després de dormir (recomanem Chez Katia), us espera un dels llocs més autèntics que veureu a Madagascar. Les males comunicacions comporten que no hi arribi gaire turisme. Això fa que sigui un lloc on encara es manté la vida inalterada per les influències externes. Morombé és un poble de pescadors de l’ètnia Vezo. Es pot dir que tothom es dedica a la pesca. És una meravella llevar-se d’hora al matí i veure com surten les piragües a pescar, una darrera l’altra. Si teniu sort, també podreu veure com es construeix un vaixell a les drassanes. Tot fet a mà, de fusta. I l’amabilitat malgaix us permetrà veure i entrar al vaixell que estiguin construint.

Pescadors a Morombé

No espereu gaire més de Morombé. És un lloc per descansar, observar, fotografiar i gaudir de la vida quotidiana en un poble de pescadors.

Per sortir de Morombé, l’opció més econòmica torna a ser el camió-brousse. Però segurament se us hauran passat les ganes de tornar-hi. La millor opció és contactar amb en Sebastien. A Chez Katia us donaran el seu contacte. És un noi francès, i l’única persona que fa el trajecte en 4×4 cap a Morondava. Pel trajecte complet de dos dies, fent nit a Manja ens demanava 2.000.000 Ar (600€). Ho vam trobar molt car i finalment només li vam contractar el trajecte d’un dia fins a Manja per 600.000 Ar (180€). Vam compartir el cotxe amb tres persones més i així ens va sortir encara millor. Ens van dir que a Manja era fàcil trobar un 4×4 dels que arriben de Morondava i que tornen de buit. Aquests conductors ajusten els preus perquè ja han cobrat l’anada i tornada a l’anterior client i tot el que es treguin és un suplement.

MANJA

El trajecte fins a Manja, amb el 4×4 del Sebastien és de 6 hores. El paisatge és espectacular i ple de curiositats. Al ser una zona remota, la gent dels petits poblats s’autoorganitza, i és fàcil veure gent armada pel camí. D’aquesta manera protegeixen els seus ramats dels lladres. També és curiós trobar-se barreres enmig de pistes de terra, amb un cobrador que t’obre, previ pagament de la tarifa que li vingui en gana. Un 4×4 carregats de blancs té una tarifa més alta, és clar.

Arribats a Manja, no hi ha gaire cosa a fer. És un poble amb poc interès, que queda lluny de tot arreu, però que és el lloc de parada de tots aquells que viatgen de Morondava a Tulear. Només hi ha un hotel (Hotel Manja) molt bàsic, amb un restaurant acceptable. A la tarda, l’única feina és negociar un preu del 4×4 fins a Morondava. Per sort, l’staff de l’hotel és molt eficient, i ells mateixos se n’ocupen de tot. Ens surt només per 50.000 Ar (15€) per persona. Així que ens vam estalviar una “pasta”.

MANJA-MORONDAVA

El trajecte de Manja a Morondava és de 7 hores aproximadament. Els 4×4 que surten de Manja van en caravana, per si algú té un problema mecànic o es queda encallat a la sorra. Nosaltres anàvem tres vehicles, i un d’ells va tenir problemes de sobreescalfament i vam haver de fer moltes parades. El que podria semblar un inconvenient, va ser una sort. Les aturades eren a llocs on no estan acostumats a veure vazaha (blancs) i això es converteix en un esdeveniment. I de vegades, en un temor per als més petits. Els pares els diuen als més petits que si no es porten bé, un blanc se’ls endurà. I, és clar, veure que arriba un blanc al poblat per primer cop, no és bona notícia.

cebús Madagascar

Aquest trajecte és més complicat que el del dia anterior. Les pistes estan en molt mal estat i s’han de travessar diversos rius, sense pont. Però, una vegada més, el paisatge és espectacular.

L’arribada a Morondava, deixa tota la tarda lliure. Si aneu en temporada alta, és moment de contractar un tour per als Tsingys. En temporada baixa, podeu anar-hi directament i contractar-ho allà. Us sortirà més econòmic. Nosaltres vam llogar trasllat, allotjament, menjar, guia, i entrades. Tres dies en total, amb tornada a Morondava, i ens va sortir per 200€ per cap.

MORONDAVA (AVINGUDA DELS BAOBABS)

Tothom qui s’arriba fins a Morondava, ho fa per dos motius. El primer com a punt de partida per anar a veure els Tsingys. I el segon, per veure l’avinguda dels baobabs. Segurament n’heu sentit a parlar, i ho haureu vist en fotos. És la imatge més popular del país. Està a només 17 km i tothom hi va a veure la posta de sol, quan és més bonic. Nosaltres recomanem anar-hi a la sortida i a la posta de sol. Aprofitant que anàvem als Tsingys, vam acordar amb l’empresa que ens hi portava de sortir abans de la sortida de sol de Morondava per veure-la des de l’avinguda dels baobabs. I a la tornada dels Tsingys, ens hi quedaríem a veure la posta. Creieu-nos que val la pena. És un dels imprescindibles de Madagascar.

Baobab Morondava

TSINGYS

El paisatge més singular és, sens dubte, els Tsingys. Unes formacions rocoses en forma de pinacles punxeguts, que superen els 100m d’alçada. Són únics al món.

Com us dèiem abans, arribar-hi des de Moronadava és un dia de trajecte. Depenent de les parades, averies, barcassa per creuar el riu, trigareu més o menys. Però les 9-10 hores no us les treu ningú.

Els hotels estan a les afores del poble de Bekopaka, i anar fins als Parc Nacional dels Tsingys només es possible en 4 x 4 privat. Nosaltres vam anar directament al Gran Tsingy. És un recorregut de tot un dia, en el que es poden veure lèmurs pel camí i que precisa estar una mica en forma i no patir de vertigen. La pujada als Tsingys es fa per una via ferrada i lligat amb un arnés. Les vistes des de dalt són de les que no s’obliden mai. Tota la informació sobre el Parc la trobareu aquí.

Tsingys

La tornada a Morondava, al dia següent, es fa per la mateixa ruta que a la pujada. Us recomanem, tant a la pujada com a la baixada, fer la parada per menjar a Belo sur Tsiribihina. Allà hi ha el restaurant Mad Zebú. Un plaer per als sentits. El xef, que va treballar a França al restaurant Bras (3 estrelles Michelin), fa una cuina malgaix sofisticada excel·lent. I el preu, per a l’estandard europeu, és ridícul.

ANTSIRABE

Arribar-hi des de Morondava son un mínim de 10 hores, però el trajecte és per una carretera en bon estat i el paisatge és dels que val la pena.

Tot i la proximitat amb la capital, no hi té res a veure. És tranquil·la, agradable per passejar, i segura. Encara conserva alguns edificis colonials, de l’època en la que els francesos que vivien a la capital venien a descansar.

Antsirabe

També és la ciutat on hi trobareu més pousse-pousse. Us perseguiran per tot arreu, oferint-vos rutes per tota la ciutat. Antsirabe també és molt coneguda pels tallers de miniatures. Recomanem anar a veure’n un. Fan demostracions de la seva feina i és força curiós de veure.

Aquesta ciutat també destaca per la qualitat de les seves pastisseries. No us hi podreu resistir. No podeu dir que Antsirabe no és el lloc perfecte per acabar una ruta per Madagascar.

Translate »