GUIA DE VIATGE DE BERLÍN
Introducció
Berlín és sinònim d’història. Un segle XX convuls es respira en aquesta ciutat, capital d’Alemanya. Tres milions i mig d’habitants, molts dels quals encara tenen present el mur que els va dividir durant 28 anys. A dia d’avui és una ciutat cosmopolita, plena de vida i de cultura. Però no obliden aquest passat recent, perquè recordar-lo els ha de permetre que no es repeteixi mai més.
Nom oficial del país: República Federal d’Alemanya
Població: Berlín 3.499.879 hab (2010).
Idioma: alemany.
Religió: 31% catòlics, 31% protestants, 28,50% ateus i agnòstics, 3,50% musulmans, 1,7% cristians ortodoxes, 4,30% altres.
Règim polític: república federal
PIB per càpita: 43.029 euros
Inflació: 1,6%
Hora local: UTC+1
Electricitat: 220V/50Hz
Quan anar-hi?
Els hiverns són freds, amb temperatures sovint per sota de zero graus i amb possibilitat de nevades. Tot i que no s’ha de descartar, no considerem que sigui un bon moment per visitar la ciutat. Els estius són suaus, amb temperatures al voltant dels 24-25 graus, amb puntes que poden arribar als 30 graus. Segurament, entre maig i setembre, és la millor època per visitar la ciutat.
Què veure?
Berlín és una ciutat tan gran i variada que es podria dir que hi ha un Berlín per a cadascú. Qui tingui la idea de veure-ho tot, hi haurà d’anar a viure una temporada. Per si us serveix d’inspiració us expliquem el que nosaltres vàrem fer en quatre dies.
DIA 1
El primer dia el vàrem dedicar a visitar el centre de la ciutat, l’anomenat Mitte. Aquí hi ha els llocs més turístics de la ciutat.
Nosaltres vam començar amb Checkpoint Charlie. A dia d’avui és un lloc decebedor, amb falsos militars preparats per a típica fotografia turística i una falsa caseta de control que substitueix a l’original. Però entre els anys 1945 i 1989 va ser un dels pocs punts de connexió terrestre entre les dues bandes del mur. El pas estava restringit a empleats militars i d’ambaixades i altres persones amb permís especial.
La seva fama es va anar engrandint amb els diversos intents de fuga que es van produir al llarg de la seva existència. Per això, avui continua sent un dels llocs més visitats de la ciutat. Si aneu justos de temps, des del nostre punt de vista, us el podeu saltar tranquil·lament.
Molt a prop de Checkpoint Charlie hi ha el centre de documentació Topographie des Terrors. En aquest espai s’hi ubicava, en època nazi, la caserna general de la Gestapo i la SS. No podien escollir millor lloc per mostrar l’horror que va suposar per a la població aquest període de la història. És molt interessant veure com es va gestar tot el desastre i el paper que va tenir la ciutat de Berlín i els seus habitants.
A la zona exterior es conserven algunes de les cel·les utilitzades per la Gestapo. Es poden visitar lliurement amb l’ajut d’una audioguia. Creiem que és un lloc de visita imprescindible, que no us deixarà indiferents. L’entrada és gratuïta.
Caminant uns 700m s’arriba a una de les zones més modernes de Berlín: Potsdammer Platz. Aquesta zona estava travessada pel mur, i l’any 1990 es va urbanitzar amb edificis i places projectats per grans arquitectes. És una zona molt popular entre els berlinesos, que hi van de botigues, al cinema, o a sopar. L’espectacular arquitectura l’ha convertit, també, en un atractiu turístic.
No gaire lluny d’aquí, hi ha un dels monuments més grans del món; el monument de l’Holocaust, en memòria a les víctimes jueves provocades pel règim nazi. Ocupa un terreny ondulat de 19.000 m2 amb 2.711 blocs de formigó de la mateixa mida però d’alçades diferents. Estan disposats en forma de quadrícula formant un laberint pel que es pot transitar. Va ser dissenyat per l’arquitecte americà Peter Eisenman. La seva intenció era crear una sensació de confusió i incomoditat emulant la que deurien sentir els jueus veient la situació que estaven vivint. Sota del monument hi ha un petit centre d’informació que conté el nom de totes les víctimes jueves que es coneixen.
Una sola illa de cases més enllà del monument de l’holocaust, hi trobareu el símbol més conegut de Berlín; la porta de Brandenburg. És una de les antigues portes d’accés a Berlín, i data de finals del segle XVIII. Napoleó se’n va endur la quadriga, que va retornar més tard.
Els nazis van utilitzar la porta com a símbol del seu poder. I després de la guerra va quedar a la banda russa, davant del mur, simbolitzant la divisió de la ciutat. També va ser el símbol de la reunificació, amb les imatges de l’enderroc del mur l’any 1989. Podríem dir que la història de Berlín sempre passa per la porta de Brandenburg.
A escassos 100 m de la porta hi trobem el barri governamental, amb diversos edificis de l’administració pública alemanya, entre els quals destaca el Reichstag, que és la seu del Bundestag (parlament alemany). Aquest edifici ha estat destruït i reconstruït diverses vegades, i l’última reforma va incloure la construcció d’una espectacular cúpula sobre de l’edifici, obra de Norman Foster. Es pot visitar, prèvia reserva aquí. Millor si feu la reserva amb un parell de setmanes d’antelació.
El riu Spree passa pel costat del Reichstag, i si caminem 500 m en direcció a l’estació central de Berlín, arribem a una zona verda al costat del riu, anomenada Spreebogen. Aquí es reuneixen multitud de berlinesos a xerrar i fer una cervesa, asseguts a una hamaca al costat de l’aigua. Com que a Berlín no hi ha platja, els berlinesos se l’inventen!
DIA 2
Per fer-se una idea del que va ser el mur, el millor lloc és Gedenkstätte Berliner Mauer. S’hi arriba amb S-bahn, estació de Berlin Nordbahnhof.
Aquí trobareu l’única porció completa del mur, incloent la tanca metàl·lica, els fanals, els camins interiors i una de les torres de vigilància. Es pot veure des de les dues bandes i imaginar el què suposava.
Un centre de documentació, situat en un edifici just davant, té una exposició permanent dedicada a la història del mur i a la vida a la ciutat d’aquell temps. A més, hi ha una terrassa a una alçada d’uns 12 m que permet veure “a vista d’ocell” el tros de mur que s’ha conservat.
A banda d’això, a continuació del mur original, s’ha fet un parc en memòria a les víctimes, que també val la pena veure.
Per nosaltres el Gedenkstätte Berliner Mauer és un dels llocs de visita imprescindible. A més, l’entrada és lliure. Sempre és d’agrair que no es faci negoci amb l’horror de l’ésser humà.
Caminant una estoneta (20 min) s’arriba a Rosenthaler Strasse 40. Aquí hi ha l’accés a un complex d’edificis, construïts al voltant de diversos patis interconnectats. Tot el conjunt és d’estil art nouveau i s’anomena Hackesche Höfe. És un bon lloc per fer compres, si el que busqueu és originalitat i qualitat. Hi ha moltes botigues de petits dissenyadors i artesans, que ofereixen els seus productes. No és barat, perquè la qualitat té un preu. També hi trobareu una botiga dedicada en exclusiva a l’ampelmann.
Sabeu que és l’ampelmann? És aquell home amb barret que estava, en color verd o vermell, a tots els passos de vianants a l’antiga RDA. Amb la reunificació van començar a canviar-se pels semàfors estàndard occidentals, però alguns nostàlgics van fer campanya per recuperar-los, i ho van aconseguir. A dia d’avui, tornem a veure a totes les cruïlles aquest simpàtic homenet.
A prop d’aquí, a Oranienburger strasse hi ha l’antiga galeria d’art Kunthaus Tacheles. El seu origen va ser l’ocupació d’aquest magatzem en ruïnes per un grup d’artistes avantguardistes l’any 1990. Es va convertir en un referent de l’art modern, en un espai singular com és aquest edifici. Es va tancar definitivament l’any 2012, però encara hi ha un grup d’artistes que organitzen esdeveniments a la zona posterior de l’edifici.
DIA 3
És diumenge i ens llevem aviat. Agafem l’U-bahn fins a Eberswalder Strasse i entrem als encants vells de Mauerpark. No sé a vosaltres, però a nosaltres ens encanten els llocs on es poden trobar objectes antics. Sobretot ens agraden aquells que, a dia d’avui, ja no s’utilitzen però s’han convertit en icones de la quotidianitat passada.
En aquests encants hi ha de tot, però el que més crida l’atenció són els objectes de l’antiga RDA. Val la pena voltar per allà i remenar entre prestatges i piles de coses. Segur que hi trobareu alguna cosa interessant.
A més, s’hi pot menjar en una taula a l’exterior, comprant el menjar i la beguda als quioscs que hi ha per allà. Podeu escollir entre menjar de diversos llocs del món. Nosaltres vam optar pel quiosc d’unes senyores turques. Tot boníssim!
Sortint d’aquí ens dirigim a Alexanderplatz. Està una mica lluny, així que hi anem amb U bahn. Aquesta plaça té una llarga història i ha estat remodelada diverses vegades, però la més important es va fer als anys 60 quan formava part de Berlin Oriental. Avui dia, encara manté parcialment l’estil d’arquitectura comunista. El seu element més conegut és el rellotge mundial que s’ubica a un dels laterals de la plaça.
Si aneu a peu, en direcció al riu Spree, passareu per davant de la torre de televisió. Es va construir l’any 1969 i era visible des de qualsevol punt de la ciutat. Es va utilitzar per l’antiga RDA com una demostració de poder i de capacitat tecnològica. S’hi pot pujar, però el tiquet és bastant car i hi ha molta cua. Nosaltres no hi vam pujar.
A l’arribada al riu Spree, baixant unes escales al costat de Karl-Liebknecht-Strasse hi trobem el museu de la RDA. Al nostre parer, és un altre dels llocs de visita imprescindible. Aquí s’hi explica de manera interactiva com era la vida diària a l’RDA i quines eren les virtuds i els defectes d’aquella societat comunista. Es poden veure i tocar molts objectes d’aquella època. Fins i tot et pots asseure dins d’un Trabant! Si hi aneu, no us decebrà.
Al vespre vàrem anar a un dels barris que està més de moda actualment. Es tracta de Neukölln. Aquí hi trobareu botigues de petits dissenyadors, locals nocturns i multitud de restaurant per sopar. Molts d’ells tenen terrasses al carrer.
DIA 4
El matí el vàrem dedicar a voltar per Tempelhof. Podeu veure tota la informació sobre aquest peculiar aeroport al post que vàrem fer. Cliqueu aquí.
Com que l’aeroport està una mica allunyat del centre, varem agafar l’U bahn fins a Görlitzer bahnhof. Per aquella zona que envolta el Görlitzer Park hi ha diversos graffiti a parets i mitgeres que són molt interessants. Si hi aneu per la tarda, podeu menjar alguna cosa al Bar Raval (Lübbener strasse,1). Nosaltres som “ravaleros” i no ho vam poder evitar. És un bar de tapes, propietat de l’actor Daniel Brühl. Si no heu vist la pel·lícula “Goodbye Lenin”, l’heu de veure. És una tragicomèdia que explica molt bé el canvi que va suposar per als habitants de la RDA la caiguda del mur.
Passant a l’altra banda del riu Spree hi ha l’East Side Gallery. Vàrem fer un post on us ho expliquem tot d’aquesta fantàstica galeria d’art a l’aire lliure. El post també inclou altres llocs amb graffitti molt interessants. Cliqueu aquí.
Si teniu més temps, podeu aprofundir més en aquesta gran ciutat. A més, és una ciutat molt viva, que està en permanent transformació i que es mereix revisitar-la cada cert temps.
Gastronomia
Els berlinesos, quan volen menjar, no s’hi posen per poc. Les quantitats minimalistes no existeixen. Tot és a l’engròs.
És molt típic el braó de porc, acompanyat de xucrut o patates. S’anomena eisbein. En general, la carn de porc és molt habitual, però si una cosa triomfa per damunt de tot a Berlin, és el fastfood autòcton. La carn processada és una religió a la ciutat. I entre tot això destaca el currywurst. Una salsitxa, normalment tallada a rodanxes i acompanyada de quètxup i curry en pols. De vegades la serveixen acompanyada de patates fregides. Es compra a qualsevol lloc de carrer i es menja caminant o assegut a un parc. No es pot dir que sigui gaire saludable, però està molt bo.
I a Berlín la beguda estrella és la cervesa. N’hi ha de diferents tipus, però la més habitual és la weisse (blanca) que està feta de blat.
Com podeu veure, a la tornada de Berlín s’ha de passar pel gimnàs.
Allotjament
Al tractar-se d’una gran ciutat, en la que passar més de tres dies, recomanem llogar un apartament. Nosaltres vàrem optar per llogar-ne un a Airbnb, a la zona de Mitte. Això també et permet cuinar i estalviar una mica. Tot i així, si no us agrada la idea de l’apartament, a Berlin l’oferta hotelera és molt amplia i amb tot el rang de preus. Podeu fer la reserva a Booking des del banner de sota.
[bdotcom_bm bannerid=”3105″]
Com arribar i sortir de Berlín
Berlin té dos aeroports: Tegel i Schönefeld. Actualment s’està construint un nou aeroport, de gran capacitat, però encara no està en funcionament. Als dos aeroports hi volen multitud d’aerolínies, incloent-hi les low cost. És una de les destinacions europees més barates per fer una escapada.
Si arribeu a Tegel aquí teniu les combinacions per anar a la ciutat.
Schönefeld està bastant més allunyat de la ciutat i tardareu una bona estona en arribar a la ciutat. A la web de l’aeroport pots indicar el lloc on vols anar i et dóna la millor combinació en transport públic. Cliqueu aquí
Preus
Una manera de fer-se una idea dels costos del país és donar uns preus d’aquelles coses que utilitzes més habitualment. Així doncs:
1 ampolla d’aigua gran a la botiga – 0,60€.
1 cafè o capuccino a un bar – 1,50-2,50€.
1 currywurst a un quiosc de carrer – 2,50€.
1 menú complert amb primer, segon, postre i beguda. – entre 20,00 i 25,00€.
1 entrada a museu RDA – 9,50€.
1 bitllet de metro – Depenent de la distància: 1,70€ – 2,80€ – 3,40€.
1 nit a apartament d’Airbnb – entre 70,00 i 100,00€.
1 nit d’hotel (standard 2-3 estrelles) – entre 60,00 i 100,00€ l’habitació.
Resumint, heu de comptar que un dia a Berlín pot sortir per aproximadament 90€/persona i dia si dormiu en apartament d’Airbnb, mengeu de menú al restaurant i us moveu en transport públic.
A nosaltres ens va sortir per 75€/ persona i dia, aprofitant l’apartament per esmorzar i també algun sopar.
És convenient que feu una ullada a Numbeo abans d’anar cap al país per fer-vos una idea més exacta dels preus.
El millor i el pitjor
Berlín és una ciutat fascinant. El seu punt fort és la seva història recent, que encara es pot palpar als carrers. A més, és una ciutat cosmopolita, diversa, i molt dinàmica.
El pitjor són els preus. No es gens barat passar uns dies a Berlín. Les entrades a museus i altres llocs d’interès són bastant cares, tot i que els museus relacionats amb el nazisme o amb el mur, són gratuïts. El transport públic, és eficient, però també bastant car.