Yazd és una ciutat sensacional. A nosaltres ens va agradar com cap altre ciutat de l’Iran. Com Kashan, és un oasi al mig del desert, i està majoritàriament feta d’adob. Hi ha badgirs (torres del vent) per tot arreu i els sabbats (carrers estrets de la ciutat antiga) li donen un encant especial. A més, és el lloc amb més seguidors de l’antiga religió zoroastriana.
La mesquita del divendres s’aixeca al mateix lloc on antigament hi havia un temple de foc zoroastrià. Majoritàriament és del segle XIV, tot i que alguna part és del segle XII. La portalada d’entrada i els dos minarets són els més alts i esvelts de tot Iran i es veuen des de qualsevol punt de la ciutat. La sala d’oració destaca per un excel·lent treball de rajoles.
El monument més espectacular, per la seva grandiositat, el trobem a la plaça Amir Chakhmaq. Es tracta d’una descomunal porta, semblant a la façana d’una mesquita, que dóna pas a un basar i està totalment decorada amb rajoles. El basar és molt petit però té una botiga molt interessant. Es diu Oasis Gallery i té una selecció d’artesania espectacular. A més, són molt amables i t’ho ensenyen tot, encara que no tinguis intenció de comprar. Si teniu previst comprar alguna cosa d’artesania de qualitat, és el millor lloc. No feu com nosaltres, que ens vam esperar a Isfahan i ni el disseny ni la qualitat se li apropaven.
A la mateixa plaça, en un lateral, ocupant un antic dipòsit d’aigua, hi ha una casa de força (Zhurkaneh). Aquí es practica la gimnàstica tradicional iraniana, de manera col·lectiva, dins d’un fossar octogonal d’un metre de fondària. El ritme el marca un guia que toca el tambor i canta des d’un lloc elevat de la sala. S’hi pot accedir, a veure els exercicis, a la tarda a partir de les 18:00 pagant una entrada de 50.000 rials (1,30€).
Els jardins i la residència Bagh-e Dowlat estan una mica allunyats del centre i formen part del Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt de jardins perses. Ocupen un espai de 8Ha dins d’una muralla. Els dos edificis, situats un a cada extrem, eren una residència d’estiu i l’altre d’hivern. El d’estiu té el badgir més alt del món. Malauradament, quan nosaltres hi vàrem anar, estava tot en un estat de conservació lamentable. I no semblava que fos una cosa passatgera. Podem dir que és el que menys ens va agradar de tots els jardins que vàrem veure pel país.
Una cosa que caracteritza la ciutat és el zoroastrisme. El temple de Zoroastre (Atashkadeh) és la seu dels zoroastrians de la ciutat i el centre amb més seguidors del país. Es un edifici del segle XX sense gaire interès, però té la particularitat de l’altar del foc sagrat. Aquí es guarda el foc sagrat que crema sense interrupció des del segle V. Va ser traslladat aquí l’any 1935. A més, hi ha un petit museu que explica com funciona la religió. S’ha de tenir en compte que és la primera religió monoteista que va existir, sobre la que es van fonamentar la resta de religions monoteistes posteriors.
Les torres del silenci (Dakhmeh) estan a les afores de la ciutat, dalt d’uns turons, i eren les construccions on es feia la inhumació dels cadàvers en la religió zoroastriana. Es deixaven els cossos al centre de la torre fins que els voltors només deixaven els ossos. Després es baixaven aquests ossos a baix del turó i es dipositaven, coberts de calç viva, a l’interior d’uns edificis funeraris.
Com podeu veure, hi ha moltes coses a fer a Yazd. A més, hi ha molts hotels que són cases tradicionals amb pati central. Això permet passar les hores de més sol, de manera relaxada, en un espai meravellós. Nosaltres vam allotjar-nos a l’Orient Hotel (30€ hab. doble amb bany) i n’estem molt contents. A la zona del centre també hi ha diversos cafès amb terrassa al terrat, des d’on hi ha fantàstiques vistes de la ciutat.
No direu que no venen ganes d’anar-hi?
Deixa un comentari