No és casualitat que deixéssim Isfahan per al final del nostre viatge. Està considerada la ciutat més bonica del país. De fet, a l’època de màxim esplendor, se l’anomenava “la meitat del món”. Es deia que a Isfahan es podien veure la meitat de les meravelles que hi havia a tot el món. Està farcida de monuments inclosos al catàleg del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Per això hi vàrem dedicar tres dies sencers.
El basar-e Bozorg té més de 5 km de recorregut i és l’essència de la vida d’Isfahan. Aquí s’hi ven de tot i s’hi pot veure de tot. Les olors, els colors, les veus dels venedors, el converteixen en un lloc fascinant.
La mesquita del divendres està al final del basar, al nord de la ciutat. És la més antiga del país. Es va començar a construir l’any 1073 i es va anar completant amb els anys. Els últims elements afegits daten dels voltants del 1800. Tot i aquesta construcció dilatada en el temps, presenta una estructura típica de l’arquitectura religiosa iraniana. El seu pati central, de 76 x 65 m, és el més gran de l’Iran. L’entrada val 200.000 rials (5€).
El lloc més destacat de la ciutat, sens dubte, és la plaça Naqsh-e Jahan. No hi ha paraules per descriure l’extraordinària bellesa que es concentra en aquest indret. Qualsevol viatger ha de passar per aquí un cop a la vida. És de les places més grans del món, amb 510m de llarg i 165 d’ample. Es va construir l’any 1612 per encàrrec del Sha Abbas I i està envoltada per una façana de dos pisos d’alçada formada per centenars d’arcs idèntics. A l’interior d’aquests arcs hi ha un basar amb moltes botigues d’artesania, enfocades cap al turisme.
La plaça s’ha convertit en un lloc de reunió i relax de la gent local, que hi passa els vespres sopant en família sobre l’herba.
Un dels edificis que s’incorpora a la façana perimetral és el palau Ali Qapu. Va ser construït, també, per ordre del Sha Abbas I per a acollir a personalitats que venien de visita des d’altres llocs del món. Té 48 m d’alçada i 6 plantes. S’accedeix des de l’interior del basar i a cada planta hi ha una decoració diferent. Està farcit d’ornaments en estuc de guix, frescos, mosaics i treballs en fusta. La sala de música és una meravella. Des de la terrassa superior es tenen unes esplèndides vistes de tota la plaça. En planta baixa no hi ha gaire cosa a veure, però al pati hi ha un petit bar, molt agradable, per prendre un tè o un refresc.
Al cantó oposat de la plaça hi trobem la mesquita Sheikh Lotfollah. En aquest cas, el Sha Abbas I va optar per una tipologia de mesquita diferent a la tradicional: sense pati central ni minarets. Exteriorment està revestida de ceràmica policromada, amb un clar predomini del blau. A l’interior, la riquesa de les decoracions ceràmiques és impressionant; formant efectes lumínics extraordinaris aprofitant la disposició de les finestres. A la cúpula central de ceràmica es produeix l’anomenat efecte “cua de gall d’indi” amb el reflexa de la llum a la ceràmica. L’entrada val 200.000 rials (5€).
I, per últim, el monument més destacat de la plaça és la mesquita de l’Imam. Podríem dir que està entre les cinc obres arquitectòniques més destacades a nivell mundial. Com la resta de la plaça va ser construïda per ordre del Sha Abbas I. Es va iniciar l’any 1612 i es va acabar el 1638, quan ell ja havia mort. Té la típica estructura de mesquita iraniana, al voltant d’un pati central de 68 x 53 m. Les decoracions ceràmiques interiors i exteriors estan considerades les millors de tot el món. L’entrada val 200.000 rials (5€).
No cal dir que, la plaça i tots els monuments que la conformen, estan inclosos el catàleg del Patrimoni Mundial de la Unesco.
Una altra cosa que caracteritza Isfahan és el riu Zayandeh i els ponts monumentals que l’entravessen.
Els més importants són el pont Sio Seh i el Khaju. El Sio Seh, amb els seus 300 m de longitud, és el més llarg d’Isfahan. La traducció del nom és: el pont dels trenta-tres arcs. Està realitzat en dos nivells d’arcs, i té una doble utilitat: com a pas de persones i per regular el cabdal desviant el sobrant a canals de regadiu laterals. Al capvespre està molt concorregut i és un bon lloc per veure la vida passar.
El khaju està a 1’5 km del Sio Seh i es va construir el 1650. Té una longitud de 132 m. És de maó i pedra i està format per múltiples arcs en dos pisos d’alçada. Actualment és de vianants i un lloc de reunió i descans. Al vespre s’hi aplega molta gent local sota els arcs a xerrar o cantar. Si aneu a Isfahan, no us ho podeu perdre.
Per cert! Riu amunt hi ha un embassament i, gairebé sempre, trobareu el riu sec al seu pas per Isfahan. Quan obren les comportes i el riu va ple, diuen que és un espectacle de gent passejant i gaudint dels ponts.
Un altre dels llocs imprescindibles a visitar és el palau Chehel Sotun. Va ser construït el 1647 pel sha Abbas II i és un dels millor exponents de l’arquitectura reial persa. S’ubica a un jardí de gairebé 7 Ha. Tant per dins com per fora, és espectacular. En front del palau hi ha un estany de 16 x 110 m que dóna perspectiva i grandiositat al conjunt. Sota el porxo d’entrada hi ha la sala decorada amb miralls, que es considera un dels millors exponents d’aquest tipus de treball. Però, al nostre parer, el més impressionant són els frescos que revesteixen les parets del vestíbul principal. S’hi reprodueixen escenes de la vida reial i també batalles amb els uzbeks. L’entrada val 200.000 rials (5€).
No us sembla una ciutat impressionant? Només per ella mateixa, ja és suficient motiu per visitar Iran.
Deixa un comentari