Iran no és un país amb bona fama internacional. Uns fanàtics religiosos, l’eix del mal, terroristes, … son algunes coses que hem sentit a dir. Aquesta és la imatge que la majoria de mitjans de comunicació ens han estat venent d’aquest país. Deixant de banda el que puguin fer o dir els seus dirigents, us podem dir que el poble iranià són una gent meravellosa. Nosaltres portem 25 anys viatjant pel món i, sens dubte, Iran és el país on ens hem sentit més a gust amb la seva gent.
El tracte envers nosaltres, els turistes, és sensacional. Tenen moltes ganes d’agradar i que marxem contents a casa nostra. I entre ells, el tracte és de molt respecte i educació. No hem vist ningú escridassant-se, ni cap baralla o agressió al carrer. Bé… Hauríem de deixar a part l’iranià que circula dins d’un vehicle de quatre rodes. Aquí es transformen i es converteixen en uns éssers perillosos disposats a acabar amb la vida de tot el que els envolta i d’ells mateixos.
Però el transit ja el tractarem en un post a part.



Un cop a la botiga ens va deixar sorpresos del coneixement que tenia del nostre país. Estava assabentat de les intencions d’independència de Catalunya, i fins i tot sabia que fem coses estranyes com pujar-nos uns sobre els altres fent torres humanes. Ens va dir que els espanyols érem una gent molt curiosa. Fem castells, ens llancem tomàquets i correm pel carrer davant dels braus.