Què veure en dos dies a Brussel·les

Brussel·les és una ciutat molt accessible. Cada dia hi ha diversos vols des de Barcelona i a uns preus molt econòmics. Es pot visitar en un cap de setmana i té multitud d’atractius que la fan una gran destinació. Podeu veure preus de vols des del banner de sota.

Us expliquem què es pot veure en dos dies de visita a la ciutat. El primer dia el dediquem al centre històric. En el mapa interactiu hi podeu veure el recorregut que us recomanem.

El centre neuràlgic i punt de partida de qualsevol ruta per Brussel·les és, sens dubte, la Grand Place. Considerada una de les places més boniques del món, és difícil destacar-hi el millor. Cada edifici, individualment, és una joia. I tota ella, en conjunt, és sensacional. Començant per l’Ajuntament i continuant per totes les seus gremials, cada edifici té les seves particularitats. És el lloc més viu de la ciutat. Mercats de flors, concerts… Qualsevol cosa pot passar a la Grand Place.

Molt a prop hi trobem les galeries St. Hubert. Daten del 1847 i van ser les primeres galeries comercials d’Europa. Són d’estil neoclàssic i amb una volta de vidre que permet l’entrada de llum i protegeix de l’aigua de pluja. La majoria de botigues són d’articles de luxe. No és un lloc per anar-hi de compres, a menys que siguis ric. Però l’espai mereix una visita. I els aparadors són una meravella.

A mitja galeria, hi travessa la Rue des Bouchers. És un lloc farcit de restaurants i terrasses, amb molt color i moviment. Ideal per fer fotos, però no tant per anar a menjar. No destaca pas per la seva qualitat.

De camí, passarem a veure un mural de Gaston, conegut a Catalunya com a Sergi Grapes (Rue de l’Ecuyer 9). Trobareu molts murals dedicats a còmics escampats per tota la ciutat.

Seguint la ruta, trobem la majestuosa façana de la borsa. D’estil neoclàssic i de l’any 1873, mereix una mirada detinguda per apreciar tots els detalls.

A pocs metres, un mercat neorenaixentista de maó i ferro forjat. Les Halles de St. Gery (10:00 – 24:00) es va construir l’any 1881 al voltant d’un monument piramidal que és el km. 0 des del que es mesuren les distàncies a tots els punts de Bèlgica. Ara no funciona com a mercat. És un local nocturn, bar-cafè i també s’hi fan exposicions molt interessants. L’entrada és lliure.

Sense moure-us de la plaça, entrant a un pati interior, trobareu una curiositat: l’únic tram del riu Senne que no està soterrat a Brussel·les. Antigament, aquest riu era visible a molts altres llocs, però la urbanització va anar soterrant-lo a tot arreu. En una rehabilitació que es va fer a l’edifici Lion d’Or als anys 80, es va recuperar aquest espai. L’accés és lliure, però s’ha de tenir en compte que és un espai privat d’un conjunt residencial. Cal ser discrets i silenciosos.

Enfilarem direcció Nord fins arribar a l’església de Ste. Catherine, que té la particularitat de tenir al seu interior una verge negre. No està sempre oberta, així que heu de provar sort. Però si la trobeu tancada, no haureu fet el viatge per res. A la plaça del davant, a una cantonada, hi ha el Noordzee. És un econòmic i bon restaurant de tapes de peix. Es demana a la barra i quan ho tenen preparat et criden pel nom i t’ho emportes a unes taules altes que hi ha a la plaça. És millor anar-hi fora d’hores punta, perquè s’omple a rebentar.

I des d’aquí, caminant o en transport públic, us podeu arribar fins al Museu del Còmic (Rue des Sables 20). Com sabeu, Bèlgica té molta tradició en el món del còmic. Artistes com Hergé (Tintin), Peyo (Els Barrufets), Morris (Lucky Luke), són d’aquí. Si us agraden els còmics, és un museu de visita imprescindible. I si no sou uns entusiastes, val la pena donar una ullada a l’edifici “art nouveau” que l’acull. A més, podeu visitar la botiga de planta baixa, dedicada exclusivament al món del còmic.

Després, tornarem cap al centre per veure la magnífica Catedral dels Sants Michel i Gudule, que té certa similitud amb Notre Dame de Paris. Es va començar a construir l’any 1226, i es va trigar gairebé 300 anys en acabar-la.

Molt a prop, en direcció sud, hi trobem el Palau Reial. Només es pot visitar a l’estiu, així que nosaltres ens vam haver de conformar en veure’l per fora.

Molt a prop, al carrer Coudenberg, hi ha l’edifici “art nouveau” més bonic de Brussel·les, l’Old England. Data de 1899 i, actualment és el museu dels instruments musicals. Quan es va construir, acollia uns grans magatzems que li van donar el nom. La façana de ferro forjat és espectacular.

Passant pel mig del Parc de Mont des Arts, anirem a trobar la cruïlla de Rue de l’Etuve i Rue du Chêne, on hi ha la famosa font del Manneken Pis. És un lloc de visita obligada, perquè tots n’hem sentit a parlar. Però en realitat és una petita figureta de bronze amb poca gràcia, atestada de turistes, i sense un interès especial. És d’aquelles coses que agafen molta popularitat però que, quan les veus, deceben. Us posem una foto de l’aglomeració que es munta al davant.

Al costat mateix (Rue de l’Etude 33) hi veurem un mural de Tintín.

I a escassos metres, ja torneu a ser a la Grand Place. Si encara no és de nit, quedeu-vos-hi fins que es faci fosc i encenguin la il·luminació. És tant o més espectacular que de dia.

Si heu anat a bon ritme, tota aquesta visita es pot fer en un sol dia. Però val la pena dedicar una altre dia a veure més llocs de Brussel·les. Així que aquí teniu un altre mapa interactiu del que podeu fer el segon dia.

Un dels imprescindibles és l’Atomium. Està bastant allunyat del centre i hi haureu d’anar en transport públic. Aquest cristall de ferro, ampliat 165.000 milions de vegades és un dels símbols de la ciutat, i es va construir per a l’exposició universal de 1958. Amb una alçada total de 102m, disposa de 9 esferes de 18m de diàmetre connectades entre sí amb uns tubs que al seu interior allotgen escales i ascensors per comunicar-se. Cada esfera està dedicada a diferents tasques: exposicions, mirador, restaurant. I les vistes des de la més alta són magnífiques. Aquí és on hi ha el restaurant, que és bastant car. Però val la pena anar al bar a prendre un cafè per gaudir de les vistes i de l’entorn “vintage” amb tranquil·litat. Tot i que costa 12€ accedir a l’Atomium, estan ben invertits.

Agafant novament el transport públic, recomanem desplaçar-vos fins al barri de Sant Gilles. Aquí es pot fer una ruta per cases d’estil Art Nouveau. Baixant a la parada de metro Horta, molt a prop, hi trobareu la casa d’Av. Paul Dejaer 9.

Al final del carrer hi destaca un palau d’estil Napoleó III que, tot i no ser modernista, és destacable. Es tracta de l’ajuntament de Sant Gilles.

Just al darrera, a Rue de Savoie 66, hi ha un fantàstic edifici “art nouveau”.

A pocs metres hi trobem l’Av. Jef Lambeau, amb molts edificis interessants. I, de tornada al centre, podeu fer una parada a l’Av. Ducpétiaux 18. Aquest edifici té una façana que també és digne de veure.

Si teniu ganes de caminar, podeu passar-vos pel Palau de Justícia. Un imponent edifici que data de l’any 1883 i que en el seu moment va ser l’edifici més gran del món. Probablement, encara us quedarà una estona per donar un volt pel barri de Sablon. És dels llocs més tranquils de la ciutat.

Per a dos dies, aquesta és la nostra proposta. Esperem que us agradi.