Si pensem en la ruta de la seda, sempre apareix el nom de Samarcanda. En canvi, Bukhara, queda en un segon pla. Abans d’anar-hi, poc coneixíem aquesta ciutat i podem dir que està a l’alçada de Samarcanda i, fins i tot, la supera en alguns aspectes.
El centre històric de Bukhara és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i no és d’estranyar. Està ple de mesquites, madrasses i minarets d’una qualitat excepcional. Està parcialment restaurat, però respectant l’original i sense afegir-hi “millores” que no venen a tomb.
Per poder veure el més rellevant amb una certa calma, s’hi han de dedicar dos dies complets. I si hi aneu a l’estiu, planifiqueu bé per poder estar a l’ombra a migdia. Les temperatures al voltant dels 40ºC són habituals, i a primera hora del matí ja estareu al voltant dels 30ºC. Així que val la pena llevar-se ben d’hora, resguardar-se a migdia, i tornar a sortir quan baixa el sol.
La ruta que us mostrem al següent mapa segueix el recorregut més curt entre els llocs a visitar, però cadascú decidirà quina és la millor manera de fer la visita. Cal tenir en compte les hores d’obertura de cada lloc. A més, hi haurà llocs que us agradarà veure a diferents hores del dia, ja que la llum del sol sobre les façanes fa un efecte especial. Així doncs, comencem!
1. Char Minor
Entre els carrerons de la ciutat antiga, però una mica allunyat del centre, hi trobem Char Minor. En persa vol dir “quatre minarets” i es tracta de la porta de la madrassa de Khalif Niyaz-kul, avui desapareguda. Està construïda amb maó i envoltada per 4 torres amb cúpules de ceràmica blava. Tot i el seu nom, no són minarets. Tres de les torres eren utilitzades com a magatzem, i la quarta té una escala interior fins al capdamunt que permet tenir una vista propera de les cúpules.
2. Plaça Lyabi-Hauz
El centre neuràlgic de Bukhara és la plaça de Lyabi-Hauz. Es caracteritza per estar construïda al voltant d’una howz (piscina). Aquest element formava part de l’arquitectura tradicional persa, i s’ubicava al centre dels jardins. Servia com a ornament i també pel bany. Fa gairebé un segle, Bukhara estava plena d’aquestes howz. Però el poc manteniment i les malalties que provocava, va fer que s’anessin eliminant. Actualment, la de Lyabi-Hauz, és de les poques que es conserven. És un lloc tranquil on passar l’estona assegut a una de les terrasses que envolten la piscina. Molt popular entre la gent local.
Envoltant la howz hi trobem les madrasses de Kukeldash i la de Nadir Divanbegi. Actualment, cap de les dues està en funcionament.
La de Nadir Divanbegi es va convertir en madrassa l’any 1622, tot i que amb anterioritat havia estat un caravanserrall. El més destacat està a l’exterior. La portalada està revestida de ceràmica i s’hi mostren dos paons blaus volant, agafant amb les potes un xai. Al centre hi ha un sol amb rostre humà. És una representació estranya, ja que desafia la prohibició de l’Islam de representar éssers vius.
La madrassa de Kukeldash va arribar a ser la més gran de tot Àsia central, a la seva època. Data de l’any 1569 i va ser construida per ordre d’Abdullah II. Avui dia, presenta un estat força descuidat i ha perdut gran part de l’ornamentació de ceràmica. Tot i així, entreu a donar-hi una ullada.
3. Basar Taki-Sarrafon
A l’oest de la plaça hi trobem un dels basars coberts amb cúpules que encara continuen en funcionament a Bukhara. És el Taki-Sarrafon. Originàriament estava destinat als cambistes, que s’ocupaven de canviar la moneda que portaven els mercaders per la moneda local. Era una feina important, tractant-se d’una de les parades de la ruta de la seda. Actualment, les botigues que hi ha, estan dedicades bàsicament als turistes. Però l’estructura exterior i interior de l’edifici es manté intacte.
4. Mesquita Magoki Attor
Magoki Attor és la mesquita més antiga que es conserva de l’Àsia central. Però l’únic que es manté en peu dels seus orígens (segle IX ) és una part de la façana principal, que té una rica ornamentació llaurada sobre el maó. La llegenda diu que va resistir la invasió dels mongols perquè la gent local la va tapar amb sorra i no la van veure. El cert és que està en un nivell de 4-5 metres per sota del de la ciutat del segle XII. Podria ser que la llegenda tingués alguna cosa de veritat. A l’interior hi ha un museu de catifes que es pot visitar. Nosaltres hi vam entrar pensant que veuríem alguna cosa interesant de l’edifici, però només són parets blanques sense cap mena d’ornamentació ni interès.
5. Basar Taki-Telpak Furushon
Aquest és un altre dels basars de Bukhara. Estava dedicat a la venda de barrets en els seus inicis i avui s’hi pot comprar una mica de tot. Manté la seva forma tradicional amb galeries i sostres amb cúpules. És un lloc agradable, degut a que la seva distribució permet el corrent d’aire i baixa sensiblement la temperatura respecte la que hi ha a l’exterior. No deixa de ser una part del carrer cobert i, per tant, haureu de passar per l’interior per continuar la ruta.
6. Madrassa Ulugbek
La madrassa més antiga de l’Àsia Central és la d’ Ulugbek. Es va finalitzar la construcció el 1417 i va servir com a model per a moltes altres madrasses que es van construir amb posterioritat. Està sense restaurar, però encara es pot intuir la bellesa que havia tingut en temps passats. Si un dia s’hi posen i li fan una bona restauració, el resultat pot ser sublim.
7. Madrassa Abdul Aziz Khan
Abdul Aziz la va construir just enfront de la madrassa d’Ulugbek per superar-la en bellesa i, realment, ho va aconseguir. La portalada està totalment restaurada i és una autèntica meravella. A la fotografia de sota en podeu veure un detall. Aquí, la ceràmica queda en segon terme i es dona notorietat al treball en guix.
Tot i que veureu alguna guia que diu que la madrassa està totalment restaurada, no ho està pas. El pati interior, les cel·les, i el mihrab estan en bastant mal estat. Esperem que, en un futur, hi facin una bona restauració. Podria arribar a ser de les més boniques del món. Imagineu-vos la foto de sota després d’una restauració.
8. Madrassa Mir-i-Arab
Aquesta madrassa és de les poques que encara estan en actiu. I per això, només es permet l’accés de turistes fins al vestíbul. Exteriorment, destaca l’ornamentada portalada i les dues cúpules blaves que la flaquejen. Tot el complex està en molt bon estat i, en estar encara fent la funció per a qual va ser disenyada, té un aire especial.
Al carreró de la dreta hi ha la porta per la qual entren i surten els estudiants. Tot i que no està permesa l’entrada als turistes, des del llindar hi ha una bona visió del pati central.
9. Mesquita Kalon
En front de Mir-i-Arab, a l’altra banda de la plaça, hi ha la mesquita Kalon, del segle XVI, a la que es pot accedir pagant una entrada. Des de la marxa dels rusos, torna a estar consagrada al cult. El pati central és grandiós i està perfectament restaurat, combinant el maó amb la ceràmica. Si podeu, aneu-hi quan s’acosta la posta de sol. Els tons que agafa són magnífics.
10. Minaret Kalon
I a una de les cantonades de la plaça hi ha el símbol de la ciutat. El minaret Kalon, visible des de qualsevol punt de la ciutat. Es va acabar l’any 1127 i es creu que era la construcció més alta de tot Àsia Central, amb els seus 47m. És sorprenent que continuï dret, doncs ha hagut d’aguantar diversos terratrèmols. Ni tan sols Gengis Kan el va enderrocar. Diuen que va quedar-ne meravellat i va ordenar a les seves tropes que el respectessin. Està construit amb maó i franges de ceràmica blava. A l’interior té una escala que porta fins a uns finestrals al capadamunt, però no està obert al turisme. I segur que, des d’aquí dalt, les vistes han de ser espectaculars.
11. Ark
A pocs metres hi ha l’Ark, la fortalesa de la ciutat. Va ser la residència dels emirs de Bukharà durant molts segles. Data del s.V, i és la construcció més antiga de la ciutat. Ocupa un espai de 4 hectàries i va estar habitat fins l’entrada de l’exèrcit roig l’any 1920. Actualment només es conserva en bon estat un 20% del recinte.
El més interessant de l’interior de l’Ark és la mesquita del divendres. Data del segle XVII i destaca pel seu porxo de fusta treballada en el que ressalten els capitells de muqarnes (estalactites) tallades. Aquest tipus de porxo és molt característic de l’Uzbekistan.
12. Mesquita Bolo-Hauz
Enfront de l’Ark hi ha la mesquita Bolo-Hauz. Es va construir l’any 1718 i va ser el lloc d’oració oficial dels emirs de Bukhara. El més impressionant és el porxo que fa la funció de mesquita d’estiu. Està format per 20 columnes de 12m de fusta tallada i policromada que suporten un sostre de fusta artesonada. Aquest porxo es va afegir a la mesquita original l’any 1917. Actualment, continua en actiu i és molt freqüentada.
13. Mausoleu de Chashma Ayub
Aquest mausoleu del segle XII és un lloc peculiar. Està construit en estil karajànida, poc utilitzat a la zona. Al seu interior hi ha una font sagrada que, segons explica la llegenda, va aparèixer quan el profeta Job va donar uns cops al terra amb el seu bastó. Se li atribueixen propietats curatives i és molt popular entre la gent local. Qui vulgui, pot beure aigua d’aquesta font. També hi ha un petit museu que explica la gestió de l’aigua a la ciutat de Bukhara. En principi pot semblar poc interessant, però us assegurem que val la pena.
14. Parc Samani
A Uzbekistan, la familia és molt important i tenir molts fills és habitual. Per tant, hi ha molts espais pensats per al lleure familiar. El Parc Samani és un d’aquests llocs. Nosaltres hi vam anar amb la intenció de veure el mausoleu d’Ismail Samani. Data de l’any 905 i és el monument musulmà més antic de la ciutat. Sembla increible que hagi pogut aguantar 11 segles sense restaurar en aquest fantàstic estat.
Però a banda del mausoleu, ens va encantar tot el parc. Hi ha diferents atraccions de fira, una mica antiquades, i molts llocs de menjar a l’aire lliure. La gent pot llogar un patí per navegar per un estany. El cap de setmana està molt concorregut i no hi trobareu turistes.
Recomanacions
Hi ha una botiga-exposició del fotògraf Shavkat Boltaev amb un recull del seu treball dels darrers 30 anys. Es centra en la comunitat jueva i gitana de Bukhara. És molt interessant i podeu comprar còpies a molt bon preu. L’adreça és aquesta
I si voleu menjar bé, sense presses, en un lloc sortit de les 1001 nits, aneu al Mavrigi
Això és tot. Bukhara és una ciutat de visita obligada en un viatge per l’Uzbekistan. Oi que sí? Recordeu abans d’anar-hi de llegir el post 10 coses que cal saber abans d’anar a Uzbekistan
Deixa un comentari