Pot semblar estrany que parlem del cementiri de Montjuïc en un blog de viatges, però us garantim que és un lloc que mereix una visita. Segur que molts de vosaltres haureu visitat el cementiri jueu de Praga, o el de Recoleta a Buenos Aires, i els més aventurers haureu entrat a la ciutat dels morts d’El Cairo. I perquè no Montjuïc?
És un cementiri immens (57 Ha) que ocupa tot el vessant sud de la muntanya. Actualment hi ha 152.774 tombes, amb persones anònimes i d’altres il·lustres que han deixat petjada a la ciutat. Des de modestos nínxols fins a obres d’art descomunals i ostentoses.
Per moure’s, per l’interior, hi ha carrers que serpentegen prou amples com per anar-hi en cotxe, i també escales que travessen en perpendicular aquests carrers, per aquells que s’hi vulguin moure a peu. Les sepultures estan majoritàriament orientades al mar, i això li dóna un aire especial.
Breu història
El cementiri de Montjuïc s’inaugurà l’any 1883 com a conseqüència de la manca d’espai a la resta de petits cementiris escampats per la ciutat. En aquell temps, Barcelona estava en plena expansió i necessitava un nou espai per a enterrar-hi els morts. El disseny va ser de l’arquitecte Leandre Albareda, pensant amb una tipologia de jardí anglès, amb camins sinuosos i boniques perspectives.
Les primeres inhumacions són del dia 19 de març de 1883, José Fonrodona i Vila va ser la primera persona que s’hi va enterrar. Era un indià que havia estat alcalde de la ciutat cubana de Matanzas. En aquells temps, la seva família va pagar 20 pessetes (0,12€) per la sepultura. A la fotografia següent podeu veure la seva tomba, que encara es conserva.
A tots els cementiris, i Montjuïc no és una excepció, les diferències de classe i de poder econòmic continuen després de la mort. Així doncs, la gent modesta està enterrada en petits nínxols col·locats en llargues fileres, mentre que la gent benestant s’enterra en panteons dissenyats per arquitectes de renom, amb obres d’art esculpides pels millors escultors de l’època.
A un cementiri també hi trobem aquelles persones que, per un motiu o altre, han estat importants a la història de la ciutat, i a Montjuïc hi ha centenars de personalitats de la vida política, cultural i social de la ciutat i del país.
Què veure
És difícil recomanar unes tombes concretes, però nosaltres us ensenyarem aquelles que, al nostre parer, mereixen ser vistes. Començarem per una molt propera a l’accés principal del cementiri. És la tomba del catedràtic d’anatomia Francesc Farreras i Framis. Data de l’any 1888 i va ser dissenyada per l’arquitecte Emili Sala i Cortés. És d’estil realista i té la característica de mostrar el cos humà després de la mort, amb una escultura de Rossend Nobas. En aquell moment va crear polèmica, ja que la societat de l’època no estava acostumada a aquest tipus d’imatge de la mort. Però, és clar, un catedràtic d’anatomia havia de tenir una visió més realista que la resta de mortals.
Molt a prop d’aquesta tomba, i pujant una escalinata, trobem el panteó de la família Batlló. Aquells que van encarregar la casa Batlló a Antoni Gaudí no podien ser enterrats en un lloc qualsevol. Van optar per encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas un panteó modern, i en aquell moment, la modernitat era l’estil neoegipci. Per no deixar res a l’atzar, les escultures són obra de dos grans escultors de l’època: Enric Clarasó i Manuel Fuxà. Si parlem de demostració de poder i d’ostentació, aquest panteó és l’exemple perfecte.
En aquesta zona hi trobarem les tombes i panteons més espectaculars. I no és casual. Les famílies benestants també competien per la millor ubicació, i aquest lloc era el millor del cementiri. Totes les famílies que tenien casa al Passeig de Gràcia, també tenien panteó aquí. Després de la mort, les famílies burgeses barcelonines, seguien rivalitzant.
A poca distància del panteó de la família Batlló hi trobem la sepultura modernista de Mariano Regordosa, un important empresari de filatures de cotó. És obra de Francesc Berenguer, deixeble d’Antoni Gaudí, tot i que està signada per Miquel Pascual i Tintorer, perquè Berenguer encara no tenia el títol. És un conjunt monumental, delimitat per quatre columnes de ferro de 4m i unes cadenes, també de ferro. El sarcòfag de marbre està elevat, al centre, ornamentat amb motius florals i querubins. Al davant, un àngel seu amb actitud extàtica.
Seguint pel “Passeig de Gràcia” hi veiem un panteó espectacular. És visible fins i tot passant en cotxe per la Ronda Litoral. És d’estil neogòtic, construït entre 1902 i 1906. Els 4 anys que van trigar a fer-lo ja dóna una idea de la seva qualitat. Projectat per l’arquitecte Josep Majó i Ribas i amb escultures de Josep Reynés, és propietat de la família Gener. Aquesta família va fer la seva fortuna amb el comerç de tabac cubà. La capella té reminiscències del gòtic flamíger i es corona amb una creu de bronze.
La família Amatller (els de la xocolata) no volien quedar-se enrere dels seus contemporanis, així que van encarregar a l’arquitecte Emili Sala i a l’escultor Eusebi Arnau la construcció d’un panteó gegantí. S’inspira en les antigues esglésies romàniques i, de fet, és més gran que la majoria d’aquestes esglésies. Consta de tres absis i cimbori i té un gran nivell de detall en cornises, impostes i capitells. La pedra utilitzada és l’autòctona de la muntanya de Montjuïc, que també és la més utilitzada als edificis de l’Eixample, incloent la Sagrada Família. Actualment, aquesta pedrera està exhaurida.
Una sepultura que no deixa indiferent, per la tràgica història familiar, és la dels Maucci. Aquesta família d’origen italià va emigrar a Argentina l’any 1872, convertint-se en uns importants editors. Un cop consolidat el negoci es van establir a Barcelona el 1898. Però la vida no els va tractar bé i el mateix 1898 moria la seva filla petita Isabel. Més tard, el 1912 morien els seus altres dos fills: Valentí i Domingo amb 17 i 22 anys. Un any més tard encarregaven a l’arquitecte Josep Masdeu la construcció de la tomba familiar, d’estil noucentista, i amb tres escultures de gran realisme dels seus tres fills morts. Una història trista que ens deixa aquesta obra d’art.
Haurem d’anar fins dalt de tot de la muntanya per veure el Jardí de les Aromes. Aquest espai està destinat a la inhumació d’urnes biodegradables, sobre les qual s’hi planta espígol, romaní o sàlvia. Una manera original i ecològica de recordar els que ja no hi son. A més, les vistes des d’aquí dalt són espectaculars.
Sortint del cementiri, en direcció sud, però encara dins del recinte, hi ha el Fossar de la Pedrera. Aquest espai es va utilitzar com a fossa comuna durant molts anys i s’hi van enterrar persones sense recursos o sense identificar, i també més de 4000 víctimes de la repressió franquista. No va ser fins l’any 1976, després de la mort del dictador, que es va fer el primer acte en memòria dels allà enterrats. En el període franquista estava prohibit qualsevol homenatge. Des de llavors no s’hi enterra ningú i s’ha dignificat l’espai.
L’any 1985 es van traslladar les despulles del President Companys a un nou mausoleu al costat del fossar, per poder descansar al costat dels altres republicans represaliats pel franquisme. Com sabeu, Lluís Companys és l’únic president d’un govern democràtic executat a Europa. A dia d’avui, el govern espanyol encara no ha demanat perdó pels fets i s’ha negat a anul·lar el judici sumaríssim il·legal. El mausoleu va ser dissenyat per l’arquitecta barcelonina Beth Galí.
A l’entrada del fossar s’hi aixequen 10 pedres, una per cada camp d’extermini nazi, en memòria de l’holocaust jueu. Es va erigir en commemoració del 50è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial.
No direu que no teníem raó amb el títol del post. Els morts ens parlen. Podríem continuar parlant de més persones il·lustres i de tombes espectaculars, però serà millor que hi aneu i ho veieu amb els vostres propis ulls. A continuació teniu tota la informació necessària per poder visitar aquest singular cementiri.
Informació pràctica
Adreça: C/ Mare de Déu del Port nº 56-58 (Barcelona)
Horari: Tots els dies de 8:00-18:00 (entrada lliure)
Com arribar-hi:
– en cotxe: Ronda litoral (sortida cementiri)
– en bus: nº 21 (Paral·lel – El Prat). Per l’interior del cewmentiri hi circula el nº 107 (només festius)
Com visitar-lo:
– Per lliure: podeu descarregar un pdf que assenyala les sepultures més rellevants aquí .
– Visita guiada: el 2on i 4art diumenge de cada mes hi ha visita guiada gratuïta (a les 11:00 en català i a les 11:15 en castellà). La durada és superior a una hora i val molt, molt, molt la pena.
Web oficial: https://www.cbsa.cat/cementiri-monjuic/
Deixa un comentari