El primer que crida l’atenció de Sulawesi és la seva forma estranya. Aquesta estranyesa la fa diferent i li confereix una varietat increïble de paisatges. La varietat també està en els seus habitants.
Mariners com els Minahasans i Bugis van ajudar a donar forma a la moderna Indonèsia, ja que es van llançar al mar per comerciar. Les cultures de l’interior són les més misterioses. Tana Toraja és fascinant. Llar d’un poble orgullós tancat per muntanyes al seu voltant. El paisatge de muntanyes frondoses i camps d’arròs és impressionant. No obstant això, els elaborats rituals de la mort dels Toraja són el més impactant. Tombes a dins de coves, tau tau (efígies de fusta tallada dels morts), el culte als búfals, cases amb forma de vaixells, etc.
Coneguda pels portuguesos com les Cèlebes, Sulawesi és plena d’atractius naturals. Els parcs nacionals més importants són poc freqüentats. La diversitat de fauna és sensacional, incloent espècies poc habituals com els tarsers d’ulls sortits a Tangkoko. No obstant això, són les aigües de Sulawesi que acullen els majors tresors. Hi ha alguns dels millors punts de busseig i snorkel a Indonèsia, i potser del món. Les belles platges de les Illes Togean a Sulawesi Central són una autèntica meravella.
Nom oficial del país: República d’Indonèsia
Població: 234.890.000 hab (Sulawesi 11.000.000 hab, Makassar 1.130.000 hab.)
Capital: Jakarta (9.300.000 hab.)
Nacionalitats i ètnies: Existeixen 365 grups ètnics i tribals.
Idioma: bahasa indonesi (més 583 dialectes).
Religió: 88% musulmans, 8% cristians, 2% hindús.
Règim polític: república presidencialista
PIB per càpita: 4.408 euros
Inflació: 11,9%
Hora local: UTC+8 (Borneo meridional i Sulawesi)
Electricitat: 220V, 50Hz
Passaport amb 6 mesos de validesa mínima a l’entrada. No fa falta visat per a ciutadans espanyols en viatge turístic, si l’estada és inferior a 30 dies.
En cas de voler estar més de 30 dies, o si s’entra per un altre lloc, fa falta visat. Recordeu comprovar sempre aquesta informació, abans de sortir, a la web del Ministeri d’Assumptes Exteriors.
No hi ha vacunes obligatòries. Tot i així, les persones procedents d’Àfrica o Amèrica del Sud que hagin residit en aquests continents durant els 6 mesos anteriors a la seva entrada a Indonèsia han d’acreditar que estan vacunats contra la febre groga.
Es recomana Hepatitis B i tifus. Recordeu de fer la visita a una de les Unitats de vacunació internacional amb 30 dies d’antelació a la sortida.
Penseu a fer-vos una assegurança de viatge. Qualsevol malaltia o accident, per petit que sigui, podria tenir un cost econòmic molt alt. Nosaltres us recomanem IATI. Si contracteu clicant a la imatge de sota, tindreu un 5% de descompte i ens ajudareu a mantenir aquest lloc web.
Indonèsia és un país barat de visitar per l’estàndard europeu. Però les coses canvien, i recomanem que feu una ullada a Numbeo per fer-vos una idea més exacta dels preus.
La moneda oficial és la rupia d’Indonèsia. Per veure el canvi i l’evolució respecte l’euro us recomanem que visiteu Xe.
Travessada per l’equador, Sulawesi té un clima bastant uniforme tot l’any. Hi ha estació seca i estació humida, sense condicions extremes en cap cas.
La temporada de pluges va d’octubre a abril i la seca de maig a setembre.
La cuina és la tradicional d’un país del Sud-Est Asiàtic, amb l’arròs com a base principal. A la zona Toraja trobareu especialitats pròpies de la regió i a Tentena podreu tastar el ratpenat a la brasa (nosaltres no ens vam atrevir).
Les infraestructures són deficients i les distàncies es poden fer més llargues del normal. No ajusteu massa els desplaçaments perquè els retards poden ser una norma habitual.
Camps d’arròs amb terrasses infinites, cerimònies Toraja amb vestits tradicionals i sacrificis animals, platges de sorra blanca i fons marí espectacular.
L’itinerari que us proposem és el que vàrem fer nosaltres l’agost de l’any 2013. Hi vàrem estar 20 dies i creiem que és suficient per veure les principals atraccions. Heu de tenir en compte que les infraestructures de comunicació i transport són molt deficients i els trasllat són llargs.
Vàrem arribar a Makassar en un vol d’Airasia des de Kuala Lumpur. Des de l’aeroport ens vam traslladar amb bus fins al centre de la ciutat, a on teníem reservada la primera nit d’hotel. Si tornéssim a fer el viatge, no ho faríem així. Els atractius de Makassar són mínims, per no dir inexistents. És una bona opció, si podeu, anar directament a l’estació central d’autobusos des de l’aeroport.
Després de dormir bé, ja que veníem d’un vol Barcelona-Doha, seguit d’un Doha-Kuala Lumpur i un Kuala Lumpur-Makassar, vam aprofitar per visitar la ciutat. Com us hem dit abans, l’atractiu és mínim i el més destacable és el Fort Rotterdam. És un antic fort construït el 1670 que s’erigeix com a recordatori de l’ocupació holandesa.
Al vespre vam anar amb tuk-tuk a l’estació central d’autobusos, que està allunyada del centre. Allà vam comprar un bitllet de bus-llit. Tenen uns seients molt còmodes i que gairebé es poden posar horitzontals. Val la pena agafar un d’aquests busos, ja que el trajecte és de vuit hores i arribareu descansats al matí següent.
Aquest primer dia a Rantepao va ser per situar-nos a lloc i per preparar la visita de la zona. Hi ha diversos allotjaments i de bona qualitat-preu. Val la pena reservar prèviament a Booking. Aquí sota teniu el banner des del que podeu reservar. Recordeu que si ho feu des d’aquí, ajudareu a mantenir el nostre blog.
[bdotcom_bm bannerid=”3051″]
Recomanem fer les visites pel vostre compte, tot i que a l’Oficina de Turisme us intentaran colar un guia que “casualment” està per allà. El més important és aconseguir un mapa de la zona i que us diguin on hi ha un funeral. Si hi aneu entre juliol i agost és fàcil que n’hi hagi algun. Moltes famílies tenen als seus membres dispersos per Indonèsia o Malàisia, i aprofiten per fer els funerals aquests dos mesos. La millor manera per desplaçar-se per la zona és llogant una moto. És econòmic i et permet moure’t al teu ritme.
Un cop ho tingueu tot a punt, prepareu-vos per una experiència única al món. Els Toraja es caracteritzen pels elaborats ritus funeraris i per les tombes excavades a les roques. També per les seves particulars cases, anomenades Tongkonan.
Aquest segon dia ens vam llevar molt aviat per fer un trekking per poblats Toraja. Primer de tot vàrem agafar un mini bus per anar al poble del costat (Bolu), des d’on vàrem pujar a un 4×4 compartit amb moltíssima més gent, que ens va portar per una carretera infernal fins a un poble dalt de les muntanyes que es diu Batutumonga. Valia la pena! Camps d’arròs inacabables i vistes espectaculars.
Tot caminant s’arriba a Lokomata, on es poden veure unes de les tombes excavades a les roques més espectaculars de la zona. Pel camí hi trobem diversos poblats amb cases Tongkonan i gent que ens saluda amablement.
Tornant una mica enrere i baixant cap al Sud s’arriba a Pana, on hi ha el lloc amb les tombes excavades a la roca més antic que es conserva. Pel camí hi trobem més camps d’arròs, molt i molt fotogènics. Si us agrada la fotografia us hi quedareu enganxats.
A partir d’aquí vàrem anar baixant fins trobar un transport públic que ens va tornar a Rantepao. Tot plegat són al voltant de 5 hores caminant. És important començar a Batutumonga, perquè és el punt més alt.
És el dia per anar a veure un funeral Toraja. Agafem la moto i anem al poble on ens han dit que n’hi havia un. Tot el que ens havien dit, queda curt. Hi ha centenars de persones vestides amb la roba tradicional, búfals guarnits per sacrificar i desenes de porcs a terra lligats i a punt també per ser sacrificats.
Els turistes són benvinguts i tant sols se’ls demana respecte per la cerimònia. La família agraeix que es porti algun regal per a consumir durant el dia. I encara que no sigui gens sa, el més apreciat és el tabac. Si voleu més informació sobre els funerals Toraja, mireu el post que vam fer aquí.
Sortint de la cerimònia i aprofitant que teníem la moto ens vam dirigir a Lemo per veure més tombes excavades a la roca, i d’aquí continuem fins a Kambira, on hi han les tombes dels nens que moren abans dels 6 mesos. Consisteixen en uns forats als arbres amb una petita porta. Consideren que l’arbre els pot ajudar a créixer i desenvolupar-se per arribar al més enllà.
El primer que fem al matí és anar a comprar un bitllet de bus per anar el dia següent a Tentena. El dia el dediquem a anar a veure el mercat tradicional. Va canviant de lloc, i coincideix que avui està a Bolu, molt a prop de Rantepao. És molt interessant passejar-hi i observar com van passant les coses. Principalment hi ha compra-venda d’animals, amb una clara orientació cap a les cerimònies funeràries. Es venen búfals, porcs, gallines, etc.
És un dia de trasllat. El trajecte de Rantepao a Tentena són 13 hores en bus per carreteres infernals. S’hi arriba de nit, i el bus et deixa al costat d’una benzinera al mig del no res. Val la pena tenir reservat l’hotel, i si pot ser que us vinguin a recollir. Nosaltres no teníem res reservat i vàrem acabar a un lloc una mica cutre, i a Tentena hi ha molts llocs que estan força bé. Està al costat d’un llac i encara que no té res especial, és un bon lloc per passar un dia de descans després del pesat viatge.
Llogar una moto és la millor opció per passar el dia a Tentena. Primer de tot s’ha d’anar al mercat que està a les afores. Crida l’atenció que venen uns ratpenats molt grans que se’ls mengen. Ho sento, però nosaltres no ens la vam jugar.
Prop d’allà hi han unes cascades en les que pots banyar-te i estar una mica fresc. És un lloc popular entre els locals i els fa gràcia veure-hi estrangers. Així que acabes fent-te fotos amb tothom com si fossis famós. La tarda es pot passar a una platja relaxada al costat del llac.
Pel viatge del dia següent, el millor és llogar un taxi compartit amb altre gent. Normalment, els hotels ja s’encarreguen d’omplir-los perquè surti a preu raonable. Aquesta opció és millor que el bus.
Aquest torna a ser un dia de trasllat. Són 6 hores amb taxi fins a Ampana. Aquest és el punt de sortida del ferri cap a les illes Togean. Els ferry surten al matí, i per tant, quan arribeu a Ampana hi haureu de fer nit. És important mirar uns dies abans l’horari dels ferry, ja que és molt canviant i és preferible passar un dia més a Tentena que a Ampana.
Dia de trasllat amb ferry. Són aproximadament 5 hores de trajecte en un ferry vell i mal mantingut, però és l’única opció que hi ha. És un viatge bastant avorrit, excepte l’ultima hora que és quan passa entre dues illes abans d’arribar a Wakai i s’hi pot veure algun poblat interessant.
A l’arribada a Wakai s’ha de contractar una barca petita que et porti al destí final. Nosaltres vam anar a Pulau Kadidiri amb altres turistes amb els que vàrem compartir la barca. Hi ha d’altre gent que prefereix anar a Bomba, on també hi ha bons llocs per passar uns dies. El trajecte fins a Pulau Kadidiri és de menys d’una hora.
Un cop a Kadidiri hi ha tres opcions:
Pondok Lestari és molt bàsic però són gent local molt amable i les excursions són les més econòmiques.
Paradise Resort és el més gran però els bungalows estan majoritàriament a la zona boscosa i si no us tanqueu molt bé dins de la mosquitera us arrisqueu a que les rates de bosc us vinguin a fer una visita per la nit.
Black Marlin és el millor de tots tres, però també el més car. Els bungalows en front de l’aigua són el lloc perfecte per passar uns dies. El propietari és un anglès de tracte molt desagradable, i l’staff són gent jove que estan encantats d’haver-se conegut a si mateixos. Però tot i així són la millor opció.
Us preguntareu com sabem tantes coses, oi? Doncs resulta que vàrem tenir la mala sort de que la nostra arribada va coincidir amb l’últim dia de Ramadan, i per tant, dia d’inici de vacances de molta gent a Indonèsia. Així que estava tot ple i vàrem dormir al Black Marlin i al Paradise, en funció de la disponibilitat que hi havia.
Tots tres allotjaments estan pràcticament enganxats, i tothom es mou d’un lloc a l’altra sense importar gaire on estàs allotjat. Nosaltres no es vàrem allotjar al Pondok Lestari, però totes les excursions les vam fer amb ells. A l’illa no hi ha ni llum ni aigua potable. Per dutxar-se omplen uns dipòsits i quan obres l’aixeta al bany del bungalow surt aigua, però no acostuma a ser més de dues hores al dia. La llum funciona amb generadors i també està limitada en horari.
No hi ha cap restaurant, ja que en tots els allotjaments s’inclouen tots els àpats en el preu. El menjar és senzill. Amanides, pasta,… L’únic luxe, i que no és poc, és comprar una cervesa per beure-la davant el mar mentre es posa el Sol.
Aquest primer dia complet el dediquem a relaxar-nos i a gaudir del lloc, sense fer gairebé res. Hem aconseguit un bungalow del Black Marlin davant del mar, i això s’ha de gaudir. Fem una mica d’snorkel davant mateix, i és espectacular. Corall a dojo, estrelles de mar, peixos de colors vius,… Definitivament, això és el paradís.
Aprofitant que el Pondok Lestari fa les excursions més barates, anem amb ells a un llac interior d’una illa propera que té la particularitat d’estar ple de meduses. En principi no sembla gaire bona idea, però és un dels pocs lloc del món on hi ha una espècie de meduses que no piquen. L’experiència és força divertida.
De tornada parem a una platja d’una illa on no hi viu ningú, i fem un bany totalment sols en un espai extraordinari.
Tornem a fer una excursió, però aquest cop anem a fer snorkelling a un lloc que ens diuen que té un fons marí molt millor del que hem vist fins ara. No cal dir, que els que us agrada el submarinisme teniu l’opció de fer immersió, tant de dia com de nit, al Black Marlin i al Paradise. La gent que vàrem conèixer allà ens van dir que els preus són molt econòmics i que val la pena aprofitar-ho.
L’excursió ens agrada molt, perquè a més de l’snorkelling ens porten a un poblat on es pot veure la vida local. Hi ha molts nens, i som la seva diversió.
Al migdia, després de dinar sortim amb barca cap a Wakai. El ferry cap a Gorontalo surt a les 16:00 i arriba a destinació a les 6:00 del dia següent! A Wakai no venen els tickets. Quan entreu a dins, l’heu de comprar. Tothom s’acumula davant la taula de venda sense fer cua i és un caos. Us donaran un ticket amb nº de seient, però quan arribeu a dins veureu que no hi ha límit de venda, i pot ser que el mateix nº de seient el tinguin 3 o 4 persones. Per tant, la recomanació és que si aneu acompanyats, un pugi a dalt i ocupi els seients (sense fixar-se en el nº) mentre l’altre fa la compra. En cas contrari pot ser que acabeu passant tota l’estona a la coberta.
El ferry és molt vell, amb seients trencats, brutícia i tot el que no voldries tenir en un trajecte nocturn de 14 hores.
A l’arribada al port de Gorontalo hi trobareu taxistes que us voldran portar directament a Manado, tot i que hi ha l’opció de que us portin a l’estació de bus de Gorontalo i sortir d’allà cap a Manado. Aquest opció és més barata, però és molt incòmode. Us recomanem que agafeu un taxi directe fins a Manado, compartint-lo amb més gent. En bus són 12 hores de viatge, i amb taxi unes 10 hores.
No hi ha gaire res interessant a Manado, excepte alguns restaurants que estan força bé. Com a ciutat, té molt més vida i qualitat que Makassar.
Després d’esmorzar agafem un minibus que ens porta fins a l’estació de busos que està fora de la ciutat. Allà agafem un altre bus que ens porta fins a una altra estació de bus que està a prop del Parc de Tangkoko. La part final del trajecte la fem a dins d’un pick-up que ens porta fins a l’entrada del Parc.
Hi ha varis allotjaments, que funcionen amb el mateix sistema que a Kadidiri. És a dir, pensió completa.
La principal atracció del Parc de Tangkoko és anar a veure una especie de primats molt estranya. Són els tarsers. Uns petits animalets nocturns que s’alimenten d’insectes. Ens proposen anar-los a veure al vespre, a l’hora que es lleven per sortir a menjar. I tenim sort! En veiem uns sortint d’un arbre i fins i tot veiem com cacen un insecte. Si voleu més informació sobre els tarsers, mireu el nostre post aquí.
Aquest dia el dediquem a relaxar-nos i a donar un volt per la zona. Anem a la platja a fer un bany, però acostumats a les illes Togean, ens va resultar poc interessant. El que si que ens sorprèn és que als voltants de la platja hi ha diversos macacos voltant per allà i s’apropen molt a les persones.
Ens llevem a les 5:00 del matí i sortim a fer un trekking amb guia per l’interior del Parc. Tenim molta sort i veiem centenars de macacos entre els que ens movem tranquil·lament. Tucans a dalt dels arbres i tornem a veure tarsers. Fins i tot el guia està satisfet de la quantitat d’animals que hem pogut veure.
A la tarda tornem a fer el camí de tornada a la inversa cap a Manado, on passem la nit.
Passem el matí a Manado amb la intenció de fer alguna compra, per tenir algun record material del viatge, però no hi trobem res d’interessant. A la tarda anem cap a l’aeroport per agafar el vol d’Airasia que ens porti a Makassar. Tornem a dormir al mateix lloc. Si haguéssim trobat un vol que sortís el mateix dia no ens hi hauríem quedat, però les combinacions no lligaven.
A mig matí sortim amb bus cap a l’aeroport i agafem el vol que ens portarà cap a Bali a passar uns dies de descans. La vida de turista és molt dura, i també s’ha de descansar.