Si hi ha una ciutat uzbeca que ens ha captivat, sens dubte, és Khivà. La ciutat antiga està dins d’una alta muralla d’adob, de forma rectangular, d’aproximadament 2km, i s’anomena Ichon-qala. Disposa de quatre portes, essent la més habitual d’entrada la porta Oest. Un cop dins, és una explosió de bellesa. Multitud de mesquites, madrasses, caravanserralls, i un llarg etcètera d’edificis històrics concentrats en tan sols ¼ de km2.
La ubicació de Khivà, entre els deserts de Karakum (sorra negra) i el Khizilkhum (sorra vermella) la van convertir en un centre comercial molt important de la ruta de la seda. Aquí feien parada totes les caravanes que anaven i venien de Pèrsia. Per això, va esdevenir una ciutat rica cultural i econòmicament. Tot i que la història de la ciutat és remunta molt enrere, els monuments actuals són majoritàriament dels segles XVIII-XIX.
A dins de la muralla hi ha molta oferta d’allotjament, però és recomanable fer una reserva prèvia. Nosaltres vam dormir a una petita “guesthouse” regentada per una família uzbeca que ens va tractar de meravella. Sempre que hi ha possibilitat d’allotjament a negocis locals, és una opció que s’ha de tenir molt en compte. A més, aquest negoci familiar no fa gaire que està a Booking. El podeu reservar des del banner de sota directament.
[bdotcom_bm bannerid=”3183″]
El primer que s’ha de fer és anar a comprar el tiquet que et permetrà accedir a la majoria de llocs d’interès. Es compra a unes taquilles que estan fora de les muralles, al costat de la porta oest. És vàlid per a dos dies, que és temps suficient per poder veure la ciutat amb tranquil·litat.
El primer que destaca a l’entrar és el minaret Kalta Minor, revestit amb ceràmica de color turquesa i ornamentació islàmica. És un monument inacabat, ja que havia de ser tan alt que fos vist en tot el camí fins a Bukhara, a 450 qm de distància. Però, com passa sovint, l’impulsor del projecte Mohammed Amin Khan, va morir abans de poder portar a terme la seva obra faraònica.
A l’altra banda de l’entrada oest hi ha la fortalesa de Kunya-Ark. Data del segles XII, tot i que el que es conserva actualment correspon a l’ampliació i renovació que va dur a terme Arang-khan el segle XVII. Té tot allò que correspon a una residència reial i amb detalls arquitectònics exquisits. Dins de la fortalesa, hi ha dos espais que destaquen. El primer és la sala del tron. Des d’aquí el Khan impartia els seus dictàmens. L’aivan (porxo) està decorat amb magnífiques rajoles de color blau.
L’altre espai, força similar, és la mesquita d’estiu. Decorada també amb ceràmica blava i amb el mihrab centrat a la paret del darrera.
Qui vulgui, té l’opció de pujar a la torre de vigilància, des d’on hi ha unes magnífiques vistes de tota la ciutat. La millor hora és quan el sol comença a marxar i la ciutat canvia de color.
A l’est de la fortalesa hi trobem la madrassa Mohammed Rakhim Khan, que data de 1876. A dia d’avui ja no és una escola d’estudi de l’Alcorà, però manté intactes els edificis de la que va conformar una de les més grans madrasses de l’Àsia central.
Continuant cap a l’est s’arriba a la mesquita del divendres. L’actual construcció data del segle XVIII, però es va construir sobre l’edificació original del segle X. El més destacat són les 218 columnes de fusta tallada que aguanten el sostre. D’aquestes, encara se’n conserven 6 o 7 del segle X.
Tres madrasses molt properes també mereixen una visita. Són la madrassa Allakuli Khan, la Kutlug-Murad Inaka i la Islam-Khoja. D’aquesta última destaca el minaret de 57m, decorat amb ceràmica de colors turquesa i vermell. És la construcció més moderna de Khiva i es va construir l’any 1910.
Però no tot son edificacions religioses. També tenim el palau Tosh-Hovli, que conserva les millors decoracions interiors que es poden veure a la ciutat.
I no es pot marxar de Khivà sense veure el mausoleu de Pahlavon Mahmud, que va ser un important poeta i guerrer del segle XV. L’interior està magníficament decorat amb ceràmica blava i blanca. L’entrada no està inclosa en el tiquet general, però pensem que és una visita imprescindible.
I tot això, com us dèiem al principi, està en tan sols 1/4 de km2 envoltat per una muralla d’adob. No és d’estranyar que, des de l’any 1990, tota la ciutat antiga formi part del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Deixa un comentari