Eysturoy i Streymoy són les dues illes més grans de les Fèroe. Estan ubicades al centre de l’arxipèlag. La part nord d’Streymoy es pot veure en un sol dia, deixant per un altre dia la part sud, que es pot combinar amb una de les illes del sud.
Eysturoy és perfecte per a dedicar-hi un dia sencer. Aquí és on ens vam allotjar tota la nostra estada, concretament a Leirvik. Al mapa teniu el recorregut per Eysturoy.
En el mateix poble de Leirvik hi ha unes runes vikingues que són fàcilment accessibles. Estan al costat de la carretera i tenen uns panells on s’explica com s’organitzava la vida en aquest tipus d’assentaments. Val la pena donar-hi una ullada.
De camí al nord de l’illa, es passa per Skipanes. Des d’aquí hi ha molt bones vistes del fiord més gran: l’ Skalafjordur. I després de 26 km s’arriba a Eiði. Aquest és el punt de partida per pujar a la muntanya Eiðiskollur. S’arriba al cim, a peu, en poc més d’una hora i mitja i és apta per a qualsevol persona amb unes mínimes condicions físiques. El més complicat és trobar el punt de partida. Recomanem pujar en cotxe fins al final del poble, seguint els carrers ascendents. Quan s’acaba la carretera, allà comença el camí. A la foto de sota es veu l’Eli al costat de la porta que dona accés al camí.
A partir d’aquí es fàcil seguir el camí, marcat amb unes piquetes grogues. No és recomanable apartar-se del traçat marcat, perquè hi ha zones de nius d’ocells. Si us hi apropeu, us poden atacar per protegir les seves cries. La primera part del trekking és força plana, i només hi ha una part central amb forta pendent.
L’últim tram ofereix unes magnífiques vistes de tot el nord de l’illa i també de la veïna illa d’Streymoy.
Sabreu que heu arribat al final quan veieu una antiga torre de vigilància de la segona guerra mundial. Al costat mateix hi ha un penya-segat amb un munt d’ocells que es resguarden en qualsevol dels petits forats de la roca.
Si heu mirat alguna guia, us hauran dit que des d’aquí es poden veure les roques de Risin i Kellingin. Però per veure-les us haureu d’acostar al punt més al nord i treure-hi el cap. Vigileu amb el vent i no us hi acosteu si no esteu segurs. I us estareu preguntant…Què tenen d’interessant aquestes roques? Doncs una llegenda explica que son un gegant i una bruixa que van venir d’Islàndia per endur-se les illes Fèroe. Van treballar molt dur tota la nit, lligant l’illa d’ Eysturoy. Però cada cop es trencava la corda i havien de tornar a començar. Van posar-hi tantes ganes que van oblidar que havien de tornar abans de la sortida del sol, o es convertirien en pedra. I així va ser. Des de llavors, aquí estan aquestes dues roques de 70m d’alçada.
Un cop de tornada al poble s’han de recórrer 8km en cotxe fins a l’aparcament situat a la base de la muntanya més alta de les Fèroe: Slættaratindur. Nosaltres no vam fer cim, tot i que diuen que no és gens complicat. Si esteu aquí el dia del solstici d’estiu, val la pena pujar-hi. Els feroesos hi van abans que marxi el sol i s’hi estan cantant i ballant fins que torna a sortir.
Ben a prop, a 7 km, hi ha un dels pobles més bonics que veureu en la vostra estada a les illes: Gjógv. Per ser més exactes, el que és realment espectacular és el seu embarcador. Està encaixat entre dos penya-segats i crea un ambient especial.
En el camí de tornada es passa per Funningur. Val la pena aturar-se per veure l’església del poble. És del segle XIX i té el sostre d’herba. No vam tenir sort i estava tancada, però el més interessant és el seu aspecte exterior i la seva ubicació excepcional.
Resseguint el Funningsførður, a l’altra banda, hi ha el poble d’ Elduvík. És una petita joia que a les guies no li presten gaire atenció, però que a nosaltres ens va encantar. Està ubicat en un entrant de mar i té un petit port pesquer amb cases de fusta. A banda i banda es poden fer caminades resseguint la costa, sense desnivells. Si fa bon temps, és el lloc ideal per relaxar-se i gaudir del paisatge.
I ja només queda tornar al punt de sortida, que en el nostre cas és Leirvik. Com us dèiem abans, aquest recorregut es pot fer fàcilment en un dia. A no ser que també volgueu pujar al Slættaratindur.
I un altre dia, podeu veure tota la part nord de l’illa d’Streymoy. Aquí teniu el mapa del recorregut.
Vam sortir aviat de Leirvik per poder arribar a les 10:00 a Vestmanna. Són 65 km i es tarda aproximadament 1 hora en arribar. Aquí hi ha una oficina de turisme on venen tours en vaixell per veure els ocells que estan als penya-segats de la costa. Són tours de 2 hores que costen 295 DKK (40€) i que es poden contractar per web o allà mateix. És recomanable fer la reserva anticipada, perquè sovint estan plens. Podeu veure els horaris i fer la contractació aquí.
Malauradament, el mal temps pot fer que us anul·lin el tour. A nosaltres ens va passar i no vam poder fer-lo. Tot i així, l’avís de la cancel·lació ens va arribar quan ja estàvem de camí i vam decidir anar-hi per veure si podíem fer-lo més tard. No va haver-hi sort. Van anul·lar tots els tours del dia.
Decebuts, però amb ganes de veure la resta de l’illa, vam tornar per on havíem vingut i la primera parada va ser a Kvívík. Aquest poble està considerat un dels primers assentaments de les illes Fèroe. Hi podeu veure vestigis de construccions que daten del segle XI-XII i una bonica església.
Molt a prop hi ha Leynar. Un poble al costat del mar amb una platja de sorra negra i cases amb sostre d’herba. Val la pena arribar-se fins a la platja.
Enfilem cap al nord de l’illa per anar a Saksun. Són 35 km de trajecte que transcorren per un bonic paisatge. Per a nosaltres, sens dubte, aquest és el poble més bonic de les Fèroe. Està situat en un lloc excepcional, rodejat de muntanyes i amb una estreta sortida al mar que, depenent de la marea, resta oberta o queda tancada formant un llac. Les cases són tradicionals de fusta negra i sostre d’herba, mentre que als camps que envolten el poble s’hi poden veure cavalls i ovelles que es mouen lliurement.
Per anar fins a la platja, heu de consultar l’horari de marea que hi ha a un panell al costat de l’aparcament. Si puja la marea, quan esteu a la zona més llunyana del poble, us podeu quedar aïllats sense possibilitat de tornar.
És molt recomanable fer la pujada a la muntanya del darrera del poble, seguint el camí marcat que porta fins a Tjørnuvik. Però en només mitja hora de pujada ja es té una vista impressionant de Saksun. El trekking fins a Tjørnuvik és de 4 hores i no hi ha possibilitat de tornar a recollir el cotxe en transport públic.
De tornada al poble, agafem el cotxe, i anem a Tjørnuvik. La carretera per arribar-hi ressegueix la costa, i ofereix vistes de la veïna illa d’Eysturoy. Al final del trajecte apareix el poble, de sobte, tancat en un entrant de mar amb una gran platja de sorra negra. I al darrera, la muntanya amb multitud d’aigua baixant per totes les escletxes del terreny.
La platja de sorra negra és el millor lloc des d’on es poden veure les roques de Risin i Kellingin, en la llunyania. Malauradament, fer un bany és missió impossible. Nosaltres hi vam ser el mes de juny i estàvem a 7ºC. Si féssim un ranking de pobles feroesos, Tjørnuvik quedaria en 2a posició.
I ja només queda tornar al punt base. En el nostre cas, Leirvik.
.
