Un vi diferent a la resta: el vi de Porto.

Segurament que tots heu sentit a parlar del vi de Porto, però potser no sabeu com es produeix i d’on surt la tradició d’aquest vi. Nosaltres vam anar a visitar una de les moltes bodegues que hi ha al front fluvial de Vilanova de Gaia. En concret, vam visitar les bodegues Cálem, i podem dir que va ser una bona elecció. L’explicació i l’ambientació de l’espai és molt bona.

El vi de Porto és allò que anomenem “vi generós”. Té una alta graduació i és dolç. Això s’aconsegueix en addicionar aiguardent en el seu procés de fermentació. D’aquesta manera, es frena l’evolució i el vi conserva una part dels sucres del raïm. L’origen es remunta al segle XVI a Gran Bretanya. En aquella època, el comerç marítim, de llargues distàncies i amb variacions de temperatura i humitat, impedien transportar el vi amb garanties. I aquest procés que frenava la fermentació, permetia transportar el vi sense perill de que es malmetés. Però no és fins a finals del segle XVII que es comença a produir a Porto. En aquell temps, els britànics estaven en guerra amb França i tenien escassetat de vi. Aprofitant els llaços comercials que tenien amb Portugal, van començar a obrir bodegues a Porto per a abastir la Gran Bretanya. A finals del segle XVIII, amb la creació de la “Real Companhia Velha”, en van començar a produir els portuguesos.

Però anem a explicar una mica quins tipus de vins de Porto hi podem trobar. Bàsicament, podem diferenciar entre “ruby” i “tawny”.

Els “ruby”, un cop fermentats, s’emmagatzemen en unes grans tines de fusta vella de roure. Tenen una capacitat que pot arribar als 50.000 litres i impedeixen l’oxidació. Quan es buida la tina, es passa a ampolla, previ filtrat, quedant un producte molt estable i sense possibilitat d’envelliment. Aquest tipus de vi no es pot guardar més de 5 anys, ja que pot anar perdent facultats. Per altra banda, un cop obert, pot consumir-se per un període de 5-6 mesos sense perdre propietats.

Dins d’aquesta categoria hi ha els “late bottled vintage” que són vins d’una sola anyada que s’han mantingut a la tina per un període d’entre 4 i 6 anys, donant molts més matisos al producte final. Es un bon vi a preu assequible i, actualment, un dels més venuts.

I el producte estrella és el “vintage” que, després de madurar dos anys a la tina, es traspassa a ampolla (sense filtrar) i continua evolucionant per un llarg període de temps. Pot arribar a més de 50 anys. Aquest vi només es produeix en aquelles anyades que han estat d’una qualitat excepcional i són els més cars.

Els “tawny” són aquells vins que han envellit en bóta de roure un mínim de dos anys i, per tant, en contacte gradual amb l’oxigen. Això li confereix unes característiques diferents als “ruby”. En funció dels anys que han estat envellint en bóta, es qualifiquen en Tawny 10, 20, 30 i 40. Per tant, l’important en aquests vins és el temps en bóta, i no és necessari indicar l’anyada.

El cas del “Tawny colheita” és diferent. Aquí si que s’indica l’anyada, i han d’haver envellit un mínim de set anys en bóta.

També es produeixen vins blancs, envellits en tina dos o tres anys. I alguna bodega també produeix rosats, però no és el més habitual. Amb tota aquesta explicació, no us ha agafat ganes de fer un tast?