La gastronomia iraniana és una barreja de totes les cultures que han passat pel país al llarg de la història. Majoritàriament, els plats porten algun tipus de carn. És difícil trobar-hi plats vegetarians.
El plat més conegut és el tradicional kebab, de pollastre o xai, que s’acostuma a acompanyar d’arròs i/o pa. Als restaurants és més habitual veure’l servit al costat d’una muntanya d’arròs especiat, mentre que a les petites botiguetes de carrer es serveix dins del pa per poder-te’l menjar caminant. Recordeu que Iran és un país musulmà i no trobareu porc enlloc.
A tots els restaurants us posaran sempre un cistellet amb força pa. El més habitual és el “sangak”, fet al forn amb farina integral, tipus coca i amb molts forats. Però també és possible que us en posin un altre tipus anomenat “lavash”, que està fet amb farina blanca i és molt fí. Té com un petit relleu que, a primer cop d’ull, sembla que t’hagin portat un tovalló. No té gaire gust. És més per acompanyar. També és possible que us serveixen, sense demanar-ho, una petita amanida amb tomàquet i cogombre.
El plat estrella del país és el “dizi”, també anomenat “abgusht”. Es tracta d’un estofat de xai que porta cigrons, mongetes, tomàquet, patata i espècies. Es serveix en uns recipients de fang (ara també d’acer) que són com uns gots grans. També et porten un bol buit i un morter. La manera tradicional de menjar-lo és de manera separada. Primer s’aixafa enèrgicament tot el que hi ha dins el pot amb el morter i després es posa el líquid a dins del bol que ens han donat. Se li afegeix pa a trossets al brou, convertint-ho amb una sopa de pa molt gustosa. Aquest seria el primer plat. Un cop ens hem menjat la sopa, posem la resta dins del bol i ens ho mengem com a segon plat. El procediment vindria a ser semblant a la tradicional escudella i carn d’olla de la cuina catalana. No cal dir que aquest plat et dona energia per a tot el dia.
Un altre plat tradicional és la Kufteh Tabrizi que, com el seu nom indica, té el seu origen a la ciutat de Tabriz. Es tracta d’una gran mandonguilla feta amb una barreja de carn de vedella, arròs, porros, ceba, pèsols, menta, julivert i espècies. A l’interior s’hi posa ou dur, nous, ceba fregida i albercoc sec. Es serveix dins del suc que s’ha fet al bullir-la i amb un gran bol de pa per poder sucar. És un altre plat deliciós i tant o més energètic que el “dizi”.
També és habitual menjar iogurt, en amanida, amb menta i all. O barrejat amb fruita fresca. Es pot menjar com entrant o de postre. I també pot ser la beguda de l’àpat. En aquest cas, s’anomena Ayran i està barrejat amb aigua per fer-lo més líquid.
Els postres tradicionals són els baklava, compartits amb tots els països d’Orient mitjà. Són uns dolços de pasta fil·lo farcits de nous o festucs picats, i endolcits amb mel.
Els gelats també són molt populars, i acostumen a estar aromatitzats amb safrà o aigua de roses.
Pel que fa a les begudes, la més habitual és el te. Es pren a totes hores i en qualsevol situació. En alguns restaurants l’ofereixen directament i en alguns casos, gratuïtament.
Les begudes alcohòliques estan prohibides des de la revolució islàmica. És una llàstima, perquè Iran tenia una gran tradició vinícola. De fet, el raïm Syrah rep el seu nom per ser la varietat autòctona de la ciutat iraniana de Shiraz. El més proper que trobareu a una beguda alcohòlica és la cervesa sense alcohol, similar a la que es pot trobar a casa nostra. El preu és més car que qualsevol altre refresc.
Per últim, també dir-vos, que estan creixent els llocs de fast-food amb estètica occidental, on ofereixen pizzes, hamburgueses, etc. Si teniu “mono” d’aquest tipus de menjar, pot ser una opció. Però no espereu gran cosa. I de fet, si voleu fast-food, ja que esteu a Iran, agafeu un kebab a qualsevol botigueta de carrer. És molt millor.
Si us agafa gana i us fa mandra fer sis hores d’avió fins a Teheran, sempre podeu fer un àpat persa al restaurant “El rincon persa” al carrer Floridablanca 85 de Barcelona.
Deixa un comentari