Al Bages, dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, hi trobem unes curioses construccions per fer vi: les tines del Flequer. Hi ha qui afirma que el nom Bages té el seu origen en el déu romà del vi: Bacus. No sabem si això és cert, però el que és veritat és que la tradició vinícola al Bages ve de molt lluny. Però centrem-nos en les tines.

A principis del segle XIX hi havia una creixent demanda de vi que va portar a tal·lar molts boscos i convertir-los en terreny de vinya. Aquest és el cas de la vall del Flequer. El bosc mediterrani va anar desapareixent, deixant pas al conreu de vinya. Poc a poc s’anivellà el terreny, fent terrasses per tota la muntanya. La producció augmentava dia rere dia, però la ubicació de les vinyes tenia inconvenients. El primer de tots era que els pagesos vivien lluny de les zones de conreu, i perdien molt de temps en trasllats. I per altra banda, la difícil orografia del terreny complicava el transport del raïm. En aquell temps s’havia de fer a lloms de bèsties de càrrega. Va ser llavors quan se’ls va acudir de construir les tines a peu de vinya.

La funció de les tines era la de concentrar més els jornals dels treballadors, ja que s’omplien molt més ràpid en evitar el transport. I, per altra banda, aquesta rapidesa aconseguia millorar la fermentació del most.

Com són les tines?

Són construccions de pedra seca que al seu interior hi tenen un dipòsit cilíndric revestit per peces de ceràmica vidriada que li donen la impermeabilitat. Estan construïdes en zones del terreny que permeten l’accés a la part alta a peu pla i que també tenen accés a la part inferior, a l’altra banda, sense desnivell.

A la zona superior hi ha un terra de fusta amb escletxes entre els llistons. Aquí és on s’aixafava el raïm i des d’on queia el suc entre les escletxes al dipòsit on s’emmagatzemava. A la part inferior, una pedra amb un forat al mig, anomenada pedra de la boixa era la via de sortida. Aquest forat es tapava amb un tronc de boix (boixa) i feia la funció d’aixeta. Al dibuix podeu veure com és una d’aquestes tines.

Dibuix de  Jordi Ballonga

Com es feia el vi?

Al mes d’octubre, quan el raïm havia arribat a la seva maduració òptima, es feia la verema. Es portava la collita a la tina i es seguia el procés que us hem explicat abans, posant-hi també la brisa (pells). Un cop plena la tina, es tapaven les escletxes entre la fusta amb guix. Així s’impedia l’entrada d’oxigen i s’afavoria la fermentació. En unes tres setmanes, el vi ja estava fet. I ja només quedava buidar la tina, obrint el pas de la boixa. En aquest procés, calia retirar les restes de la brisa.

A partir d’aquest moment, ja es podia transportar el vi on es volgués. S’havia aconseguit reduir el volum a transportar, millorar el rendiment dels jornals de la verema i minimitzar els riscos de malmetre la collita. Tot eren avantatges.

Perquè es va deixar de fer?

Cap al 1890 va aparèixer la fil·loxera. Aquest insecte, ataca les arrels de l’espècie europea de la vinya causant-li la mort. La vinya del Bages va quedar molt afectada i recuperar-la tenia un cost molt alt. A més, la vinya francesa, que havia patit abans l’atac de la fil·loxera, ja començava a recuperar-se i no necessitaven importar vi de fora. Per tot plegat, les vinyes del Flequer es van anar abandonant, i cap al 1930 ja no quedava cap explotació en funcionament.

Com s’arriba a les tines?

Des de Pont de Vilomara s’ha d’agafar la carretera en direcció a Rocafort (BV-1224). A mà dreta hi trobareu un trencant cap a Ca n’Oristrell. És un camí de terra que us portarà a un aparcament a 100m. Des d’aquí comença el recorregut circular per veure les tines. Són 3,5 km que es poden fer en unes 2-3 hores, depenent de les aturades que feu. No és gens difícil i es pot fer també amb nens.